Xerigot

Probablement la dignitat és la qualitat moral per la qual hom vol ser respectat. Però el respecte és, al seu torn, el sentiment o consideració dels altres que ha de ser guanyat mitjançant un vincle estret entre el que es diu i el que es fa. Sentim parlar de la necessitat de que tothom faci sacrificis, se’ns renya per no acceptar la pobresa imposada i  veiem com alguns esportistes d’elit es mostren com a referents de superació. Però certament, a banda de la pèrdua de confiança evident d’inversors i polítics en l’economia espanyola i els seus gestors, també es pot percebre un problema generalitzat de manca de dignitat política i econòmica. Potser fora bo recordar que la macroeconomia mesura el valor del que es produeix no només des de la perspectiva de saber l'activitat dels sectors productius o des del coneixement dels usos que es fan d’aquesta producció sinó també des de l'òptica de com es distribueixen les rendes que es generen amb la producció. Perquè a...

El dia que l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) fa públic haver descobert la partícula de Déu (el conegut com a Bosó de Higgs ) paga la pensa escriure una mica sobre ciència. Mentre el planeta avança cap un escenari d’escalfament global de potencials efectes econòmics, socials i polítics devastadors, amb l’aquiescència i passivitat dels principals governants, es lliura una interessant competició científica per tal d’esbrinar quina energia (o, millor dit, quines) substituirà a mig termini als combustibles fòssils.  L’any   1956, M. King Hubbert, un enginyer de Shell Oil, fou el primer en predir el final de l’era del petroli. En particular, va anunciar que entre 1965 i 1971 la producció de petroli als Estats Units tocaria sostre i que les noves extraccions serien, a partir d’aquell moment, molt més costoses, fins al punt que l’economia nord-americana acabaria convertint-se en importadora d’aquesta font d’energia. Efectivament, l’any 1970 els Estats...

Aquest és l'article que he publicat avui al diari Expansion: El podeu consultar en format digital directament a la web del diari:   Evitar el zugzwang "En ajedrez se conoce como zugzwang la posición en la cual al hacer cualquier movimiento se sabe con seguridad que la situación empeorará, incluso hasta el punto de perder la partida. La crisis perdura y la presión de los mercados sobre la deuda soberana no remite, sin que las reformas emprendidas y los rescates aprobados tengan efecto paliativo. Incluso se percibe que cada decisión adoptada agrava aún más el escenario existente. Encaramos pésimamente la partida y ahora nos urge encontrar soluciones tácticas a un plan estratégico muy deficiente. Infravaloramos a nuestro contrincante, cedimos piezas y acabamos en situación de franca inferioridad. En estos casos, cabe actuar decididamente para alcanzar el final más favorable posible pero se requiere mucha inteligencia estratégica cuando hay que revertir una sit...

Us reprodueixo l'article que avui ha publicat al diari El Economista sobre la situació de l'eurozona després de les eleccions gregues: "Cuenta el historiador Suetonio que al emperador César Augusto le gustaba usar la expresión ad kalendas graecas para referirse a los acreedores morosos que probablemente no pagarán nunca sus deudas. Las referencias a Grecia como motivo de escarnio vienen pues de muy lejos. Tampoco por estos lares andamos muy sobrados de credibilidad. En plena tormenta sobre los mercados de la deuda soberana y con organismos internacionales que reclaman nuevos ajustes, el proyecto europeo se juega su imagen y credibilidad. Muchas miradas interesadas se han posado sobre la Europa meridional para predecir el apocalypse now del proceso europeo de unión monetaria. Sin duda, los errores pasados exigen purgar excesos, rendir cuentas y asumir responsabilidades. Pero ofrecer en sacrificio a los culpables del desaguisado es contrariar el espíritu del p...

Us reprodueixo l'article que vaig publicar al diari El Mundo, en la seva edició d'ahir i dins del seu suplement Mercados: "El curso económico avanza y se manifiestan los límites de una política que tiene en la austeridad su estrella del norte. La economía española se siente acosada. No hay mayor agobio en una urgencia que mirar alrededor sin alcanzar a ver una vía de escape. Los más agoreros anuncian hecatombes y los fatalistas predicen la disolución inevitable del euro. Peor aún, la sociedad percibe desesperanzada que nos metimos en un callejón sin salida y no damos con la marcha atrás. La salida es posible, aunque difícilmente fuera del euro. Abandonar la unión monetaria y el mercado único a cambio de recuperar la política monetaria sería un pésimo negocio que no nos inmunizaría ante los vaivenes financieros. El único aspecto favorable de lo que acontece es la conexión estrecha entre los problemas, de modo que acertar en las teclas induciría un cambio de tenden...

Unes primeres reflexions i algunes precisions el dia  posterior al rescat: 1 1.  En primer lloc, una precisió necessària. D'acord amb el diccionari de la Real Academia Española, un rescat és dinero con que se rescata, o que se pide para ello . Per tant, deixem-nos de collonades i diem les coses tal i com són. El govern espanyol ha demanat un rescat per a resoldre la descapitalització d’un sistema bancari en procés de fallida per uns actius sobrevalorats durant la bombolla immobiliària i una política d’inversions hipotecàries poc responsable. 2. L a decisió ve determinada per la pressió dels socis comunitaris que també veien com a poc responsable les reticències del govern espanyol a sol·licitar ajuda financera. Mirar cap un altre cantó, ignorar el context de fortes tensions al mercat de deute públic i creuar els dits esperant a la loteria de les eleccions gregues minava la credibilitat del govern i era una tàctica excessivament arriscada per al gust de l’eurogrup. ...

No Way Out és el títol original d’una pel·lícula estrenada l’any 1987, que fou dirigida per Roger Donaldson i protagonitzada per Kevin Costner, Gene Hackman i Sean Young. També fou el primer treball on va sortir en escena un tal Brad Pitt. En ella s’explicava un cas d’espionatge, en el context de les acaballes de la guerra freda, que conduïa a un final on totes les opcions de sortida semblaven impossibles. D’aquí el títol original, que fou traduït com a  No hay Salida . L’economia espanyola es troba ben bé al mig d’un assetjament des de totes bandes que fa pensar a molts que som a un carreró sense sortida. La realitat em recorda els casos dels qui quan es veuen en perill disposen les seves posicions defensives en forma de cercle i llavors afirmen estorats: estem rodejats! La pressió evidentment està venint de tot els punts cardinals. Si mirem aquell nord que sempre hauria d’orientar els nostres passos, ens trobem amb la necessitat d'afrontar la sagnia d’un atur desboc...