Xerigot

Una de les poques virtuts que es va associar a la crisi fou que, per precaució, les famílies havien augmentat sensiblement el seu nivell d’estalvi. Efectivament, l’any 2009 l’estalvi familiar va augmentar gairebé un 40% en relació a l’any anterior. La persistència de la crisi i l’aplicació de polítiques restrictives però està fent que l’estalvi familiar estigui fent un camí descendent i de pendent pronunciada. En els dos darrers anys, la capacitat d’estalvi familiar s’ha reduït en gairebé 50.000 milions d’euros. Quins en són els motius principals? D’una banda, l’augment de taxes i impostos, les disminucions salarials i la retallada de prestacions socials estan afectant negativament l’evolució de la renda disponible de les famílies. De l’altra, l’expansió de l’atur i l’absència d’estratègies de creixement econòmic fan que cada cop més famílies se situen al llindar de pobresa i, per tant, amb possibilitats molt minses d’estalvi. La inconsistència de tot plegat és que si observem quina

L’any 1955, Alfred Hitchcok va estrenar la pel·lícula The Trouble with Harry , que es va traduir a l’Estat espanyol com a Pero... ¿quien mató a Harry? . És una de les obres possiblement menys conegudes del director britànic i té a veure amb el descobriment d’un cadàver en una comunitat rural i les reaccions dels seus habitants. Fou també la pel·lícula amb la que va debutar Shirley Mclaine. Sense descobrir evidentment el final del film, podem avançar que és força divertida, té alguns tocs de surrealisme i una bona dosi d’humor negre. Al meu parer, el més atractiu és comprovar com cadascun dels membres de la comunitat construeix les seves hipòtesis per explicar les causes del fet esdevingut i les idees que tenen sobre què fer amb el cos del pobre Harry, sense parlar de les accions que alguns emprenen... Quelcom semblant està passant amb el drama del crèdit a Espanya. En plena espiral reformadora, la situació financera de la major part de la població ha empitjorat sensiblement i h

L’Institut Nacional d’Estadística acaba de confirmar que, durant el darrer trimestre de l’any passat, l’economia espanyola es va tornar a contraure, amb una davallada d’un 0,3% del PIB en relació al trimestre anterior. Aquest camí cap a la recessió és compartit per altres economies europees com Itàlia, Holanda, el Regne Unit, Bèlgica o, fins i tot, la modèlica Alemanya, per no parlar de Grècia o Portugal. Els efectes de la follia d’una austeritat insaciable es deixen sentir dins i fora de l’eurozona, en contraposició amb la reactivació de l’economia dels Estats Units, més preocupada pel seu mercat de treball que pel dèficit públic i les qualificacions de les agències de ràting. Una informació complementària a la publicació del PIB i molt rellevant és saber com es distribueixen les rendes que es generen al llarg de l’any perquè una de les dimensions ocultes d’optar per impulsar polítiques neoliberals és el seu efecte sobre aquesta distribució. Què està passant a Espanya? Recordem que l

Des de 1980 quan, mitjançant l’Estatut dels Treballadors, es varen establir les bases que regularien el marc de relacions laborals, els diferents governs que han ocupat la Moncloa s’han vist en la necessitat d’emprendre reformes que afectessin el funcionament del mercat de treball a la llum de dues evidències del seu funcionament ineficient. D’una banda, la rapidesa amb la que creixia la taxa d’atur en èpoques d’estancament econòmic. De l’altra, la incapacitat que tenia aquesta taxa per a retornar als nivells inicials que l’economia es recuperava i, per tant, la persistència de nivells d’atur importants. En el seu moment es va afirmar que l’atur a Espanya tenia un comportament d’ histèresi , un concepte que venia a recollir la incapacitat del mercat de treball espanyol per pair les crisis i oferir oportunitats de feina a tothom que volgués treballar, fins i tot quan l’activitat econòmica marxava amb vent de popa. D’aquesta manera, va començar un reguitzell de reformes que ha tingut e

La lluita en la nominació del candidat republicà a la presidència dels Estats Units ens recorda que aquell país està en any electoral. A banda de quin aspirant sigui finalment el que acabi emportant-se el premi d’enfrontar-se a Obama, l’escenari de la campanya electoral probablement estarà centrat en temes econòmics. La victòria de Bill Clinton enfront de George Bush l’any 1992 va estar caricaturitzada per l’expressió “It’s the economy, stupid!” que els demòcrates utilitzaven irònicament per a criticar mordaçment la deficient gestió econòmica desenvolupada pel president republicà que volia ser reelegit després del seu primer mandat. La situació econòmica actual als Estats Units continua sent complexa, quatre després d’haver esclatat la crisi de les subprimes. L’impacte més durador de la crisi financera el podem trobar al mercat de treball, amb una xifra de gairebé 13 milions de persones que cerquen feina, el que representa una taxa d’atur del 8,3%. La popularitat del president Ob

El darrer informe trimestral presentat pel Banc d’Espanya i l’estimació avançada de l’Institut Nacional d’Estadística confirmen el que ja havíem predit temps enrere: a finals de l’any passat, l’economia espanyola va tornar a entrar en recessió. Així, l’economia espanyola ja fa deu trimestres (dos anys i mig!) que té un pitjor comportament que la resta de països de l’eurozona. Més preocupant encara és l’escenari que el banc central dibuixa per enguany. Les seves previsions apunten que durant el 2012 l’activitat econòmica caurà un 1,5% i el nombre de llocs de treball ho farà un 3%, fent que la taxa d’atur s’enfili un parell de punts més. El més important és saber què està causant aquesta recaiguda econòmica. Les projeccions fetes ens indiquen tres aspectes que paga la pena tenir en compte: 1.     La recessió està sent el resultat de l’enfonsament de la demanda interna. És a dir, la forta davallada de l’activitat que es genera a l’interior del país i que té com a destinació el mercat e

Paul Romer, un dels economistes de referència en l’àmbit del creixement econòmic, llençava fa alguns anys la idea de les charter cities com espais amb regulació pròpia dins dels estats en desenvolupament. Romer considera que les normes, regles i institucions deficients d’aquests països també són responsables de la seva situació econòmica, en escanyar les seves possibilitats de desenvolupament. Per això proposava la creació de nous espais (àdhuc ciutats) amb regulacions pròpies i distintes, el que, al seu parer, impulsaria el creixement econòmic i aturaria els fluxos migratoris ja que la població local trobaria en aquests espais les oportunitats i condicions de treball que busca als països de destinació de la seva migració. En aquest vídeo es reprodueix la conferència que Romer va fer l’any 2009 explicant la seva proposta que, d’altra banda, ja ha estat adaptada per alguna economia d’Amèrica Llatina. Evidentment, la proposta es pot desvirtuar i prendre un cert deix neo-colonialista.