diumenge, 14 d’octubre de 2018

No bufeu les espelmes encara


Avui he publicat a l'Econòmic un article sobre el desè aniversari de la caiguda de Lehman Brothers, les seves causes i conseqüències i  quina és la situació actual del sistema financer. Us passo l'enllaÇ directe a l'article: 


dilluns, 24 de setembre de 2018

El 'sheriff' de la frontera


El 'sheriff' de la fronteraSobre las consecuencias del neoproteccionismo comercial impulsado unilateralmente por la Administración Trump. Hoy publico en El Periódico este artículo:


diumenge, 8 de juliol de 2018

Evasió o victòria

Resultat d'imatges de evasio o victoria
Avui he publicat a l'Econòmic un article sobre el balanç del trasllat de seus empresarials des de Catalunya cap altres localitzacions dins l'Estat. Us passo l'enllaç directe:

dimecres, 16 de maig de 2018

La matriushka de las pensiones


Concentración de pensionistas ante la catedral de Barcelona, el lunes.


Para comprender mejor el futuro del sistema de pensiones en España hay que comprender mejor los determinantes de su equilibrio. ¿Qué le está pasando al sistema? Hoy publico en El Periódico este artículo:




diumenge, 13 de maig de 2018

Tambors de guerra comercial



El que hi ha al darrera de l'escalada proteccionista de l'Administració Trump. Avui ho publico a l'Econòmic:


dilluns, 9 de gener de 2017

El millor tall és per al cuiner

Encetem un any on es posarà a prova la nostra capacitat de gestionar la complexitat. Estan per veure les conseqüències del processos electorals i referendaris, tant els ja esdevinguts com també els que són a tocar, i temps hi haurà per avaluar cadascuna de les seves derivacions.

Però abans de que Trump ocupi el seu càrrec a la Casa Blanca, es premi el botó de marxa enrere del Brexit o es posin unes incertes urnes a moltes contrades europees, un tema que no podrà passar una altre any a l'aigüera és la regulació d’alguns negocis  digitals.

Ja porta temps la Comissió Europea preocupada per l'absència de control sobre l'actuació de plataformes i intermediaris d'Internet, autèntics senyors de l’ecosistema digital. Primer, es capficà en protegir la competència a uns mercats tecnològicament molt dinàmics on no es competeix en preu sinó mitjançant innovacions i millores de prestacions, amb la finalitat d’arrabassar tota la xarxa i el negoci a la plataforma dominant. Després, es va veure sobrepassada per l'ús comercial de les dades personals que sovint inconscientment proporcionem els usuaris d'aquestes plataformes.

Ara, aquest repte regulatori es complica encara més amb l'emergència de les empreses proveïdores de l'anomenada economia col·laborativa. Airbnb, Uber o Lyft son exemples de models de negocis sustentats sobre pàgines webs y aplicacions que connecten consumidors amb proveïdors de serveis o equipaments i ofereixen una resposta instantània en un entorn global.

A l'atractiu d'uns mercats bilaterals on un intermediari facilita el contacte i la transacció eficient entre dos grups d'usuaris, s'hi afegeix l'oportunitat de que uns puguin monetitzar lliurement les seves propietats i serveis personals mentre altres es beneficien d'estalvis de costos i d’un servei més a mida. Però aquesta aproximació economicista i llibertària sovint emmascara una operativa que genera inquietuds socials que no haurien de ser desateses. 

El focus d'atenció ha de situar-se en aquelles plataformes on els intercanvis són monetaris i tenen motivacions comercials, ja que si bé als dos costats del tauler de joc hi ha individus, qui organitza el mercat i en posa les regles és una empresa privada. 

En la mesura que les tecnologies digitals ajuden a situar algunes transaccions fora del radar dels reguladors, es generen dubtes que traspassen els confins de l'eficiència econòmica per endinsar-se en la protecció dels consumidors, els treballadors i la societat mateixa. Moltes iniciatives reguladores endegades fins al moment no han sabut encertar amb el desllorigador adient. D’una banda, perquè algunes activitats afecten competències que poden ser locals, estatals o supranacionals. De l’altra, perquè no es comprèn la naturalesa diferent d'aquestes companyies. En aquest context, la gestió del dia a dia avança a cop de jurisprudència.

L'experiència ens mostra que, malgrat els efectes positius d'una interacció més directa i flexible entre compradors i venedors, l'absència de regulació és una opció inadequada, pels riscos existents sobre la salut i la seguretat dels usuaris i la desatenció dels drets socials i laborals dels proveïdors dels serveis. Els intents d'auto-regulació del sector, tant pel que fa a l'establiment d'assegurances com a l'ús d'indicadors de reputació i acreditació de l'equipament o servei proveït, són necessaris però no pas suficients, ja que generen dubtes en el seu disseny i alguns tampoc no han superat pas l'escrutini d'investigadors independents. Però encara és més preocupant el fet que els principals operadors esmercen més temps en sofisticades accions polítiques i legals per evitar el pagament d'impostos o l'aplicació de marcs regulatoris que no pas en proporcionar informació sobre les activitats empreses en aquests mercats. 

