Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

Els límits neoliberals

Imatge
En termes matemàtics, el concepte de límit ens expressa la tendència que té una funció o successió a mesura que aquesta s’aproxima a un determinat valor.
La funció dels ajustos pressupostaris viscuda al llarg del 2011 en una successió de diferents episodis internacionals ens posa de manifest les limitacions de la visió neoclàssica de l’economia. Sota el karma de que l’acció lliure del mercat condueix sempre al millor resultat econòmic possible, en èpoques de bonança es suporten les polítiques públiques com un mal menor mentre que, en èpoques de crisi econòmica, es persegueix obsessivament el dèficit públic amb més fal·lera que el dimoni dels pastorets.
La part menys publicada de l’austeritat és en qui recau l’esforç dels ajustos i per què. Cal avaluar sempre els motius que han generat l’expansió del dèficit públic. Com a resultat de la funció estabilitzadora del sector públic en una economia de mercat, en èpoques de desacceleració econòmica els ingressos disminueixen ja que principalmen…

Analistes a la grenya

Imatge
Un dels alicients de la lectura de la premsa econòmica del cap de setmana és seguir la picabaralla existent entre analistes financers i que periòdicament es va reproduint als espais d'anàlisi d'aquestes publicacions. D'una banda, Fernández Hódar a Expansion; de l'altra, Carlos Doblado i l'equip de Bolsàgora a El Economista mentre que, més en la distància, s'hi situa Cárpatos a Cinco Días.
Sovint, de forma indirecta però punyent, es critiquen els comentaris i visions dels companys perquè el que es destil·la en aquesta baralla és la visió diferent que tenen els analistes de com funcionen (o creuen que han de funcionar) els mercats de valors. Les aportacions que fan, setmana rera setmana, ens mostren tant el desconcert freqüent d'alguns analistes sobre el que succeeix als mercats com també les seves diferents posicions en relació a les agències de rating, als fons de rescat, a les polítiques monetàries o als efectes de les innovacions financeres; i a les que no…

El drama del crèdit

Imatge
L’atenció constant dels mitjans a la inestabilitat dels mercats financers sovint ens fa oblidar els efectes demolidors que la crisi està tenint en la nostra societat. En terminologia teatral, podríem dir que la incapacitat per oferir una ocupació estable i digna a cinc milions de conciutadans és el contrapunt tràgic a l’opera buffa de la política espanyola i europea durant la crisi. Ja hem comentat que la resolució de les altes taxes d’atur no rau en la rebaixa dels nivells salarials sinó en saber generar noves oportunitats de feina. En aquest context, un impuls inversor esdevé indispensable. Invertir i ser emprenedor és arriscar-se i destinar recursos a projectes que tal vegada esdevindran bones oportunitats de negoci i feina en el futur. Però sense finançament ni confiança es fa difícil assumir riscos. La desaparició del crèdit bancari, la rendició de la inversió pública i les continues reformes laborals no contribueixen a millorar les condicions per invertir. Si, a més, els nostres …