Xerigot

Sense ser cap innocentada i amb la voluntat de veure el got mig ple, us passo la meva valoració moderadament optimista de la Cimera de París sobre el canvi climàtic, amb un enllaç a la columna publicada avui a El Boletín.com: Decía Jaume Perich, uno de los grandes humoristas gráficos, que mientras un optimista es aquel que cree que todo tiene arreglo, el pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intentarlo.  Con el acuerdo de París sobre la lucha contra el cambio climático pasa como con casi todas las cumbres internacionales, que todos tenemos la oportunidad de ver la copa de cava medio llena o medio vacía. En este caso, déjenme acabar el año con un mensaje positivo, con todo lo que está cayendo… Muchos quedamos decepcionados ante la ausencia de objetivos concretos de reducción de emisiones y de incentivos para fomentar el uso de energías alternativas, pero centrarse en las grandes inconcreciones del acuerdo y desconfiar de su voluntarismo impediría valo

Aquesta setmana a El Boletín escric sobre el que seria necessari que fes el nou inquilí de la Moncloa per a treure'ns del costat fosc de l'economia. Aquest és l'enllaç directe a l'article: El lado oscuro

Nou anys i mig més tard d’haver iniciat un accelerat descens i després d’un perllongat període de set anys amb uns tipus d’interès a nivells històricament mínims (0,25%), la Reserva Federal (el banc central dels Estats Units) ha decidit finalment modificar el sentit de la política monetària amb l'increment d’un quart punt als tipus que aplica sobre els fons federals. Unes primeres valoracions sobre aquesta decisió alhora que la presidenta Janet Yellen està fent la conferència de premsa notificant la decisió: Primer. Finalitza un període caracteritzat per una política monetària molt acomodatícia com a resposta primordial als efectes recessius de la crisi financera global que, combinada amb una política fiscal d’ajust fiscal moderat i progressiu, ha facilitat una recuperació econòmica més intensa que en altres regions. En particular, el contrast amb la resposta de l’Eurozona i els seus magres resultats econòmics és evident. Segon. S’obre un període d'asimetria en l

L'article d'aquesta setmana a El Boletín parla del comerç internacional. Què li està passant? Per què creix tan lentament? És indici d'una recaiguda en la crisi econòmica? Què hi ha al darrera? Us passo l'enllaç directe a l'article:   Sigue sin ser obvio

L'article d'aquesta setmana a El Boletín.com explica els tres motius pels quals Xina serà clau en l'esdevenir econòmic de l'any vinent. Us passo l'enllaç directe a l'article: En pleno mahjong

Aquesta setmana he publicat un article al setmanari L'Econòmic, coincidint amb l'inici de la campanya electoral, explicant perquè la desigualtat social és el problema principal que està afrontant la nostra economia. Eixamplar la bretxa social entre rics i pobres és un pèssim negoci. Per què? Us explico a l'article. Aquí teniu l'enllaç directe: La desigualtat social, amenaça econòmica  

Avui he començat a col·laborar amb el diari digital El Boletin.com. Fa referència al que hi ha al darrera de la fusió entre dues de les grans empreses farmacèutiques: Pfizer i Allergan.  Us faig arribar l'enllaç directe a la publicació: ¿Cóctel de Viagra, Botox y doble irlandés?

Aquesta nit a El Punt Avui TV (22 hores) celebrem un debat sobre les perspectives econòmiques de les economies emergents, en el marc de les converses esponsoritzades pel Banc Sabadell, amb  els companys Sergi Martrat, Jaume Giné, Joan Tristany i Enric Llarch, moderat per en Ramon Roca, director de l'Econòmic.  Ahir el diari va reproduir part del debat. Us faig arribar un enllaç al seu contingut: Els països emergents es refreden (pàgina 1) Els països emergents es refreden (pàgina 2) Us faig arribar també l'enllaç directe al vídeo del debat: ¿Per què els països emergents perden pes econòmic?

