Estratègia comercial o de ciutat?

Que un reguitzell de comerços emblemàtics renunciï a lluitar o fugi del cor de la ciutat sovint és el resultat d’un procés alimentat per la combinació de tres factors. La congestió en l’ús dels espais més cèntrics encareix el preu del sòl i els arrendaments, les economies d’escala a la distribució fan emergir grans cadenes comercials d’oferta àmplia i preu reduït i els patrons de consum canvien i irrompen noves pràctiques i hàbits de compra.

Desregulació i lliure joc d’oferta i demanda no situen mai l’equilibri al punt òptim de correcció política sinó al de màxim interès econòmic. A les ciutats amb alta densitat d’ús del sòl urbanitzable els preus lliures de mercat sovint creixen més de pressa que l’activitat. No és sorprenent que liberalitzar els lloguers en un context recessiu expulsi del centre històric a comerços icònics però d’escassa capacitat econòmica. I els consumidors tampoc no hi ajudem gaire. Cerquem comoditat, flexibilitat als horaris, accés a una àmplia varietat de productes i sovint més simbolisme identitari que no pas funcionalitat. Tot plegat beneficia les grans cadenes de distribució que es localitzen als nous macroespais comercials induïts per les estratègies de descentralització urbana.

 Més que revertir artificialment aquesta tendència, del que es tracta és de prestigiar un comerç de proximitat, especialitzat i que pot oferir estàndards de qualitat molt alts, però que no pot competir en preu. Moltes ciutats europees integren la modernització del comerç tradicional en la seva política d’ordenació urbana, ja que es planifica per induir i prevenir. I la desaparició d’algunes activitats pot resultar en degradació de l’espai públic, desertització del centre històric, pèrdua de personalitat i patrimoni urbà i menor diversitat en l’oferta. Són externalitats negatives per al conjunt dels ciutadans que justificarien un cert grau d’intervenció política. Un ecosistema amb menys biodiversitat comercial empobreix perquè el preu i el valor de l’oferta comercial són coses ben diferents.


Convé cercar un nou punt d’equilibri i integrar el model comercial preferit de la ciutat a les estratègies de planificació urbana. Els carrers són el lloc central de la vida pública i si la ciutat vol ser un referent internacional ha de saber integrar a les seves principals artèries comercials activitats i models de negoci diferents. Una oferta àmplia i diversa també és un element de diferenciació urbana. 

 _____________________________________


 Aquest és l'original de l'article que ha publicat avui La Vanguardia, a l'espai Temes de Debat.

 Podreu trobar l'article en castellà, amb el títol Un nuevo punto de equilibrio, a l'enllaç següent:

Un nuevo punto de equilibrio
Aquí el trobareu en a versió catalana, junt amb l'article d'en Jordi Borja:

 Comerç, ciutat i cultura

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Talent emprenedor

Imatge
  Sempre que haig de parlar d'emprenedoria, em ve al cap la imatge d'Aníbal Barca creuant els Pirineus amb el seu exèrcit, camí de Roma. El cartaginès es va veure atrapat pel mal temps i la neu en mig dels cims pirenencs i, tement quedar-se aïllat i sense queviures, va decidir escalfar el vi que portava per tal de rebentar el gel dipositat als cingles i crear llocs de pas per als seus homes i els cèlebres elefants que els acompanyaven. La llegenda també diu que va aliçonar als seus nomes, tot cridant "Trobarem un camí o el construirem!". En qualsevol cas, imagino que mentre creuava el sud de la Galia ja va poder reposar ràpidament les seves reserves de vi. Escriure de talent emprenedor a l'Espanya de les maravelles pot semblar un exercici vanitós, innecessari i, en tot cas, massa presumptuós per part de l'autor, ja que del que toca parlar és de la generació "ni & ni", resultat de dues grans fites assolides per la nostra economia en el context eu...
Més informació

Gas ideal

Imatge
  Avui he publicat un article a l'Econòmic envers l'OPA parcial del fons d'inversió IFM envers el 23% de les accions de Naturgy, on hi comento algunes de les repercussions col·laterals. El trobareu en aquest enllaç: Gas ideal  
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E...
Més informació