Xerigot

Després del ridícul de l'estiu sobre si era o no un rescat el que el govern espanyol es va veure forçat a concertar amb els seus socis de l’Eurogrup, ahir la Comissió Europea va fer públic els imports i les condicions del primer de tram suport financer que s’injectarà a aquelles institucions del sistema financer espanyola que estaven participades majoritàriament pel FROB. És a dir, Bankia, Catalunya Banc, el NCG Banco   i el Banc de Valèncian (les considerades com a Grup I ). S’ha aixecat el teló i tota la tramoia ha quedat ben al descobert. El que el ministre espanyol d’economia considerava el mes de juny passat com a “ no és un rescate sino un préstamo en condicions muy favorables ” en el marc de l’anomenat Memoràndum d’Enteniment. S’ha acabat desvetllant com una bona garrotada a la gestió de la crisi del sistema financer per part de les autoritats econòmiques i del supervisor bancari. És a dir, un rescat en tota regla i un avís molt seriós per als nous rescats que puguin

Els grans mestres d'escacs saben diferenciar molt bé la tàctica de l'estratègia. En el primer cas es tracta de seguir una seqüència de jugades que ha de conduir generalment a l'obtenció d'un avantatge concret, com pot ser un guany material. Que l'encert tàctic permeti guanyar o no una partida ja son figues d'un altre paner, ja que no pocs cops acaba com a guanyador d'una partida un jugador que, en algun moment del joc, aparentment es trobava en  situació menys favorable. L'estratègia és quelcom molt diferent. Té a veure amb l'elaboració de plans i objectius que han de dictar els moviments futurs a la recerca d'una posició finalment guanyadora. Als escacs, com a la vida, els millors estrategues són els que sovint acaben duent-se el peix al cove. Quelcom similar estem observant a una economia espanyola que encegada per l'aparent guany material d'una prima de risc menor està perdent bous i estelles pel camí d'una austeritat irre

Deambula tristemente la economía española por el escenario como un personaje atormentado, de tragedia shakesperiana , que obstinadamente renuncia a lo que es con la vana ilusión de alcanzar lo que pretende ser. Cual indigente arruinado por sus excesos, disfraza miserias propias con discursos altivos, albergando la esperanza de recibir un trato comprensivo a su desgracia. Pero en la gestión de la crisis se abrió la puerta al mayor de los enemigos, que campa ahora a sus anchas en las dependencias más íntimas de nuestra sociedad. Los datos publicados en las últimas semanas desnudan la estrategia adoptada y muestran un ascenso galopante de la desigualdad y la pobreza en España, hasta el punto de alcanzar niveles propios de modelos sociales muy alejados del ideal europeo. Hoy los riesgos de disfunción social son una realidad evidente. La distancia entre los dos extremos de la distribución de la renta en España es escandalosa y, durante la crisis, ha crecido tres veces más rápido q

Al número d’octubre de la revista Investigación y Ciencia , Martin A. Nowak , director del Programa de Dinàmiques Evolutives de la Universitat de Hardvard ens parla de les bondats de la cooperació i l’altruisme que, ben al contrari del que molts poden creure, han esdevingut vitals en l’evolució de l’espècie humana. La biologia ens explica que sense cooperació cel·lular haurien aparegut organismes vius altament complexos, com és el cas de l’ Homo sapiens sapiens . I l’antropologia social, en estudiar els costums, relacions i formes d’organitzar-se dels éssers humans que viuen en societats amb estructures concretes ens mostra que, com animals socials que som, la predisposició a cooperar és inherent al nostre desig de viure en comunitat i compartir una determinada cultura o forma de fer. La tendència a la cooperació no és doncs un concepte científic estrambòtic. Ben al contrari. Al seu, Nowak ens explica que, a la naturalesa, hi ha diferent mecanismes de cooperació: -  La r