Commodities no tan cómodas


El de las materias primas es esencialmente un negocio cíclico. La evolución de su demanda acostumbra a acompasarse al ritmo de la producción industrial en las principales economías del mundo.

Por ello, los precios de las commodities no energéticas habían experimentado un sensible descenso desde  finales de 2010, a medida que la desaceleración econòmica se extendía por todo el globo y la eurozona entraba en recesión. Todo un respiro, pues en los dos años previos el índice de precios en euros había crecido casi un 50% gracias a la apreciación del dólar y la explosión del mercado asiático. Una buena muestra de que el eje económico se va progresivamente desplazando es que China es el principal destino mundial de las exportaciones de mineral de hierro, cobre y otros metales y uno de los mayores de petróleo, gas o maíz.  

El frenazo de la actividad económica en Asia había facilitado que los precios volvieran a niveles de 2008. Llegamos a un exceso de suministro generado por elevadas inversiones por parte de las grandes empresas mineras y la proliferación masiva de productos nuevos, estimulados ambos por los elevados precios existentes. Los efectos de la crisis financiera, sin embargo, han mitigado ese riesgo perceptible de saturación.

Ahora, en el preámbulo de una incipiente recuperación, las alarmas vuelven a encenderse pues los niveles de precios parece que han detenido su caída y si, además, el valor del euro se deprecia, el encarecimiento de los inputs industriales podría dificultar la reactivación de la eurozona.

En realidad, demasiadas vendas para tan poca herida, porque la reactivación europea sigue siendo demasiado tímida y porque la demanda de los mercados emergentes evoluciona a un ritmo más moderado. El índice de precios pues ha dejado de caer y probablemente haya tocado fondo pero nada hace pensar que vuelva el superciclo alcista del pasado.


Sin embargo, buena es la oportunidad para reflexionar, por consideraciones de sostenibilidad medioambiental y de eficiencia económica en el modelo productivo existente, tan profusamente dependiente de las energías fósiles. Y como muestra un botón. Mientras que el coste de las materias primas industriales es hoy un 33% inferior al de 2010, el precio del petróleo es un 30% superior. La crisis pasó de largo no sólo en algunas casas ilustres sino también en muchas refinerías y emiratos.

(Reproducción del comentario de actualidad semanal en Gestiona Radio)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Talent emprenedor

Imatge
  Sempre que haig de parlar d'emprenedoria, em ve al cap la imatge d'Aníbal Barca creuant els Pirineus amb el seu exèrcit, camí de Roma. El cartaginès es va veure atrapat pel mal temps i la neu en mig dels cims pirenencs i, tement quedar-se aïllat i sense queviures, va decidir escalfar el vi que portava per tal de rebentar el gel dipositat als cingles i crear llocs de pas per als seus homes i els cèlebres elefants que els acompanyaven. La llegenda també diu que va aliçonar als seus nomes, tot cridant "Trobarem un camí o el construirem!". En qualsevol cas, imagino que mentre creuava el sud de la Galia ja va poder reposar ràpidament les seves reserves de vi. Escriure de talent emprenedor a l'Espanya de les maravelles pot semblar un exercici vanitós, innecessari i, en tot cas, massa presumptuós per part de l'autor, ja que del que toca parlar és de la generació "ni & ni", resultat de dues grans fites assolides per la nostra economia en el context eu...
Més informació

Gas ideal

Imatge
  Avui he publicat un article a l'Econòmic envers l'OPA parcial del fons d'inversió IFM envers el 23% de les accions de Naturgy, on hi comento algunes de les repercussions col·laterals. El trobareu en aquest enllaç: Gas ideal  
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E...
Més informació