Demà comença la campanya comercial del Black Friday basada en descomptes molt importants i amb la participació de més cadenes de distribució, centres comercials, petits comerciants, institucions i productes que mai.  S'obre una nova etapa a l'estratègia de distribució, al patró de consum nadalenc i al calendari  de rebaixes? En miràvem de treure l'entrellat aquest matí al Món a RAC1. Us faig arribar l'aùdio de l'entrevista: Black_Friday_El_Mon_RAC1

Us faig arribar l'enllaça a l'àudio del debat que ahir a la nit vàrem tenir al programa La Brúixola d'Onda Cero amb Víctor Bottini i el company Carlos Moslares, professor de l'IQS i degà de la School of Management. Vàrem parlar de la situació econòmica actual i sobretot del que hi ha al darrera de la fusió entre les farmacèutiques Pfizer i Allergan. Us passo l'enllaç (a partir del minut 52:00): La_Brúixola

La decisió del govern central de condicionar les aportacions rebudes per la Generalitat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) és un nou episodi en el conflicte obert entre dues administracions enfrontades. Però l’incident té unes connotacions particulars que el transformen en un fet insòlit i de contingut estratègic. I no només per l’efemèride dels 40 anys del 20N... Certament, aquesta acció ha de ser necessàriament interpretada en el context de les imminents eleccions generals i en el previsible rèdit electoral associat a l’enduriment davant d’una administració territorial econòmicament díscola i políticament deslleial i rebel. Però l’exigència d’una fiscalització prèvia de la destinació dels fons i de la destinació dels pagaments corresponents erosiona clarament els fonaments de la descentralització de la hisenda púbica. A banda de la necessària transparència i rendició de comptes, el federalisme fiscal indica com als seus  principis fonamentals garantir la sufic

Us faig arribar el contingut del debat que ahir a la nit vàrem fer al programa No ho sé de RAC1 amb el company Josep Ros del Collegi d'Economistes de Catalunya. En aquest programa expliquem quins mètodes es fan servir (o cal fer servir) per a determinar  l'impacte econòmic d'un esdeveniment en un territori concret i alhora n'expliquem quina fiabilitat tenen. Us passo l'enllaç a l'àudio: No ho sé-Impacte Econòmic

Us faig arribar un tall de veu amb el comentari fet al programa Via Lliure de RAC1sobre la rebaixa de rating fet per Standard & Poor's al deute de la Generalitat: Via_Lliure_Rating_S&P

Us faig arribar l'àudio  de la intervenció ahir al vespre a l'informatiu No ho sé de RAC1. Comentàvem les possibles conseqüències del frau dels vehicles dièsel a Volkswagen i l'aturada de les inversions previstes per a la companyia a la planta productiva de Martorell: No ho sé Frau Volkswagen

Tres apunts breus sobre l'escàndol de la falsificació del valor de les emissions contaminants als vehicles dièsel fabricats per Volkswagen: Primer. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren prematurament al món 7 milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica i de les malalties cardiovasculars i cancerígenes que genera. El frau sistemàtic de la companyia senyera alemanya mitjançant l'ús d'un programari que manipulava els paràmetres subjectes a avaluació és doncs no només una enganyifa als seus consumidors sinó un atemptat contra la salut pública. Un clar exemple d'externalitats negatives perquè els efectes negatius de la conducció d'aquests vehicles no recauen sobre els seus fabricants i conductors sinó sobre tota la població. Cal esperar doncs que la investigació criminal segueixi el seu curs fins al final i que caigui amb tota la seva força el pes de la llei sobre els directius que en siguin directament res

A mesura que s’apropa la fita del 27S, no ens hauria de sorprendre la desfilada d’institucions i alts càrrecs advertint sobre les nefastes conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya, en una competició de mèrits a veure qui defensa millor la integritat de l’Estat i alhora la diu més grossa. Superat fa temps el debat ridícul sobre la viabilitat econòmica del nou Estat i, tal i com va expressar Xavier Sala-i-Martin , caducada la discussió sobre la xifra real de dèficit fiscal i els seus mètodes de càlcul, l’argumentari constitucionalista ha evolucionat, des de la vessant econòmica, cap a noves posicions més maximalistes. Així, en poc més d’una setmana, hem escoltat i llegit sobre la pèrdua de les pensions i d’altres pilars de l’Estat del Benestar, l’expulsió de la Unió Europea i de l’Eurozona, la fugida de les institucions financeres i ai las, l’arribada del corralito .  Quin papus serà amb el que ens amenaçaran demà? Certament, qualsevol procés de segregació d

Us faig arribar també l'enllaç a l'entrevista al programa la Nit a RAC1 sobre el rerefons de la convocatòria electoral a Grècia, el seu vincle amb el tercer rescat i la situació a Syriza: La Nit a RAC1

