Xerigot

Aquest és l'article que he publicat avui al diari Expansion: El podeu consultar en format digital directament a la web del diari:   Evitar el zugzwang "En ajedrez se conoce como zugzwang la posición en la cual al hacer cualquier movimiento se sabe con seguridad que la situación empeorará, incluso hasta el punto de perder la partida. La crisis perdura y la presión de los mercados sobre la deuda soberana no remite, sin que las reformas emprendidas y los rescates aprobados tengan efecto paliativo. Incluso se percibe que cada decisión adoptada agrava aún más el escenario existente. Encaramos pésimamente la partida y ahora nos urge encontrar soluciones tácticas a un plan estratégico muy deficiente. Infravaloramos a nuestro contrincante, cedimos piezas y acabamos en situación de franca inferioridad. En estos casos, cabe actuar decididamente para alcanzar el final más favorable posible pero se requiere mucha inteligencia estratégica cuando hay que revertir una sit

Us reprodueixo l'article que avui ha publicat al diari El Economista sobre la situació de l'eurozona després de les eleccions gregues: "Cuenta el historiador Suetonio que al emperador César Augusto le gustaba usar la expresión ad kalendas graecas para referirse a los acreedores morosos que probablemente no pagarán nunca sus deudas. Las referencias a Grecia como motivo de escarnio vienen pues de muy lejos. Tampoco por estos lares andamos muy sobrados de credibilidad. En plena tormenta sobre los mercados de la deuda soberana y con organismos internacionales que reclaman nuevos ajustes, el proyecto europeo se juega su imagen y credibilidad. Muchas miradas interesadas se han posado sobre la Europa meridional para predecir el apocalypse now del proceso europeo de unión monetaria. Sin duda, los errores pasados exigen purgar excesos, rendir cuentas y asumir responsabilidades. Pero ofrecer en sacrificio a los culpables del desaguisado es contrariar el espíritu del p

Us reprodueixo l'article que vaig publicar al diari El Mundo, en la seva edició d'ahir i dins del seu suplement Mercados: "El curso económico avanza y se manifiestan los límites de una política que tiene en la austeridad su estrella del norte. La economía española se siente acosada. No hay mayor agobio en una urgencia que mirar alrededor sin alcanzar a ver una vía de escape. Los más agoreros anuncian hecatombes y los fatalistas predicen la disolución inevitable del euro. Peor aún, la sociedad percibe desesperanzada que nos metimos en un callejón sin salida y no damos con la marcha atrás. La salida es posible, aunque difícilmente fuera del euro. Abandonar la unión monetaria y el mercado único a cambio de recuperar la política monetaria sería un pésimo negocio que no nos inmunizaría ante los vaivenes financieros. El único aspecto favorable de lo que acontece es la conexión estrecha entre los problemas, de modo que acertar en las teclas induciría un cambio de tenden

Unes primeres reflexions i algunes precisions el dia  posterior al rescat: 1 1.  En primer lloc, una precisió necessària. D'acord amb el diccionari de la Real Academia Española, un rescat és dinero con que se rescata, o que se pide para ello . Per tant, deixem-nos de collonades i diem les coses tal i com són. El govern espanyol ha demanat un rescat per a resoldre la descapitalització d’un sistema bancari en procés de fallida per uns actius sobrevalorats durant la bombolla immobiliària i una política d’inversions hipotecàries poc responsable. 2. L a decisió ve determinada per la pressió dels socis comunitaris que també veien com a poc responsable les reticències del govern espanyol a sol·licitar ajuda financera. Mirar cap un altre cantó, ignorar el context de fortes tensions al mercat de deute públic i creuar els dits esperant a la loteria de les eleccions gregues minava la credibilitat del govern i era una tàctica excessivament arriscada per al gust de l’eurogrup. 3

No Way Out és el títol original d’una pel·lícula estrenada l’any 1987, que fou dirigida per Roger Donaldson i protagonitzada per Kevin Costner, Gene Hackman i Sean Young. També fou el primer treball on va sortir en escena un tal Brad Pitt. En ella s’explicava un cas d’espionatge, en el context de les acaballes de la guerra freda, que conduïa a un final on totes les opcions de sortida semblaven impossibles. D’aquí el títol original, que fou traduït com a  No hay Salida . L’economia espanyola es troba ben bé al mig d’un assetjament des de totes bandes que fa pensar a molts que som a un carreró sense sortida. La realitat em recorda els casos dels qui quan es veuen en perill disposen les seves posicions defensives en forma de cercle i llavors afirmen estorats: estem rodejats! La pressió evidentment està venint de tot els punts cardinals. Si mirem aquell nord que sempre hauria d’orientar els nostres passos, ens trobem amb la necessitat d'afrontar la sagnia d’un atur desboc

El rescat és en boca de tothom com la poció màgica que ens lliurarà de tots els mals induïts per les ineptituds dels nostres gestors econòmics. És interessant, però, analitzar el cas dels tres rescats ja aprovats dins l'eurozona, adreçats a economies que també patien desequilibris als comptes públics i uns sistemes financers farcits d'actius tòxics i amb necessitats urgents de capitalització. Al gràfic es pot comparar el valor de la prima de risc just abans de cadascun dels rescats amb el seu valor actual. En el cas de l'Estat espanyol només hi ha el valor actual.  Hi podem inferir alguns fets interessants. D'una banda, que l'import actual de la prima de risc a Espanya està molt proper al que va desencadenar la intervenció de les autoritats europees. Tot i amb això, el tipus d'interès del deute actual a Espanya (6,5%) és dos punts inferior al que tenien aquests països abans de la intervenció. És a dir, la prima ha augmentat també perquè els inte