Xerigot

L’esperpèntica competició Barcelona-Madrid per atraure les inversions de Mr. Adelson està generant un debat viu al voltant de la conveniència econòmica i social d’implantar un gran parc temàtic del joc i l’oci al Baix Llobregat. Algunes d’aquestes aportacions ens fan veure les diverses dimensions d’aquesta possible inversió. D’una banda, comprendre que l’existència de vincles estrets entre empresaris del joc, autoritats polítiques i crim organitzat tradicionalment ha estat un fet comú i freqüent a les anomenades ciutats del pecat ( sin cities ). En dos article publicat a El País, a finals de l’any passat, quan Madrid semblava ser la ciutat preferida per rebre el manà dels dòlars del joc i el pobre Gaudí encara no estava esquitxat pel procés, s’explicaven les demandes realitzades per Las Vegas Sand Corp. a les administracions de la capital de l’Estat   i es mostrava l’experiència de les inversions del joc fetes fa pocs anys per la companyia d’Adelson a Macao, una altra d’aquestes ciu

El mes de desembre passat, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que reuneix el club de les economies més riques del mon, va publicar un informe sobre com havia evolucionat el nivell de desigualtat de les rendes a l’interior d’aquests països. L’informe ( Informe_OCDE ) té una separata per a Espanya ( Cas_Espanya ) i analitza el que ha succeït al llarg dels darrers vint a vint-i-cinc anys. Per a la major part de les economies, dona informació del que ha passat fins a l’any 2008. Del munt de resultats interessants que se’n poden extreure de la seva lectura, m’agradaria ressaltar-ne alguns: La desigualtat entre rics i pobres ha augmentat a la immensa majoria de països. Durant la dècada dels 90 la desigualtat va créixer sense aturador i l’arribada del nou mil·lenni no va servir pas per a reduir la bretxa entre rics i pobres. De fet, l’adopció de reformes laborals i socials a Alemanya d esprés de l’arribada de l’euro va disparar la desigualtat. Una avanç

L'expressió llatina vade retro venia a significar retrocedir o fer passes enrere. Amb el lent transcórrer d'aquest període de crisi sembla que es va imposant a tot arreu una mena de moda retro que ens convida a tots a retornar, en molts àmbits, al passat. Però no parlaré pas de decisions de jutges i comitès esportius ni de reobertures de comissions d'investigació o de recuperacions d'algunes persones per a càrrecs públics. The Economist ha creat un indicador que anomena The Proust Index ( The Proust Index ),  un homenatge i referència irònica al novel·lista francès Marcel Proust, autor de l'obra A la recerca del temps perdut, per tal d'estimar el cost que té la crisi per a cada economia en termes de precisament això: el anys que s'han malbaratat. Aquest índex es construeix a partir de la combinació d'un conjunt de dades econòmiques --com ara riquesa, atur, salaris, preus de l'habitatge o capacitat de consum, entre d'altres. En el gràfic es