Hola a tothom! En retornar de la pausa de vacances paga la pena recordar algunes anàlisis efectuades aquest mes d'estiu. Us reprodueixo l'article publicat el dia 8 d'agost al diari ARA  sobre la proposta de convertir pisos turístics il·legals  en habitatges socials:  Continua l’empremta social del nou  consistori municipal, conscient  de les expectatives i prioritats del  seu electorat. La política anunciada té  un encaix jurídic complex, patirà la indiferència  de les plataformes digitals i  barreja justs amb els pecadors de la disbauxa del turisme molest, però la  proposta de reconvertir temporalment pisos turístics il·legals en habitatges socials  ens fa present que l’accés a l’habitatge continua sent quimèric per a  molts, que la gestió de la crisi ha generat  més desigualtats i que el principal sector  generador de riquesa a la ciutat està  descontrolat. La proliferació d’allotjaments il·legals  evidencia la necessitat d’intervenir  políticament i buscar n

A hir vaig publicar un article a La Vanguardia relacionat amb l'estat actual de les negociacions per al tercer rescat grec.  Us en passo l'enllaç al text en català: Devaluació També us reprodueixo el contingut en castellà: Revive en Atenas la eironeia, pues irónico es comprobar como una estrategia de rigor y disciplina económica genera tanta inestabilidad. Haya o no tercer rescate, se pagará un coste elevado por el diseño deficiente de la unión monetaria. El interés geoestratégico y político de concebir una coalición lo más amplia posible primó a la racionalidad económica y la ausencia de mecanismos adecuados de compensación y supervisión dejó el futuro de la nueva eurozona en manos del dictamen de los mercados financieros. La empresa funcionó razonablemente bien como coalición de intereses mientras la economía referente del grupo facilitó los costes de adaptación a sus socios, pero empezó a degradarse cuando a las inversiones productivas le sigui

Ahir vàrem comentar al programa LaNit a RAC1 les conseqüències del referèndum grec i del que pot passar amb la crisi del deute extern a l'Eurozona. Us faig arribar l'àudio:    Debat_RAC1

Us reprodueixo el contingut de l'article que avui s'ha publicat al diari Expansion relacionat amb la crisi del deute extern grec i el seu impacte a l'Eurozona: Las inyecciones de liquidez y adquisiciones de deuda por el BCE ofrecieron un plus temporal a los negociadores, pero el órdago de Tsipras y la reacción de la troika evidencian el desencanto con su enlace y amenazan un divorcio que sería traumático. La imposición de controles de capital y el cierre de instituciones y mercados financieros es de facto una interrupción de la unión monetaria. Sin libre movilidad de capital no hay eurozona. Estamos pues ante una insolvencia de la unión monetaria: un socio es incapaz de afrontar sus obligaciones ante los acreedores y la coalición de solventar un problema generado endógenamente. Con independencia de la evolución del conflicto, sabemos que la renegociación de la deuda y nuevas aportaciones de capital serán inevitables. Harán falta nuevas concesiones financiera

Ahir a la nit vàrem debatre a La Nit a RAC1 sobre les darreres novetats relacionades amb l'evolució de la crisi del deute extern grec. Us en faig arribar l'àudio: La Nit a RAC1

Ahir em varen entrevistar al programa informatiu Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio sobre l'evolució de la crisi del deute exterior grec. Us faig arribar l'enllaç a  l'àudio del programa: Entrevista_Catalunya_Vespre

Ahir em varen entrevistar al Canal 3/24 per parlar de l'estat actual de la crisi del deute extern grec. Desfer el camí per tal de sortir del cul-de-sac. Us passo un arxiu mp4 amb el contingut de l'entrevista: Sortir del cul-de-sac També us poso l'enllaç a una web on està reproduïda (per si l'arxiu pesa massa i teniu problemes de descàrrega): Entrevista 3/24

Ahir em varen entrevista al programa "Què vols ser?" de Ràdio Barcelona (Cadena SER) sobre el tema del malbaratament d'aliments, les seves causes i conseqüències. Us passo l'enllaç a l'àudio:  Malbaratament_aliments

El model vigent de producció i comercialització d'aliments condueix a un malbaratament que genera greus problemes ètics, socials i econòmics. Es produeix més que suficient per a alimentar tota la població, però es tapa la mala consciència del model agroalimentari dominant mitjançant el recurs a les donacions a entitats socials i ONG, perquè atenguin les necessitats alimentàries dels més desfavorits. I encara així, la FAO estima que al món anualment es perd o malgasta una tercera part de la producció d'aliments. Les causes que generen aquest malbaratament escandalós, en un món amb greus problemes de desigualtat, són diverses i es produeixen en les diferents fases de la cadena agroalimentària. P odem dir que la cadena de balafiament és llarga i complexa. D'una banda, la globalització de mercats ha derivat en una tendència recurrent a la sobreproducció i sobreexplotació agrícola, sense atendre les necessitats i preferències de la població local en moltes economies que