Xerigot

En termes matemàtics, el concepte de límit ens expressa la tendència que té una funció o successió a mesura que aquesta s’aproxima a un determinat valor. La funció dels ajustos pressupostaris viscuda al llarg del 2011 en una successió de diferents episodis internacionals ens posa de manifest les limitacions de la visió neoclàssica de l’economia. Sota el karma de que l’acció lliure del mercat condueix sempre al millor resultat econòmic possible, en èpoques de bonança es suporten les polítiques públiques com un mal menor mentre que, en èpoques de crisi econòmica, es persegueix obsessivament el dèficit públic amb més fal·lera que el dimoni dels pastorets. La part menys publicada de l’austeritat és en qui recau l’esforç dels ajustos i per què. Cal avaluar sempre els motius que han generat l’expansió del dèficit públic. Com a resultat de la funció estabilitzadora del sector públic en una economia de mercat, en èpoques de desacceleració econòmica els ingressos disminueixen ja que princip...

Un dels alicients de la lectura de la premsa econòmica del cap de setmana és seguir la picabaralla existent entre analistes financers i que periòdicament es va reproduint als espais d'anàlisi d'aquestes publicacions. D'una banda, Fernández Hódar a Expansion; de l'altra, Carlos Doblado i l'equip de Bolsàgora a El Economista mentre que, més en la distància, s'hi situa Cárpatos a Cinco Días. Sovint, de forma indirecta però punyent, es critiquen els comentaris i visions dels companys perquè el que es destil·la en aquesta baralla és la visió diferent que tenen els analistes de com funcionen (o creuen que han de funcionar) els mercats de valors. Les aportacions que fan, setmana rera setmana, ens mostren tant el desconcert freqüent d'alguns analistes sobre el que succeeix als mercats com també les seves diferents posicions en relació a les agències de rating, als fons de rescat, a les polítiques monetàries o als efectes de les innovacions financeres; i a les que n...

L’atenció constant dels mitjans a la inestabilitat dels mercats financers sovint ens fa oblidar els efectes demolidors que la crisi està tenint en la nostra societat. En terminologia teatral, podríem dir que la incapacitat per oferir una ocupació estable i digna a cinc milions de conciutadans és el contrapunt tràgic a l’opera buffa de la política espanyola i europea durant la crisi. Ja hem comentat que la resolució de les altes taxes d’atur no rau en la rebaixa dels nivells salarials sinó en saber generar noves oportunitats de feina. En aquest context, un impuls inversor esdevé indispensable. Invertir i ser emprenedor és arriscar-se i destinar recursos a projectes que tal vegada esdevindran bones oportunitats de negoci i feina en el futur. Però sense finançament ni confiança es fa difícil assumir riscos. La desaparició del crèdit bancari, la rendició de la inversió pública i les continues reformes laborals no contribueixen a millorar les condicions per invertir. Si, a més, els nostres...

Algunes aproximacions crítiques a la difícil situació econòmica actual ens parlen d’una crisi sistèmica. És a dir, tenen la capacitat de veure més enllà del desencert de les polítiques adoptades, de la ineficàcia dels mercats, del funcionament inadequat de les institucions o de la cobdícia i impunitat dels poderosos i de centrar-se, en canvi, en com la dinàmica de l’economia de mercat ha conduit a la situació actual de confusió i desencís. Al meu entendre, el geògraf David Harvey, professor de la Universitat de New York, ens proporciona una de les contribucions crítiques més reeixides al sistema capitalista, que crec que és d’obligada visió per a comprendre alguns dels aspectes més ocults del procés que estem patint.   En aquest enllaç es pot veure un vídeo animat d’una conferència de Harvey la Royal Society for the Encouragement of Arts, Manufactures and Commerce (RSA). Podreu seguir la versió original a la web d’aquesta organització ( http://www.thersa.org/events/video/ani...

Durant molt de temps la humanitat ha cregut que la Terra estava feta a la nostra mesura i que la seva història coincidia amb la de la humanitat. Entre d’altres, el biòleg i antropòleg Stephen Gould, de la Universitat de Harvard, ens recorda que, en realitat, la Terra té milers de milions d’anys i la història humana és només un fragment, un segon d’aquest immens període de temps còsmic . De vegades, l’actitud d’alguns governants sembla reproduir aquesta visió antropocèntrica. Tot sembla girar al seu voltant, tot està al seu servei i no tenen memòria històrica dels encerts dels seus predecessors. La història sembla néixer amb ells i les seves accions sempre obeeixen a un propòsit superior. Probablement cadascun de nosaltres tindria algun(s) nom(s) al cap. La crisi econòmica ha evolucionat i ha guanyat en complexitat. No ho ha fet, en canvi, l’adaptació de la política econòmica de l’eurozona a aquest procés evolutiu, incapaç de coordinar el repartiment dels riscos i entossudida en un aj...

