Talent emprenedor

 Sempre que haig de parlar d'emprenedoria, em ve al cap la imatge d'Aníbal Barca creuant els Pirineus amb el seu exèrcit, camí de Roma. El cartaginès es va veure atrapat pel mal temps i la neu en mig dels cims pirenencs i, tement quedar-se aïllat i sense queviures, va decidir escalfar el vi que portava per tal de rebentar el gel dipositat als cingles i crear llocs de pas per als seus homes i els cèlebres elefants que els acompanyaven. La llegenda també diu que va aliçonar als seus nomes, tot cridant "Trobarem un camí o el construirem!". En qualsevol cas, imagino que mentre creuava el sud de la Galia ja va poder reposar ràpidament les seves reserves de vi.

Escriure de talent emprenedor a l'Espanya de les maravelles pot semblar un exercici vanitós, innecessari i, en tot cas, massa presumptuós per part de l'autor, ja que del que toca parlar és de la generació "ni & ni", resultat de dues grans fites assolides per la nostra economia en el context europeu: la major taxa d'atur jovenil i el rècord en la taxa d'abandonament del sistema educatiu.

Un cop més, ens enganyaríem molt si ignorem el que passa al nostre voltant. Arreu del mon, els emprenedors estan jugant un rol crucial com agents de canvi social i econòmic. Hi ha gent amb la capacitat d'identificar i aprofitar les oportunitats existents, que obren o creen nous mercats i saben capitalitzar aquestes oportunitats mitjançant la construcció d’un nou negoci que genera ocupació. D’aquesta manera, en trobar noves formes de fer les coses, estimulen canvis que milloren l’eficiència o la productivitat d’una economia.

Al nostre país, molta gent percep la imatge de l’emprenedor de forma esbiaixada. La major part de les persones a qui preguntéssim per un emprenedor, probablement ens parlarien del fundador d’una empresa tecnològica d’èxit que ha arribat a construir un gran imperi empresarial. En l’imaginari popular, un emprenedor encara és vist com un individu visionari, que ho arrisca tot i supera grans dificultats a la recerca d’assolir la riquesa. Per alguns, esdevé un ésser gairebé heroic o, per altres, una mena de llop solitari i depredador.

La realitat però és ben diferent i l’aparició d’un nou negoci sovint és el resultat de molt de talent, d’experiència i d’esforços sistemàtics per part de persones inquietes que esmercen molt de temps i d’il·lusió per a transformar una idea o un invent en quelcom que pot ser comercialitzat. Ser emprenedor, per tant, representa estar alerta a les oportunitats, voler assumir riscos i tenir una predisposició al canvi. Tot plegat, probablement, exigeix d’energia, optimisme, un cert grau de visió i temeritat i, evidentment, de capacitat.

El comportament emprenedor probablement sigui el resultat tant de les característiques personals com també de la influència de l’entorn. En general, la propensió a crear un nou negoci està molt relacionada amb els antecedents familiars: la major part dels emprenedors tenen un familiar (o un amic) empresari o professional autònom.

Els estudis ens demostren també que l’emprenedoria no és simplement un tret inherent sinó essencialment una capacitat que pot ser adquirida i desenvolupada. Per tant, hi incideix directament el sistema educatiu. La notorietat pública d’alguns emprenedors de molt èxit que no tenen estudis universitaris ha donat lloc a la imatge de que anar a la universitat no fa que la gent sigui més emprenedora. Certament, no cal ser doctor per a ser emprenedor d’èxit però les anàlisis efectuades a diferents entorns ens mostren que, un cop s’ha tingut en compte i aïllat els efectes d’altres variables socioeconòmiques (com el gènere, l’edat, la raça, el nivell de renda previ o el sector d’activitat), com més elevat sigui el nivell educatiu també és més gran la predisposició de la persona a endegar el seu propi negoci.

En realitat, el sistema educatiu no només pot ajudar a adquirir i desenvolupar la capacitat emprenedora de les persones sinó també pot contribuir notablement a reduir els obstacles, ja que les actituds emprenedores poden estar restringides per diferents elements. A banda dels obstacles burocràtics, administratius i, evidentment, financers, un dels elements més restrictius a l’emprenedoria és la presència d’un marc institucional desfavorable, entenent com a tal els aspectes vinculats a les actituds, els valors, les normes i els hàbits socials. En la nostra societat representa un dels frens més importants a l’activitat emprenedora, en la mesura que, fins fa ben poc, la figura de l’empresari i la funció empresarial no han estat prou ben valorades socialment.

Crear una consciència general més favorable vers l’activitat emprenedora implica redefinir les actituds dels membres de la societat i augmentar les seves oportunitats per a crear una empresa, cosa que requereix d’esforços continuats i de la col·laboració del sector educatiu, del sistema financer i dels mitjans de comunicació, tot fent que també s’impliquin en la introducció de canvis en els coneixements, les actituds i els comportaments socials.

La difusió de valors i maneres de pensar i de fer vinculades a l’emprenedoria molt probablement ajudi a mostrar la legitimitat i l’atractiu de l’opció emprenedora en l’esfera professional, però alguns aspectes crítics en la configuració de l’esperit emprenedor, com evitar una excessiva aversió a risc, una sanció desproporcionada als fracassos i saber promoure la creativitat, el talent i la iniciativa personal també són aspectes del sistema educatiu que incideixen en la personalitat dels estudiants i que han d’estar ben configurats molt abans de que aquests accedeixin a la universitat, tot i que seria necessari que fossin reforçades també a través d’actuacions de formació continuada al llarg de la vida professional de les persones.

Mai hauríem d'oblidar que, a l’economia del coneixement, la persona és el factor més rellevant. Aquesta reflexió sobre la relació entre emprenedoria i sistema educatiu em fa recordar una fantàstica conferència de Sir Ken Robinson, extreta de TED Ideas Worth Spreading que us adjunto en format de video. En aquesta web hi podeu trobar una versió amb subtítols en català. Do schools kill creativity? És reveladora...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Das Auto

Foc grec