Descoordinació internacional
Sovint, l’estat de l’economia internacional ha exigit als principals països del mon que renunciessin a la seva autonomia en política econòmica i optessin per emprendre conjuntament algunes accions concretes per tal d'assolir unes determinats objectius compartits.Aquests requeriments de coordinació han vist diferents etapes. Tots tenim al cap alguns d’aquests episodis, com els intents de contrarestar la volatilitat del mercat de divises després de la ruptura del sistema monetari internacional dissenyat a Bretton Woods, la voluntat d’afrontar conjuntament els efectes de les crisis del petroli de la dècada dels 70, els intents de posar fi a les exagerades fluctuacions del dòlar en l’època Reagan (amb els acords Louvre i Plaza), els esforços per evitar el contagi dels diversos episodis de crisis financeres que (a la dècada dels 90) varen afectar a economies emergents, els programes de convergència previs a la creació d’una nova moneda amb vocació de ser referent internacional (l’euro) o, més recentment, les accions d’estímul monetari per a compensar els efectes econòmics de l’11-S, entre d’altres.
Amb el temps i les noves realitats econòmiques del moment s’anava ampliant el grup d’economies que esdevenien referents en el concert internacional (G-7, G-8, G-10, G-20....). Fins i tot hi havia pressions polítiques per a formar part d’un grup en lloc d’un altre o per a canviar la posició individual d’un país dins d’ells. A voltes semblava una competició per a identificar el “punt G” ideal que satisfés a tothom....
L’extensió i intensitat de la crisi actual ha exigit, un altre cop, als responsables econòmics de cada país i als líders dels organismes econòmics internacionals que posessin el millor de si mateixos per conduir la resposta internacional a la crisi financera. Els resultats però són molt diferent dels esperats i és un país rere un altre, un pla de rescat rere un altre o un responsable polític rere un altre els qui agafen el protagonisme a l’aparador mediàtic de la crisi.
Podem detectar algunes de les raons d’aquest fracàs de la coordinació internacional i identificar els seus efectes actuals en un article recent al diari Expansion d’un dels analistes més privilegiats de l’economia internacional, el professor Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada