Xerigot

Algunes aproximacions crítiques a la difícil situació econòmica actual ens parlen d’una crisi sistèmica. És a dir, tenen la capacitat de veure més enllà del desencert de les polítiques adoptades, de la ineficàcia dels mercats, del funcionament inadequat de les institucions o de la cobdícia i impunitat dels poderosos i de centrar-se, en canvi, en com la dinàmica de l’economia de mercat ha conduit a la situació actual de confusió i desencís. Al meu entendre, el geògraf David Harvey, professor de la Universitat de New York, ens proporciona una de les contribucions crítiques més reeixides al sistema capitalista, que crec que és d’obligada visió per a comprendre alguns dels aspectes més ocults del procés que estem patint.   En aquest enllaç es pot veure un vídeo animat d’una conferència de Harvey la Royal Society for the Encouragement of Arts, Manufactures and Commerce (RSA). Podreu seguir la versió original a la web d’aquesta organització ( http://www.thersa.org/events/video/ani...

Durant molt de temps la humanitat ha cregut que la Terra estava feta a la nostra mesura i que la seva història coincidia amb la de la humanitat. Entre d’altres, el biòleg i antropòleg Stephen Gould, de la Universitat de Harvard, ens recorda que, en realitat, la Terra té milers de milions d’anys i la història humana és només un fragment, un segon d’aquest immens període de temps còsmic . De vegades, l’actitud d’alguns governants sembla reproduir aquesta visió antropocèntrica. Tot sembla girar al seu voltant, tot està al seu servei i no tenen memòria històrica dels encerts dels seus predecessors. La història sembla néixer amb ells i les seves accions sempre obeeixen a un propòsit superior. Probablement cadascun de nosaltres tindria algun(s) nom(s) al cap. La crisi econòmica ha evolucionat i ha guanyat en complexitat. No ho ha fet, en canvi, l’adaptació de la política econòmica de l’eurozona a aquest procés evolutiu, incapaç de coordinar el repartiment dels riscos i entossudida en un aj...

La companyia Now-casting, iniciativa d’un conjunt de professors d’algunes universitats europees, ha creat un indicador avançat que permet preveure quina està sent, en tot moment, l’evolució del PIB de les economies de l’eurozona. En obert, es pot consultar aquest indicador pel que fa a la seva versió setmanal. Ho podreu trobar tot seguint aquest enllaç: http://www.now-casting.com/countries/euro-area/weekly-chart . El seu comportament ens mostra quin és l’impacte de les polítiques d’austeritat sobre un creixement econòmic que és indispensable per a crear ocupació. Com podreu comprovar, l’arribada dels tecnòcrates ha estat rebuda, de moment, amb una caiguda de gairebé 0,5 punts del PIB. Aquest indicador ens avançaria, per tant, que durant el quart trimestre de 2011 l’economia de l’euro haurà tornat a entrar en recessió. En canvi, alguns estudis consideren que per a reactivar el mercat de treball caldria que el PIB recuperés taxes de creixement econòmic de l’ordre del 1,5 o 2%. Ara com...

Una de les dimensions més ocultes del terrorisme internacional és l’econòmica. L’economista italiana Loretta Napoleoni és probablement una de les principals expertes en la investigació sobre l’economia del terrorisme. Per a comprendre degudament el funcionament de la política del terror, possiblement el més efectiu sigui seguir el rastre deixat pels diners ja que, tal i com aquesta investigadora indica, “T errorism is a very expensive business” . Avui, ja és àmpliament compartit que el control dels fluxos financers és un aspecte clau per a l’èxit en la lluita contra el terrorisme internacional. Les investigacions de Napoleoni ens mostren com les activitats criminals esdevenen un sistema econòmic paral·lel que té l’habilitat de sustentar-se en una combinació d’activitats: unes de naturalesa legal i altres absolutament al marge de la llei. En particular, si voleu aprofundir en el coneixement del sistema econòmic del terror, us recomano dos llibres escrits per aquesta autora i que ha...

L’endemà de l’abassegadora victòria electoral de l’oposició a les eleccions a les corts espanyoles, amb una majoria absoluta clara i seguint el patró comú a gairebé totes les eleccions celebrades a Europa des del començament de la crisi, el mercat de valors respon amb una davallada no menys abassegadora, d’un 3,5% a l’IBEX, l’índex selectiu amb les empreses de major cotització a la Borsa espanyola. Aquells qui confiaven en que un simple canvi de govern tornaria la tranquil·litat als mercats financers han tastat doncs la medicina d’uns inversors malfiats i que veuen, en la indecisió de les polítiques emprades, una gran oportunitat de negoci. Precisament, aquesta tossuderia inesquinçable dels gestors financers ens obre una oportunitat clara per tal de capgirar la situació. No sempre és fàcil preveure o intuir cap on es dirigeix la tendència d’uns mercats financers que operen globalment les vint-i-quatre hores del dia. Difícilment podríem trobar antecedents amb una situació tan evident co...

L’anomenada crisi del deute no sembla tenir aturador a l’eurozona, tot i els anuncis de retallades en la despesa pública, el disseny de plans de rescat i, fins i tot, l’arribada de governs tecnòcrates a les economies més endeutades. Molts analistes financers culpen les tensions dels mercats financers als elevats nivells de dèficit públic que fan créixer l’endeutament de les administracions. De fet, més que parlar de crisi del deute hauríem de parlar de crisi de finançament del deute. Els inversors no confien en la qualitat del deute emès per algunes economies de l’euro. És a dir, es malfien de la capacitat d’aquests títols (bons, lletres, obligacions, pagarès, certificats...) per mantenir el seu valor en el mercat. Per això, en percebre que són uns actius de més risc, demanem un tipus d’interès superior. Aquest diferencial d’interès superior que han d’oferir algunes economies per tal de captar els diners dels inversors financers, en relació al que ofereix el deute públic alemany, és l...

Els ajustos pressupostaris que febrilment les economies de l’euro estan emprenent per a calmar les embranzides dels mercats financers representen, a la pràctica, una reforma improvisada de l’estat del benestar. Aquesta reforma està reduint sobretot les prestacions econòmiques que el sector públic destina a les polítiques de sanitat, educació, pensions, atur i, en general, les que afavoreixen la inclusió i cohesió social. Els canvis en la dimensió de la despesa pública tenen efectes econòmics directes: menys prestacions donen lloc a una menor disponibilitat d’ingressos i erosionen els recursos dels menys afavorits per superar els efectes de la crisi. Però també indueixen altres efectes no tan evidents. En particular, si canvia la distribució dels impostos en favor dels membres més benestants de la societat i alhora es redueixen les prestacions que reben els menys afortunats, cal esperar que empitjori la distribució social de la renda. Una de les advertències més contundents sobre el...