Xerigot

  Avui he publicat un article a l'Econòmic envers l'OPA parcial del fons d'inversió IFM envers el 23% de les accions de Naturgy, on hi comento algunes de les repercussions col·laterals. El trobareu en aquest enllaç: Gas ideal  

 Envers la situació de la City després del Brexit. Publicat a l'Econòmic:  https://www.leconomic.cat/article/1641872-deslocalitzacio-financera.html S’atribueix a Herman Melville, l’autor de Moby Dick, la dita que hi ha dos llocs al món on es pot desaparèixer: els mars del Sud i la ciutat de Londres. A l’era de la globalització es fa difícil pensar en indrets on algú pugui esvanir-se del tot, però la majestuosa, plural i densa capital anglesa encara conté alguns espais on succeeix molt més del que es percep. A la històrica Square Mile (o City of London) és on se situa el gruix del districte financer més important d’Europa. Sense formar part de la zona euro, la majoria de les operacions financeres més sofisticades dels aliats europeus s’acorden i liquiden en aquest espai protegit, sobretot quan impliquen operar amb socis d’economies emergents. I, sense que la lliura esterlina esdevingui la moneda de referència planetària, la City gestiona més d’una tercera part de les...

Encetem un any on es posarà a prova la nostra capacitat de gestionar la complexitat. Estan per veure les conseqüències del processos electorals i referendaris, tant els ja esdevinguts com també els que són a tocar, i temps hi haurà per avaluar cadascuna de les seves derivacions. Però abans de que Trump ocupi el seu càrrec a la Casa Blanca, es premi el botó de marxa enrere del Brexit o es posin unes incertes urnes a moltes contrades europees, un tema que no podrà passar una altre any a l'aigüera és la regulació d’alguns negocis  digitals. Ja porta temps la Comissió Europea preocupada per l'absència de control sobre l'actuació de plataformes i intermediaris d'Internet, autèntics senyors de l’ecosistema digital. Primer, es capficà en protegir la competència a uns mercats tecnològicament molt dinàmics on no es competeix en preu sinó mitjançant innovacions i millores de prestacions, amb la finalitat d’arrabassar tota la xarxa i el negoci a la plataforma dominant. ...

Ahir vaig participar a una taula rodona sobre el Black Friday al programa Bàsics de BTV, amb Blanca Treig i Salvador Vendrell.  Us passo l'enllaç: Black Friday 2016

Probablemente una de las noticias económicas más relevante del verano sea la  sanción  de la  Comisión Europea  a  Apple  por considerar que su estrategia de optimización fiscal se ha aprovechado de ayudas públicas que son ilegales. Son llamativos los 13.000 millones de euros (más intereses) de sanción anunciada, por los beneficios fiscales percibidos desde 2003. Pero llama todavía más poderosamente la atención la posición contraria del gobierno beneficiado por la imposición de la multa. La mayoría de las principales empresas multinacionales han diseñado sofisticados sistemas y mecanismos de optimización impositiva que han derivado en paraísos fiscales, rutas de elusión y estratagemas de ingeniería fiscal. En el caso de Apple, la contabilización en Irlanda de todo el beneficio procedente de sus actividades comerciales en el continente, explotando las sustanciosas ventajas ofrecidas por la legislación local. En la práctica, la novena compañía en f...

La nova llei del comerç que prepara la Generalitat i que el conseller ha avançat en entrevistes als mitjans de comunicació ha posat el focus sobre el futur  de les rebaixes a Catalunya.  Fins al moment és doncs més una declaració d’intencions que no pas una proposa de canvi ja que no hi ha cap esborrany d’una proposta concreta de nou document legislatiu.  És una mica precipitat doncs pronunciar-se ara en base a declaracions de responsables polítics. És cer però que, en cas de confirmar-se, seria un canvi substantiu que acabaria amb una llarga tradició de regulació del sector pel que fa als períodes d’oferta de descomptes de preus. Entenc que la modificació legislativa hauria de ser interpretada també en el context d’un conflicte recurrent de normatives amb el govern central i que, en qualsevol cas, aquesta  fi de les rebaixes  necessàriament hauria de ser debatuda i consensuada amb el sector. De forma recurrent emergeixen tensions legislatives per les...

Avui he començat a col·laborar amb el diari digital El Boletin.com. Fa referència al que hi ha al darrera de la fusió entre dues de les grans empreses farmacèutiques: Pfizer i Allergan.  Us faig arribar l'enllaç directe a la publicació: ¿Cóctel de Viagra, Botox y doble irlandés?

