Xerigot

Avui m'han publicat aquest article al diari El Periódico. Aquí us el reprodueixo: "Doncs no, el món encara no s’ha acabat, tot i que l’escenari econòmic cada dia amenaça amb l’arribada de més neguits i calamitats. Qui no ha faltat a la seva cita habitual és el solstici d’hivern que ens duu els anomenats dies més curts de l’any. Els solsticis són punts d’inflexió en el recorregut i la declinació del planeta. Després de tant temps rossegant ossos per manca de tall, tots ens preguntem si el nou any durà el solstici de la crisi financera. Però les previsions estan farcides de tantes incerteses que la prospectiva econòmica sembla avui una activitat esotèrica. I és que en l’esdevenir d’una economia són importants els fonaments però també les expectatives. Per bé o per mal, les incerteses sobre el futur immediat de l’economia catalana depenen tant de factors endògens com de decisions preses lluny de la Plaça Sant Jaume. Anem a pams. L’eurozona deambula amb pas trist i vague

Al document que el govern espanyol ha presentat a l’Eurogrup es preveu que durant l’any 2012 hi haurà un fort creixement de les administracions públiques. En concret, tot i les retallades i la reducció prevista en el dèficit, el govern estima que el deute públic augmentarà en 16 punts de PIB, des del 69,3% de finals de 2011 fins al 85,3% del PIB a les acaballes d’enguany. Es tracta d’un increment considerable, ja que en els dos anys anteriors (és a dir, entre 2009 i 2011) l’augment acumulat només fou de 15,4 punts de PIB. Aquests setze punts venen a representar un creixement de l’endeutament en un any només d’uns 170.000 milions d’euros fins assolir una xifra acumulada de més de 900.000 milions d’euros. Com és possible aquesta acceleració tan forta en el ritme de creixement de l’endeutament quan els pressupostos públics es redueixen a mesura que les polítiques d’austeritat s’estenen a tots els nivells de l’administració? Per a poder contestar aquesta pregunta cal analit