Xerigot

Ja durant la crisi del Sistema Monetari Europeu de l’inici de la dècada dels 90 i els anys següents de convergència nominal prèvia a l’adopció de l’euro va fer fortuna l’expressió “ Benvingut el rigor, mentre no sigui mortis ” per a referir-se a l’obsessió d’algunes economies europees per afrontar els problemes d’ocupació, creixement i   productivitat per mitjà de polítiques restrictives que ajustessin ràpidament els desequilibris monetaris i fiscals que algunes economies evidenciaven, en termes d’inflació, dèficit i deute públic. En aquell context, les fortes devaluacions de les monedes dels països amb més desequilibris monetaris van permetre una sortida àgil de la crisi a les economies més afectades que, en un primer moment, patiren una explosió de les seves taxes d’atur i, en conseqüència, també un empitjorament dels desequilibris existents als seus comptes públics. Però els mecanismes que, en aquell moment, ajudaren a una ràpida reacció i obriren pas a una època de creixement impo

Esperpèntica setmana protagonitzada per la companyia Spanair, amb la cancel·lació sobtada de les seves operacions, l’amenaça d’acomiadament dels seus 2.000 treballadors i l’anunci de sancions milionàries per part del Ministeri de Foment, tot just 48 hores després d’haver anunciat un acord imminent per a l’entrada de la companyia Qatar Airways en el seu accionariat amb una participació del 49%. Des d'aquests dos enllaços podreu descarregar les intervencions de Ferran Soriano, el president d’Spainair, a RAC1 el dimecres i dijous passats. En la primera, a banda de parlar del seu futur professional i comentar l’actualitat del Barça, expressa la seva satisfacció amb l’evolució de la companyia i el seu optimisme en unes negociacions que en acabar el dia estaven trencades. http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/ferran-soriano-em-quedo-a-spanair/  (dimecres) http://rac1.org/elmon/temes/ferran-soriano/  (dijous) L’endemà, amb la crisi ja esclatada, nega la situació de fa

La City londinenca fou una de les principals raons esmentades pels analistes econòmics a l'hora de justificar una reacció del primer ministre britànic, David Cameron, davant del seus col·legues a la cimera europea del mes passat que ha fet escriure nombrosos articles sobre la continuïtat del Regne Unit a la Unió Europea. La transcendència del districte financer londinenc tant en l’economia britànica com en les finances globals és inqüestionable. Des d’aquesta perspectiva seria comprensible l’afany del primer mandatari britànic de defensar els interessos d’un dels principals centres del poder econòmic al seu país. Quin n’és l’entrellat? La proposta d’introduir uns mecanismes bàsics de control de les transaccions financeres per part de les institucions comunitàries espantà el dirigent anglès, temorós probablement de la reacció furibunda del districte financer londinenc. Només cal observar quina ha estat la resposta de molts mitjans de comunicació de l’illa a l’episodi de la cimera

Aquest és el títol d’una pel·lícula dirigida per Mark Robson l’any 1956 i que fou traduïda en aquest Estat com Más dura será la caída . El film tracta del frau al mon de la boxa, amb l’ascens i final dolorós del boxejador Toro Moreno (en el seu moment es va comentar que la pel·lícula es basava en la història real de Primo Carnero). Aquest film és molt recomanable i, d’altra banda, és el darrer en el que va poder participar Humphrey Bogart, qui va morir poc temps després. El nou any ha començat amb l’anunci d’un fort augment d’impostos per part del govern espanyol. En un context de recessió econòmica, avançat i reconegut fa pocs dies pel mateix Banc d’Espanya, la combinació d’un política fiscal més restrictiva junt amb una política monetària centralitzada a nivell de la zona euro i que actua a impulsos dels episodis recurrents de crisi al mercat del deute sobirà, no fa més que dir-nos a l’avançada precisament això: que hem decidit que la caiguda encara sigui més dura. Ja hem parlat de