Demà comença la campanya comercial del Black Friday basada en descomptes molt importants i amb la participació de més cadenes de distribució, centres comercials, petits comerciants, institucions i productes que mai.  S'obre una nova etapa a l'estratègia de distribució, al patró de consum nadalenc i al calendari  de rebaixes? En miràvem de treure l'entrellat aquest matí al Món a RAC1. Us faig arribar l'aùdio de l'entrevista: Black_Friday_El_Mon_RAC1

Us faig arribar l'enllaça a l'àudio del debat que ahir a la nit vàrem tenir al programa La Brúixola d'Onda Cero amb Víctor Bottini i el company Carlos Moslares, professor de l'IQS i degà de la School of Management. Vàrem parlar de la situació econòmica actual i sobretot del que hi ha al darrera de la fusió entre les farmacèutiques Pfizer i Allergan. Us passo l'enllaç (a partir del minut 52:00): La_Brúixola

Us faig arribar l'àudio  de la intervenció ahir al vespre a l'informatiu No ho sé de RAC1. Comentàvem les possibles conseqüències del frau dels vehicles dièsel a Volkswagen i l'aturada de les inversions previstes per a la companyia a la planta productiva de Martorell: No ho sé Frau Volkswagen

Tres apunts breus sobre l'escàndol de la falsificació del valor de les emissions contaminants als vehicles dièsel fabricats per Volkswagen: Primer. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren prematurament al món 7 milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica i de les malalties cardiovasculars i cancerígenes que genera. El frau sistemàtic de la companyia senyera alemanya mitjançant l'ús d'un programari que manipulava els paràmetres subjectes a avaluació és doncs no només una enganyifa als seus consumidors sinó un atemptat contra la salut pública. Un clar exemple d'externalitats negatives perquè els efectes negatius de la conducció d'aquests vehicles no recauen sobre els seus fabricants i conductors sinó sobre tota la població. Cal esperar doncs que la investigació criminal segueixi el seu curs fins al final i que caigui amb tota la seva força el pes de la llei sobre els directius que en siguin directamen...

La web de Catalunya Econòmica publica avui un article amb una entrevista valorant la decisió de l'empresa Amazon de pagar impostos a Europa de manera descentralitzada i d'acord amb el que realment es factura a Alemanya, Itàlia, Espanya i França. Al darrera hi ha la pressió de la Comissió Europea i les seves investigacions sobre l'ús que fan els gegants tecnològics de diversos instruments i estratègies fiscals i comptables per a evadir el pagament de tributs. Trobareu l'entrevista en aquest enllaç: Impostos_Amazon

L’èxit de les aerolínies de baix cost s’explica per haver fet possible a molts més usuaris l’opció de viatjar en avió a un preu assequible, basant-se en l’eficiència en costos i el canvi organitzatiu. El secret? La simplificació dels serveis oferts a bord, el menor ús d’intermediaris en la distribució, l’elevada utilització i rotació de les aeronaus, l’augment de capacitat, menors costos de personal i una selecció de rutes estratègica. Evidentment, els passius d’un model de negoci obsessionat per la reducció de costos són les incomoditats derivades de la menor disponibilitat d’espai i els sobrepreus associats al consum de serveis complementaris al transport. Però tot i amb això molts usuaris les prefereixen. Anem a pams. Internet ha estat un gran aliat estratègic en facilitar que l’usuari assumeixi moltes de les gestions associades a la contractació del servei. L’ús diari de la flota d’aeronaus és més elevat perquè s’especialitzen en trajectes curts que permeten abastar en...

Plataformes digitals, xarxes socials i altres intermediaris d’Internet són els grans senyors de l’ecosistema digital. Alguns són autèntics gegants econòmics que competeixen directament amb les operadores de telecomunicacions, que es fusionen o absorbeixen competidors a uns preus astronòmics i que s’obren pas en altres sectors cercant noves fonts de negoci. Aquests comportaments generen no poques preocupacions a les autoritats responsables de defensar la competència, sobrepassades per la velocitat i magnitud dels canvis i perquè el seu arsenal teòric és poc escaient per a interpretar la realitat de la indústria i els mercats digitals. Analitzem les conductes dels actors en funció de com afecten els preus o l’estructura del mercat però es tracta de mercats tecnològicament molt dinàmics i en transició on no es competeix ajustant preus per guanyar quota de mercat sinó mitjançant innovacions i millores a l’oferta i prestacions dels productes, amb la finalitat d’arrabassar tot el me...