La companyia Now-casting, iniciativa d’un conjunt de professors d’algunes universitats europees, ha creat un indicador avançat que permet preveure quina està sent, en tot moment, l’evolució del PIB de les economies de l’eurozona. En obert, es pot consultar aquest indicador pel que fa a la seva versió setmanal. Ho podreu trobar tot seguint aquest enllaç: http://www.now-casting.com/countries/euro-area/weekly-chart . El seu comportament ens mostra quin és l’impacte de les polítiques d’austeritat sobre un creixement econòmic que és indispensable per a crear ocupació. Com podreu comprovar, l’arribada dels tecnòcrates ha estat rebuda, de moment, amb una caiguda de gairebé 0,5 punts del PIB. Aquest indicador ens avançaria, per tant, que durant el quart trimestre de 2011 l’economia de l’euro haurà tornat a entrar en recessió. En canvi, alguns estudis consideren que per a reactivar el mercat de treball caldria que el PIB recuperés taxes de creixement econòmic de l’ordre del 1,5 o 2%. Ara com...

Una de les dimensions més ocultes del terrorisme internacional és l’econòmica. L’economista italiana Loretta Napoleoni és probablement una de les principals expertes en la investigació sobre l’economia del terrorisme. Per a comprendre degudament el funcionament de la política del terror, possiblement el més efectiu sigui seguir el rastre deixat pels diners ja que, tal i com aquesta investigadora indica, “T errorism is a very expensive business” . Avui, ja és àmpliament compartit que el control dels fluxos financers és un aspecte clau per a l’èxit en la lluita contra el terrorisme internacional. Les investigacions de Napoleoni ens mostren com les activitats criminals esdevenen un sistema econòmic paral·lel que té l’habilitat de sustentar-se en una combinació d’activitats: unes de naturalesa legal i altres absolutament al marge de la llei. En particular, si voleu aprofundir en el coneixement del sistema econòmic del terror, us recomano dos llibres escrits per aquesta autora i que ha...

L’endemà de l’abassegadora victòria electoral de l’oposició a les eleccions a les corts espanyoles, amb una majoria absoluta clara i seguint el patró comú a gairebé totes les eleccions celebrades a Europa des del començament de la crisi, el mercat de valors respon amb una davallada no menys abassegadora, d’un 3,5% a l’IBEX, l’índex selectiu amb les empreses de major cotització a la Borsa espanyola. Aquells qui confiaven en que un simple canvi de govern tornaria la tranquil·litat als mercats financers han tastat doncs la medicina d’uns inversors malfiats i que veuen, en la indecisió de les polítiques emprades, una gran oportunitat de negoci. Precisament, aquesta tossuderia inesquinçable dels gestors financers ens obre una oportunitat clara per tal de capgirar la situació. No sempre és fàcil preveure o intuir cap on es dirigeix la tendència d’uns mercats financers que operen globalment les vint-i-quatre hores del dia. Difícilment podríem trobar antecedents amb una situació tan evident co...

L’anomenada crisi del deute no sembla tenir aturador a l’eurozona, tot i els anuncis de retallades en la despesa pública, el disseny de plans de rescat i, fins i tot, l’arribada de governs tecnòcrates a les economies més endeutades. Molts analistes financers culpen les tensions dels mercats financers als elevats nivells de dèficit públic que fan créixer l’endeutament de les administracions. De fet, més que parlar de crisi del deute hauríem de parlar de crisi de finançament del deute. Els inversors no confien en la qualitat del deute emès per algunes economies de l’euro. És a dir, es malfien de la capacitat d’aquests títols (bons, lletres, obligacions, pagarès, certificats...) per mantenir el seu valor en el mercat. Per això, en percebre que són uns actius de més risc, demanem un tipus d’interès superior. Aquest diferencial d’interès superior que han d’oferir algunes economies per tal de captar els diners dels inversors financers, en relació al que ofereix el deute públic alemany, és l...

