Xerigot

  Avui he publicat un article a l'Econòmic envers l'OPA parcial del fons d'inversió IFM envers el 23% de les accions de Naturgy, on hi comento algunes de les repercussions col·laterals. El trobareu en aquest enllaç: Gas ideal  

Muchos estudiantes aprendieron el concepto de  cártel  analizando la  OPEP , pues el  mercado del petróleo  se ha caracterizado siempre por un comportamiento especulativo y por unas características de oferta y demanda que distan mucho de ser las típicas condiciones de competencia perfecta descritas en los manuales de economía. En los años recientes, la explotación de yacimientos inéditos y la aparición de nuevos productores menguaron la influencia del famoso cártel del oro negro. Los elevados precios del crudo hicieron posible las costosas inversiones necesarias que acompañaron la aparición de estos nuevos actores.  Su irrupción ha activado el protagonismo del cártel desde una perspectiva distinta. El descenso pronunciado del precio del petróleo mucho tiene que ver con la estrategia de Arabia Saudí, el principal productor mundial, de aumentar su producción con el fin de expulsar del mercado al petróleo más caro. Su eficacia ha sido notable, pues...

Sense ser cap innocentada i amb la voluntat de veure el got mig ple, us passo la meva valoració moderadament optimista de la Cimera de París sobre el canvi climàtic, amb un enllaç a la columna publicada avui a El Boletín.com: Decía Jaume Perich, uno de los grandes humoristas gráficos, que mientras un optimista es aquel que cree que todo tiene arreglo, el pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intentarlo.  Con el acuerdo de París sobre la lucha contra el cambio climático pasa como con casi todas las cumbres internacionales, que todos tenemos la oportunidad de ver la copa de cava medio llena o medio vacía. En este caso, déjenme acabar el año con un mensaje positivo, con todo lo que está cayendo… Muchos quedamos decepcionados ante la ausencia de objetivos concretos de reducción de emisiones y de incentivos para fomentar el uso de energías alternativas, pero centrarse en las grandes inconcreciones del acuerdo y desconfiar de su voluntarismo impediría ...

Us faig arribar un enllaç al comentari sobre la reforma de la tarifa del gas que ha sortit al Telenoticies d'avui a TV3: El dèficit tarifari del gas

Que l’Estat intervingui per a controlar o directament determinar el preu d’alguns serveis ha estat una política habitual en les economies de mercat. Així, a moltes economies l’administració ha optat per la intervenció directa en la producció d’alguns serveis o per la regulació estricta de les condicions de producció d’aquests serveis per part d’empreses concessionàries. En general, per a garantir l’accés universal (o, si més no, molt majoritari) de la societat a un servei que es considera essencial i que, en condicions de lliure mercat, deixaria fora de cobertura als menys benestants. Sovint, es parla llavors de la presència de serveis públics o de serveis d’interès públic. Freqüentment, aquesta intervenció està sustentada en les condicions específiques de producció d’aquest servei que poden donar lloc a una situació de monopoli (és a dir, de  manca absoluta de competència en el mercat), per raó de la necessitat de fer grans inversions per a poder proveir el servei. En...

Ahir a la nit debatíem amb Ariadna Trillas de la revista Alternatives Econòmiques al programa Balanç d'Ona Rambla sobre el treball digne i la reforma energètica. En aquest enllaç hi trobareu l'àudio del programa:  Debat_Balanç_071013

El dia que l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) fa públic haver descobert la partícula de Déu (el conegut com a Bosó de Higgs ) paga la pensa escriure una mica sobre ciència. Mentre el planeta avança cap un escenari d’escalfament global de potencials efectes econòmics, socials i polítics devastadors, amb l’aquiescència i passivitat dels principals governants, es lliura una interessant competició científica per tal d’esbrinar quina energia (o, millor dit, quines) substituirà a mig termini als combustibles fòssils.  L’any   1956, M. King Hubbert, un enginyer de Shell Oil, fou el primer en predir el final de l’era del petroli. En particular, va anunciar que entre 1965 i 1971 la producció de petroli als Estats Units tocaria sostre i que les noves extraccions serien, a partir d’aquell moment, molt més costoses, fins al punt que l’economia nord-americana acabaria convertint-se en importadora d’aquesta font d’energia. Efectivament, l’any 1970 els Estats...

Un article recentment publicat a The Economist  ( http://www.economist.com/node/21534794 ) ens mostra la situació actual del mercat del petroli des de l’àmbit de l’oferta. És a dir, des de la perspectiva de les empreses productores. Al meu entendre, l’article posa de manifest tres aspectes força rellevants. En primer lloc, el clar domini del mercat per part de les grans empreses estatals dels països productors. Així, les reserves de les companyies d’Iran, Aràbia Saudita i Veneçuela s’emporten la part del lleó del negoci futur. És a dir, en mans de les grans companyies privades del sector energètic com Exxon Mobile, BP, Lukoil o Royal Dutch, entre d’altres, tot just es controla el 20% de les reserves de petroli i gas que hi ha al mon. En segon lloc, es va reduint el seu actiu més competitiu. És a dir, la seva superior expertesa tecnològica i de know-how té uns efectes cada cop més limitats, a mesura que creixen les economies d’aprenentatge de les empreses públiques de les ec...

El reguitzell de propostes que va acompanyar els dies previs a l’aprovació de l’esmentat pla d’estalvi energètic, l’espectacle de deslleialtats/rivalitats polítiques ofert sobre qui i com es finançaria aquesta bateria de mesures i l’absència de debat sobre el seu impacte real en contraposició al cost d’adoptar-les ha estat un indici més de la improvisació i els freqüents canvis de criteri d’una política que molts països consideren estratègica. La filtració als mitjans i l'anunci diari d’una nova idea per estalviar consum d’energia em recorda l’aposta del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal qui, en el darrer tram de la seva vida, va intentar demostrar l’existència de Deu a partir d’un exercici de probabilitat. Pascal afirmava que paga la pena creure en Deu perquè si existeix tindràs la recompensa d’anar al cel però que, si aquest no és el cas, no només no perdràs res sinó que també tindràs els beneficis d’haver viscut una vida pietosa. En canvi, si tens un comportament ateu ...