Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

Una perspectiva marxista de la crisi

Imatge
Algunes aproximacions crítiques a la difícil situació econòmica actual ens parlen d’una crisi sistèmica. És a dir, tenen la capacitat de veure més enllà del desencert de les polítiques adoptades, de la ineficàcia dels mercats, del funcionament inadequat de les institucions o de la cobdícia i impunitat dels poderosos i de centrar-se, en canvi, en com la dinàmica de l’economia de mercat ha conduit a la situació actual de confusió i desencís.
Al meu entendre, el geògraf David Harvey, professor de la Universitat de New York, ens proporciona una de les contribucions crítiques més reeixides al sistema capitalista, que crec que és d’obligada visió per a comprendre alguns dels aspectes més ocults del procés que estem patint.
En aquest enllaç es pot veure un vídeo animat d’una conferència de Harvey la Royal Society for the Encouragement of Arts, Manufactures and Commerce (RSA). Podreu seguir la versió original a la web d’aquesta organització (http://www.thersa.org/events/video/animate/rsa-animat…

L’austeritat agònica

Imatge
Durant molt de temps la humanitat ha cregut que la Terra estava feta a la nostra mesura i que la seva història coincidia amb la de la humanitat. Entre d’altres, el biòleg i antropòleg Stephen Gould, de la Universitat de Harvard, ens recorda que, en realitat, la Terra té milers de milions d’anys i la història humana és només un fragment, un segon d’aquest immens període de temps còsmic.
De vegades, l’actitud d’alguns governants sembla reproduir aquesta visió antropocèntrica. Tot sembla girar al seu voltant, tot està al seu servei i no tenen memòria històrica dels encerts dels seus predecessors. La història sembla néixer amb ells i les seves accions sempre obeeixen a un propòsit superior. Probablement cadascun de nosaltres tindria algun(s) nom(s) al cap.
La crisi econòmica ha evolucionat i ha guanyat en complexitat. No ho ha fet, en canvi, l’adaptació de la política econòmica de l’eurozona a aquest procés evolutiu, incapaç de coordinar el repartiment dels riscos i entossudida en un ajust …

La crisi en temps real

Imatge
La companyia Now-casting, iniciativa d’un conjunt de professors d’algunes universitats europees, ha creat un indicador avançat que permet preveure quina està sent, en tot moment, l’evolució del PIB de les economies de l’eurozona.
En obert, es pot consultar aquest indicador pel que fa a la seva versió setmanal. Ho podreu trobar tot seguint aquest enllaç: http://www.now-casting.com/countries/euro-area/weekly-chart.
El seu comportament ens mostra quin és l’impacte de les polítiques d’austeritat sobre un creixement econòmic que és indispensable per a crear ocupació. Com podreu comprovar, l’arribada dels tecnòcrates ha estat rebuda, de moment, amb una caiguda de gairebé 0,5 punts del PIB.
Aquest indicador ens avançaria, per tant, que durant el quart trimestre de 2011 l’economia de l’euro haurà tornat a entrar en recessió. En canvi, alguns estudis consideren que per a reactivar el mercat de treball caldria que el PIB recuperés taxes de creixement econòmic de l’ordre del 1,5 o 2%. Ara com ara…

El negoci del terror

Imatge
Una de les dimensions més ocultes del terrorisme internacional és l’econòmica. L’economista italiana Loretta Napoleoni és probablement una de les principals expertes en la investigació sobre l’economia del terrorisme. Per a comprendre degudament el funcionament de la política del terror, possiblement el més efectiu sigui seguir el rastre deixat pels diners ja que, tal i com aquesta investigadora indica, “Terrorism is a very expensive business”. Avui, ja és àmpliament compartit que el control dels fluxos financers és un aspecte clau per a l’èxit en la lluita contra el terrorisme internacional.
Les investigacions de Napoleoni ens mostren com les activitats criminals esdevenen un sistema econòmic paral·lel que té l’habilitat de sustentar-se en una combinació d’activitats: unes de naturalesa legal i altres absolutament al marge de la llei. En particular, si voleu aprofundir en el coneixement del sistema econòmic del terror, us recomano dos llibres escrits per aquesta autora i que han estat…

I si ens hi posem?