Els ajustos pressupostaris que febrilment les economies de l’euro estan emprenent per a calmar les embranzides dels mercats financers representen, a la pràctica, una reforma improvisada de l’estat del benestar. Aquesta reforma està reduint sobretot les prestacions econòmiques que el sector públic destina a les polítiques de sanitat, educació, pensions, atur i, en general, les que afavoreixen la inclusió i cohesió social. Els canvis en la dimensió de la despesa pública tenen efectes econòmics directes: menys prestacions donen lloc a una menor disponibilitat d’ingressos i erosionen els recursos dels menys afavorits per superar els efectes de la crisi. Però també indueixen altres efectes no tan evidents. En particular, si canvia la distribució dels impostos en favor dels membres més benestants de la societat i alhora es redueixen les prestacions que reben els menys afortunats, cal esperar que empitjori la distribució social de la renda. Una de les advertències més contundents sobre el...

Un article recentment publicat a The Economist  ( http://www.economist.com/node/21534794 ) ens mostra la situació actual del mercat del petroli des de l’àmbit de l’oferta. És a dir, des de la perspectiva de les empreses productores. Al meu entendre, l’article posa de manifest tres aspectes força rellevants. En primer lloc, el clar domini del mercat per part de les grans empreses estatals dels països productors. Així, les reserves de les companyies d’Iran, Aràbia Saudita i Veneçuela s’emporten la part del lleó del negoci futur. És a dir, en mans de les grans companyies privades del sector energètic com Exxon Mobile, BP, Lukoil o Royal Dutch, entre d’altres, tot just es controla el 20% de les reserves de petroli i gas que hi ha al mon. En segon lloc, es va reduint el seu actiu més competitiu. És a dir, la seva superior expertesa tecnològica i de know-how té uns efectes cada cop més limitats, a mesura que creixen les economies d’aprenentatge de les empreses públiques de les ec...

Aprofitant la seva visita a Barcelona, molts mitjans estan parlant de l’escriptor Petros Màrkaris. És un vell conegut dels qui estimem la novel·la negra. La seva presència pública s’explica aquests dies perquè la seva darrera obra se centra en la Grècia del rescat i tutela pel directori europeu. De l’escola de l’enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Màrkaris també aprofita les trames policíaques de la seves novel·les per explicar la realitat socioeconòmica del seu país. Així, a través dels seus personatges, amb el veterà comisari Kostas Kharitos (policia provinent de l’època de la dictadura) al capdavant, la lectura dels seus llibres ens dona una magnífica visió de l’evolució recent de Grècia. És el mateix cas del que fa el mestre Camilleri amb la Sicília d’en Montalbano, Fred Vargas amb el París màgic d’en Adamsberg, Ian Ranking amb l’Edimburg d’en Rebus o Henning Manskell amb Escània (Suècia), per exemple. Tots ells de lectura molt recomanable. Si del que es tracta és de seguir la real...

Sovint, l’estat de l’economia internacional ha exigit als principals països del mon que renunciessin   a la seva autonomia en política econòmica i optessin per emprendre conjuntament algunes accions concretes per tal d'assolir unes determinats objectius compartits. Aquests requeriments de coordinació han vist diferents etapes. Tots tenim al cap alguns d’aquests episodis, com els intents de contrarestar la volatilitat del mercat de divises després de la ruptura del sistema monetari internacional dissenyat a Bretton Woods, la voluntat d’afrontar conjuntament els efectes de les crisis del petroli de la dècada dels 70, els intents de posar fi a les exagerades fluctuacions del dòlar en l’època Reagan (amb els acords Louvre i Plaza), els esforços per evitar el contagi   dels diversos episodis de crisis financeres que (a la dècada dels 90) varen afectar a economies emergents, els programes de convergència previs a la creació d’una nova moneda amb vocació de ser referent internaciona...

Recentment, el Canal 33 ha recuperat dues produccions de l’any 2003 que ens permeten comprendre la política internacional dels Estats Units i la seva visió del món en els darrers 60 anys. La primera d’elles és la coproducció francoquebesa CIA Secret Wars , emesa pel programa Segle XX. Es tracta d’un excel·lent documental en tres capítols que ens mostra quina fou la implicació –sovint mitjançant actuacions encobertes-- de l’agència d’espionatge nord-americana en els principals esdeveniments de la segona meitat del segle passat i en els mesos anteriors a l’11-S. Ens els darrers anys, a mesura que es desclassificaven molts documents secrets que atenen a les activitats de la companyia , han anat sorgint a la llum informacions que ens mostren la implicació del govern nord-americà en moltes accions il·legals empreses durant la Guerra Freda o els interessos econòmics ocults en algunes decisions polítiques adoptades més recentment. A banda d’aquesta sèrie de documentals, hi ha dos publica...