Plataformas digitales y otros intermediarios de internet se han convertido en los dueños del ecosistema digital. Algunos de ellos son hoy auténticos gigantes económicos que compiten directamente con las mayores operadoras de telecomunicaciones del mundo, que se fusionan o absorben competidores a precios astronómicos y que se abren camino en otros sectores buscando diversificar sus fuentes de negocio. Estos comportamientos generan no pocas preocupaciones a las autoridades responsables de defender la competencia. Desbordadas están no sólo por la velocidad y magnitud de los cambios porque sino porque su arsenal teórico es inadecuado para comprender la realidad de la industria y los mercados digitales. Se analizan las conductas de las plataformas digitales en función de cómo se afectan los precios o las estructuras del mercado, ignorando que estamos ante mercados tecnológicamente muy dinámicos y en transición, donde no se compite ajustando precios para ganar cuota de mercado sino me...

Entre los asistentes a la espectacular conferencia de Apple se volvió a oír el célebre lo han vuelto a hacer . Efectivamente, el martes pasado la compañía quiso volver a ser el referente de la innovación digital, lanzando dos nuevos modelos de iPhone, con mejoras incrementales en diseño y prestaciones, y presentando en sociedad su primera innovación radical de producto desde la aparición del iPad. Se trata del AppelWatch, un nuevo reloj inteligente con conexión a internet. Fue un día clave para la estrategia y el futuro de la organización, si se analiza desde su posición en el mercado. Mientras que la aparición de nuevos modelos de smartphones parece una respuesta convincente y de bajo riesgo a la presión creciente de los competidores, dada la alta fidelidad de los consumidores de Apple; en el caso del smartwatch, la apuesta es mucho más atrevida. A favor juegan su magnífico diseño, la variedad de modelos disponibles y su conectividad con otros dispositivos de la compañía. P...

Avui he publicat a la Revista Estrategia Financiera el següent article: (També l'adjunto en format digital: Article_Estrategia_Financiera ) "Sigue siendo Internet una poderosa fuente de innovación. En las últimas semanas, anda revuelto el universo tekkie por los movimientos estratégicos de las principales empresas de la red. Tras la compra de Instagram, la espectacular adquisición de WhatsApp por parte de Facebook a cambio de 19.000 millones de dólares ha situado en el candelero unos modelos de negocio en Internet que evolucionan, se hibridan y   adaptan a la búsqueda de nuevas fuentes de valor. Los titanes del siglo XXI son tecnológicos, se nutren de aplicaciones y emergen del dinámico universo de la Web 2.0. La jugada estratégica del imperio Zuckerberg es más poliédrica y tiene más matices de lo que aparenta. Considerar que la principal red social invierte una fortuna en el negocio de mensajería instantánea para móviles sólo para  eliminar un competidor...

El balón empezó a rodar y las pasiones se desataron dentro y fuera del estadio. Bill Shankly, el mítico entrenador escocés que llevó al Liverpool a conseguir diez títulos afirmaba  que mucha gente piensa que el fútbol es un juego a vida o muerte, pero es mucho más importante que eso. Y cuando llega el mundial, algunos parecen darle la razón. En realidad, el mundo del futbol tiene mayor complejidad de lo que aparenta y los aspectos económicos que lo envuelven son altamente atractivos. Un ejemplo, el coste salarial por punto conseguido le costó al Atlético menos de la mitad que a los dos colosos de la liga. Y además se llevó el trofeo. En todo el mundo, hay millones de personas practicando este deporte pero muchas más que gastan dinero por verlo o apuestan sobre el juego, lo que ha convertido el arte de jugar al balón con los pies en un negocio global. Y, de hecho, la liga del dinero también nos trae una rivalidad suculenta. Los dos gigantes de la liga española lideran el ...

Que un reguitzell de comerços emblemàtics renunciï a lluitar o fugi del cor de la ciutat sovint és el resultat d’un procés alimentat per la combinació de tres factors. La congestió en l’ús dels espais més cèntrics encareix el preu del sòl i els arrendaments, les economies d’escala a la distribució fan emergir grans cadenes comercials d’oferta àmplia i preu reduït i els patrons de consum canvien i irrompen noves pràctiques i hàbits de compra. Desregulació i lliure joc d’oferta i demanda no situen mai l’equilibri al punt òptim de correcció política sinó al de màxim interès econòmic. A les ciutats amb alta densitat d’ús del sòl urbanitzable els preus lliures de mercat sovint creixen més de pressa que l’activitat. No és sorprenent que liberalitzar els lloguers en un context recessiu expulsi del centre històric a comerços icònics però d’escassa capacitat econòmica. I els consumidors tampoc no hi ajudem gaire. Cerquem comoditat, flexibilitat als horaris, accés a una àmplia varietat de...