Imatge
L’endemà de l’abassegadora victòria electoral de l’oposició a les eleccions a les corts espanyoles, amb una majoria absoluta clara i seguint el patró comú a gairebé totes les eleccions celebrades a Europa des del començament de la crisi, el mercat de valors respon amb una davallada no menys abassegadora, d’un 3,5% a l’IBEX, l’índex selectiu amb les empreses de major cotització a la Borsa espanyola. Aquells qui confiaven en que un simple canvi de govern tornaria la tranquil·litat als mercats financers han tastat doncs la medicina d’uns inversors malfiats i que veuen, en la indecisió de les polítiques emprades, una gran oportunitat de negoci. Precisament, aquesta tossuderia inesquinçable dels gestors financers ens obre una oportunitat clara per tal de capgirar la situació. No sempre és fàcil preveure o intuir cap on es dirigeix la tendència d’uns mercats financers que operen globalment les vint-i-quatre hores del dia. Difícilment podríem trobar antecedents amb una situació tan evident com…

L'entrellat de la crisi del deute

Imatge
L’anomenada crisi del deute no sembla tenir aturador a l’eurozona, tot i els anuncis de retallades en la despesa pública, el disseny de plans de rescat i, fins i tot, l’arribada de governs tecnòcrates a les economies més endeutades.
Molts analistes financers culpen les tensions dels mercats financers als elevats nivells de dèficit públic que fan créixer l’endeutament de les administracions. De fet, més que parlar de crisi del deute hauríem de parlar de crisi de finançament del deute. Els inversors no confien en la qualitat del deute emès per algunes economies de l’euro. És a dir, es malfien de la capacitat d’aquests títols (bons, lletres, obligacions, pagarès, certificats...) per mantenir el seu valor en el mercat. Per això, en percebre que són uns actius de més risc, demanem un tipus d’interès superior. Aquest diferencial d’interès superior que han d’oferir algunes economies per tal de captar els diners dels inversors financers, en relació al que ofereix el deute públic alemany, és la…

El risc de les retallades

Imatge
Els ajustos pressupostaris que febrilment les economies de l’euro estan emprenent per a calmar les embranzides dels mercats financers representen, a la pràctica, una reforma improvisada de l’estat del benestar.
Aquesta reforma està reduint sobretot les prestacions econòmiques que el sector públic destina a les polítiques de sanitat, educació, pensions, atur i, en general, les que afavoreixen la inclusió i cohesió social.
Els canvis en la dimensió de la despesa pública tenen efectes econòmics directes: menys prestacions donen lloc a una menor disponibilitat d’ingressos i erosionen els recursos dels menys afavorits per superar els efectes de la crisi. Però també indueixen altres efectes no tan evidents. En particular, si canvia la distribució dels impostos en favor dels membres més benestants de la societat i alhora es redueixen les prestacions que reben els menys afortunats, cal esperar que empitjori la distribució social de la renda.
Una de les advertències més contundents sobre els efe…

Supermajors en regressió

Imatge
Un article recentment publicat a The Economist  (http://www.economist.com/node/21534794) ens mostra la situació actual del mercat del petroli des de l’àmbit de l’oferta. És a dir, des de la perspectiva de les empreses productores.
Al meu entendre, l’article posa de manifest tres aspectes força rellevants. En primer lloc, el clar domini del mercat per part de les grans empreses estatals dels països productors. Així, les reserves de les companyies d’Iran, Aràbia Saudita i Veneçuela s’emporten la part del lleó del negoci futur. És a dir, en mans de les grans companyies privades del sector energètic com Exxon Mobile, BP, Lukoil o Royal Dutch, entre d’altres, tot just es controla el 20% de les reserves de petroli i gas que hi ha al mon.
En segon lloc, es va reduint el seu actiu més competitiu. És a dir, la seva superior expertesa tecnològica i de know-how té uns efectes cada cop més limitats, a mesura que creixen les economies d’aprenentatge de les empreses públiques de les economies produc…

