Xerigot

"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus. En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis. En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers co...

No és pas per criticar les divertides aventures dels protagonistes de la sèrie d'animació sinó més aviat per la seva limitada capacitat per comunicar-se verbalment. De fet, els marsupilanis només utilitzen una única expressió per a tot: Upa! Aquesta sèrie infantil em recorda el discurs monotemàtic de les autoritats monetàries europees i de molts analistes financers que les aclamen. Per analitzar la política que cal aplicar, tant si les vaques estan grasses o flaques, sempre recorren al mateix referent: el Buba! Amb aquest nom es coneixia antic Bundesbank, és a dir, el Banc Central de l’Alemanya anterior a l’Euro. Paradigma de la independència de l’autoritat monetària davant del poder polític, la societat va beneir l’existència d’una autoritat que evités la reproducció dels episodis d’inflació descontrolada que varen precedir l’arribada del nazisme. Significativament, els seus estatus recollien com objectiu principal la garantia de l’estabilitat del valor de la seva mon...

Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E...

Hi ha alguns moments en la vida de les persones, les famílies i les organitzacions en que es troben davant una cruïlla que exigeix prendre partit per un o altre camí. Els països i les seves economies també afronten aquests moments. Tinc la sensació de que avui Catalunya es troba davant d’un d’aquests moments en els que prendre una o altre decisió marcarà el futur d’una generació. Si aquests moments esdevenen tan determinants és pel fet que, un cop s’ha pres la decisió d’optar i avançar per un camí, no és gens senzill (i a vegades ni és possible) tornar enrere per tal de refer el camí escollit. El xirimiri constat de les retallades en la despesa pública no ens ha de distreure de la transcendència estratègica que té la decisió que el govern de la Generalitat adopti per tal d’afrontar. La cruïlla que afronta el govern català és decidir l’estratègia amb que afronta els efectes de la crisi. Aquesta estratègia té una dimensió que transcendeix d’un simple ajust pressupostari en època de va...

El reguitzell de propostes que va acompanyar els dies previs a l’aprovació de l’esmentat pla d’estalvi energètic, l’espectacle de deslleialtats/rivalitats polítiques ofert sobre qui i com es finançaria aquesta bateria de mesures i l’absència de debat sobre el seu impacte real en contraposició al cost d’adoptar-les ha estat un indici més de la improvisació i els freqüents canvis de criteri d’una política que molts països consideren estratègica. La filtració als mitjans i l'anunci diari d’una nova idea per estalviar consum d’energia em recorda l’aposta del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal qui, en el darrer tram de la seva vida, va intentar demostrar l’existència de Deu a partir d’un exercici de probabilitat. Pascal afirmava que paga la pena creure en Deu perquè si existeix tindràs la recompensa d’anar al cel però que, si aquest no és el cas, no només no perdràs res sinó que també tindràs els beneficis d’haver viscut una vida pietosa. En canvi, si tens un comportament ateu ...

En economia es pot dir que hi ha poques afirmacions que no siguin evidents. Una d'elles  és el que s'anomena el "quartet inconsistent". Consisteix en el fet que quan entre un conjunt d'economies hi ha lliure comerç de mercaderies i els capitals també es mouen lliurement entre elles, si aquestes economies decideixen que els tipus de canvi entre les seves monedes són fixos llavors perden l'autonomia en la seva política monetària. És a dir, que tots aquests països acabaran fent, a la pràctica, la mateixa política econòmica. La pregunta clau és quina. I la realitat és que serà la política que adopti aquell dels països que tingui més credibilitat als mercats financers. Per què? Perquè, com deiem en un altre missatge, les expectatives són essencials en el funcionament de l'economia. I aquell país que els inversors considerin que té més capacitat per a fer créixer la seva economia sense desequilibris o bé més capacitat per a resoldre ràpidament els seus desequil...

Al poeta Antonio Machado se li atribueix l’expressió sólo un necio confunde valor y precio . La història de la humanitat ens mostra nombrosos episodis d’aquesta neciesa. Sovint es confonen els preus d’intercanvi als mercats amb la satisfacció o rendiment que ens proporciona l’ús del que adquirim. Allò que els sers humans hem considerat el més valuós ha variat segons les circumstàncies del lloc o de l’època: el foc, la sal, l’aigua, els metalls preciosos, els combustibles sòlids o, evidentment, la vida mateixa. El valor més preuat en economia és la confiança. A l’economia de la revolució digital i els mercats globals, moltes variables econòmiques es determinen per les expectatives de les persones. Els tipus d’interès als mercats de deute, les paritats de les monedes al mercat de divises, les decisions d’inversió empresarial, el consum familiar o el valor de les accions als mercats de valors depenen molt de la confiança dels agents econòmics. Són els esperits animals , en paraules de Jo...