Sempre que haig de parlar d'emprenedoria, em ve al cap la imatge d'Aníbal Barca creuant els Pirineus amb el seu exèrcit, camí de Roma. El cartaginès es va veure atrapat pel mal temps i la neu en mig dels cims pirenencs i, tement quedar-se aïllat i sense queviures, va decidir escalfar el vi que portava per tal de rebentar el gel dipositat als cingles i crear llocs de pas per als seus homes i els cèlebres elefants que els acompanyaven. La llegenda també diu que va aliçonar als seus nomes, tot cridant "Trobarem un camí o el construirem!". En qualsevol cas, imagino que mentre creuava el sud de la Galia ja va poder reposar ràpidament les seves reserves de vi. Escriure de talent emprenedor a l'Espanya de les maravelles pot semblar un exercici vanitós, innecessari i, en tot cas, massa presumptuós per part de l'autor, ja que del que toca parlar és de la generació "ni & ni", resultat de dues grans fites assolides per la nostra economia en el context eu...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada