Va de retro? Vade retro!

L'expressió llatina vade retro venia a significar retrocedir o fer passes enrere. Amb el lent transcórrer d'aquest període de crisi sembla que es va imposant a tot arreu una mena de moda retro que ens convida a tots a retornar, en molts àmbits, al passat.

Però no parlaré pas de decisions de jutges i comitès esportius ni de reobertures de comissions d'investigació o de recuperacions d'algunes persones per a càrrecs públics. The Economist ha creat un indicador que anomena The Proust Index (The Proust Index), un homenatge i referència irònica al novel·lista francès Marcel Proust, autor de l'obra A la recerca del temps perdut, per tal d'estimar el cost que té la crisi per a cada economia en termes de precisament això: el anys que s'han malbaratat.

Aquest índex es construeix a partir de la combinació d'un conjunt de dades econòmiques --com ara riquesa, atur, salaris, preus de l'habitatge o capacitat de consum, entre d'altres. En el gràfic es pot comprovar com, fins al moment, la situació econòmica actual de Grècia és l'equivalent a l'any 1999 i que no és gaire millor l'estat d'altres economies de l'eurozona, del Regne Unit o dels Estats Units.

La dansa de l'ajustament econòmic es fa doncs en la direcció dels crancs. De mitjana, podem dir que ja hem perdut una dècada i les mesures fiscals i de restricció econòmica adoptades ens fan pensar que encara quedar un bon tros del camí imposat de retorn al passat. Sembla que irònicament ens dirigim doncs cap a la data d'inici de la unió monetària, el que ens hauria de fer pensar a tots plegats en el sentit original d'aquell projecte i en els motius que ens han fet perdre bous i esquelles en el transcurs d'aquest camí.

És una reflexió que probablement té dimensions diferents:

• S'equivoquen Alemanya i el nucli dur del directori europeu en ser poc flexibles a l'hora d'imposar a la resta de l'eurozona mesures d'ajustament indiscriminat sense creixement econòmic i condicions molt dures per accedir a un finançament extern de rescat que és tan necessari com insuficient. Les accions empreses per l'economia alemanya en la dècada anterior per a contenir l'expansió de la seva despesa social i flexibilitzar el seu mercat laboral li han permès millorar en productivitat i resistir millor la crisi actual però no li han impedit fer també el camí cap enrere. Les economies europees estan molt interconnectades, el que facilita la transmissió d'efectes econòmics entre uns països i altres. Alemanya també necessita del creixement dels seus mercats naturals d'exportació.

• Ens hem equivocat les altres economies en no haver sabut gestionar amb intel·ligència els impostos pagats pels ciutadans i els fons externs rebuts per les polítiques regionals i de cohesió europees per invertir-los on hi havia major rendiment econòmic i social. Malbaratar aquests valuosos recursos quan es va iniciar la crisi ha condicionat el marge d'actuació de la política fiscal durant tots aquests anys.

• S'equivoca un sistema financer europeu que ha rebut ajudes públiques molt generoses (1,6 bilions d'euros) i es beneficia de la injecció de liquidesa de les autoritats monetàries però prioritza la seguretat a canalitzar aquests recursos en forma de crèdits per a la inversió. Que l'equivalent al 76% del bilió d'euros injectat als bancs i caixes pel Banc Central Europeu els darrers tres mesos li hagi retornar com a dipòsits, tot i la seva baixíssima remuneració, és una mostra significativa de l'aversió al risc que ara tenen moltes entitats financeres. 

• I també s'equivoquen aquelles estratègies d'ajustament que injustament penalitzen una classe mitjana que està minvant en dimensió i capacitat econòmica, retallen estat del benestar a economies que no havien assolit encara els estàndards europeus i pretenen recentralitzar recursos, poder i competències transferides prèviament a administracions territorials. Mentre que el 60% del dèficit públic generat a Espanya l'any 2011 és responsabilitat del desviament pressupostari de l'administració central, es preveu que més del 55% de l'ajust pressupostari durant 2012 recaigui en unes administracions autonòmiques i locals que són responsables de proveir als ciutadans sanitat, educació i d'altres serveis bàsics essencials en una economia social de mercat.

Diuen que l'expressió vade retro! també s'utilitzava per fer fugir éssers i esperits malèfics. Irònic?