Tecnocràcies

Imatge
Aprofitant la seva visita a Barcelona, molts mitjans estan parlant de l’escriptor Petros Màrkaris. És un vell conegut dels qui estimem la novel·la negra. La seva presència pública s’explica aquests dies perquè la seva darrera obra se centra en la Grècia del rescat i tutela pel directori europeu. De l’escola de l’enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Màrkaris també aprofita les trames policíaques de la seves novel·les per explicar la realitat socioeconòmica del seu país. Així, a través dels seus personatges, amb el veterà comisari Kostas Kharitos (policia provinent de l’època de la dictadura) al capdavant, la lectura dels seus llibres ens dona una magnífica visió de l’evolució recent de Grècia. És el mateix cas del que fa el mestre Camilleri amb la Sicília d’en Montalbano, Fred Vargas amb el París màgic d’en Adamsberg, Ian Ranking amb l’Edimburg d’en Rebus o Henning Manskell amb Escània (Suècia), per exemple. Tots ells de lectura molt recomanable.
Si del que es tracta és de seguir la realit…

Descoordinació internacional

Imatge
Sovint, l’estat de l’economia internacional ha exigit als principals països del mon que renunciessin a la seva autonomia en política econòmica i optessin per emprendre conjuntament algunes accions concretes per tal d'assolir unes determinats objectius compartits.
Aquests requeriments de coordinació han vist diferents etapes. Tots tenim al cap alguns d’aquests episodis, com els intents de contrarestar la volatilitat del mercat de divises després de la ruptura del sistema monetari internacional dissenyat a Bretton Woods, la voluntat d’afrontar conjuntament els efectes de les crisis del petroli de la dècada dels 70, els intents de posar fi a les exagerades fluctuacions del dòlar en l’època Reagan (amb els acords Louvre i Plaza), els esforços per evitar el contagidels diversos episodis de crisis financeres que (a la dècada dels 90) varen afectar a economies emergents, els programes de convergència previs a la creació d’una nova moneda amb vocació de ser referent internacional (l’euro) …

The World according to United States

Imatge
Recentment, el Canal 33 ha recuperat dues produccions de l’any 2003 que ens permeten comprendre la política internacional dels Estats Units i la seva visió del món en els darrers 60 anys.
La primera d’elles és la coproducció francoquebesa CIA Secret Wars, emesa pel programa Segle XX. Es tracta d’un excel·lent documental en tres capítols que ens mostra quina fou la implicació –sovint mitjançant actuacions encobertes-- de l’agència d’espionatge nord-americana en els principals esdeveniments de la segona meitat del segle passat i en els mesos anteriors a l’11-S.
Ens els darrers anys, a mesura que es desclassificaven molts documents secrets que atenen a les activitats de la companyia, han anat sorgint a la llum informacions que ens mostren la implicació del govern nord-americà en moltes accions il·legals empreses durant la Guerra Freda o els interessos econòmics ocults en algunes decisions polítiques adoptades més recentment.
A banda d’aquesta sèrie de documentals, hi ha dos publicacions q…

Volcà islandès

Imatge
"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes
Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus.
En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis.
En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers com la desregulació financera…

Marsupilanis monetaris

Imatge
No és pas per criticar les divertides aventures dels protagonistes de la sèrie d'animació sinó més aviat per la seva limitada capacitat per comunicar-se verbalment. De fet, els marsupilanis només utilitzen una única expressió per a tot: Upa!
Aquesta sèrie infantil em recorda el discurs monotemàtic de les autoritats monetàries europees i de molts analistes financers que les aclamen. Per analitzar la política que cal aplicar, tant si les vaques estan grasses o flaques, sempre recorren al mateix referent: el Buba!
Amb aquest nom es coneixia antic Bundesbank, és a dir, el Banc Central de l’Alemanya anterior a l’Euro. Paradigma de la independència de l’autoritat monetària davant del poder polític, la societat va beneir l’existència d’una autoritat que evités la reproducció dels episodis d’inflació descontrolada que varen precedir l’arribada del nazisme. Significativament, els seus estatus recollien com objectiu principal la garantia de l’estabilitat del valor de la seva moneda tant a l’i…

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec. Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents!
Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’Euro…