L'absència de transparència d’algunes plataformes i intermediaris d'Internet és crítica, perquè a l'univers digital la moneda d'intercanvi és la informació. La seva cotització millora com més precís i de més qualitat sigui el que es revela. Les plataformes mateixes basen el seu negoci en la quantitat d'informació que, amb finalitats comercials, són capaces d’extreure de la major xarxa d'usuaris possible. A hores d'ara, el principal handicap per a una encertada regulació és doncs l'absència de control públic sobre la informació i les dades derivades del que succeeix en les plataformes d'intercanvi. Quan la porta de la cuina roman tancada, res no evita que el tros més sucós l’endrapi qui remena les cassoles.


(Reproducció d'un article publicat al diari La Mañana el 31 de desembre de 2016. Aquí teniu l'enllaç a l'original: El millor tall és per al cuiner)

dilluns, 19 de desembre de 2016

Punto ciego


Ya advertíamos que las decisiones que vaya o no a tomar el nuevo inquilino de la Casa Blanca nos prometen vivir un año próximo muy entretenido. Y también que los roces con la presidenta de la Reserva Federal serán un aliciente añadido que cautivará la atención de los mercados financieros. Por lo pronto, el esperado aumento prenavideño de los tipos de interés ha lanzado a la pista de baile a un dólar encantado de haberse conocido y que amenaza con hacer el sorpasso al euro. No es mala noticia para las exportaciones de una eurozona anémica y sin riesgo de inflación a la vista.
 
Más oculto está el debate sobre lo que pueda acontecer con los acuerdos de integración económica. Estas iniciativas fueron en un principio de naturaleza comercial y regional, pues con quien mejor queremos entendernos es con nuestros vecinos y socios comerciales, pero cada vez más tienen una orientación global y un contenido variado. Así, sobre la mesa existen propuestas de alianzas transoceánicas o euroasiáticas, que ahora parecen palidecer antes las amenazas del futuro presidente.
 
Merece la pena atender a los diagnósticos de los politólogos que identifican en el escaso acierto e incluso la limitada empatía de muchos políticos y economistas para atender los problemas distributivos asociados con la globalización las causas de los recientes resultados electorales.
 
Dani Rodrik, profesor de Economía Internacional en la Universidad de Harvard, recientemente reconocía que desde la academia frecuentemente se han minimizado los costes del libre comercio o de los acuerdos de integración pues, pese a estar bien establecidos en la literatura económica, se teme que al criticar la liberalización comercial se dan argumentos y alas a los demagogos y defensores del aislacionismo.
 
Pero la realidad es mucho más poliédrica. El libre comercio tiene ventajas económicas notables pero también costes relacionados con una distribución asimétrica de sus efectos o con la presencia de imperfecciones de mercado. Ocultarlos impide que la sociedad reconozca la necesidad de promover políticas adecuadas de compensación y reforma. Y, como además, muchas de las ganancias tienen carácter general mientras que los costes son específicos para algunos tipos de empleo y sectores de actividad en cada uno de los países implicados, estas políticas redistributivas todavía son más necesarias.
 
Por eso, cuando los economistas graciosamente nos prestamos a excluir del debate los efectos económicos negativos potenciales, contribuimos a sembrar un descontento o desorientación social que acaba produciendo esta amarga cosecha. Cuando además las nuevas propuestas de acuerdos de integración económica superan con creces el ámbito comercial y el nivel de complejidad crece, la sociedad debería exigir y desafiar mucho más a los economistas para que divulgáramos abiertamente lo que sólo publicamos como artículos científicos en revistas especializadas.
 
En realidad muchos paladines del libre comercio en realidad están motivados exclusivamente por su propia agenda e intereses, apremiando cambios en la legislación sobre los derechos de propiedad industrial, solicitando tribunales de arbitraje especiales para la protección de las inversiones, exigiendo la homogeneización de las normas nacionales o reclamando una plena y desregulada movilidad internacional de capitales, incluyendo la manipulación del mercado de divisas. Pese a ser demandas legítimas, nada debe excluir una análisis público, riguroso y ponderado de todos sus efectos potenciales. El proteccionismo tiene efectos económicos nocivos pero tampoco no es oro todo lo que reluce en el bando del libre comercio.
 
La peor imperfección social del mercado es la que segmenta el conocimiento y lo convierte en un bien privado a disposición de los más privilegiados. Fuera bueno que desde el gremio economista supiéramos homenajear a Marco Tulio Cicerón, cuando afirmaba que la economía era la mayor de las rentas. No tanto porque en la frugalidad descubriese la virtud sino porque la ciencia económica está obligada a proporcionar a la sociedad las mejores alternativas para el uso de unos recursos que siempre son escasos.

(Reproducción del artículo publicado en Elboletin.com: Punto ciego)