Descoordinació internacional

Sovint, l’estat de l’economia internacional ha exigit als principals països del mon que renunciessin  a la seva autonomia en política econòmica i optessin per emprendre conjuntament algunes accions concretes per tal d'assolir unes determinats objectius compartits.

Aquests requeriments de coordinació han vist diferents etapes. Tots tenim al cap alguns d’aquests episodis, com els intents de contrarestar la volatilitat del mercat de divises després de la ruptura del sistema monetari internacional dissenyat a Bretton Woods, la voluntat d’afrontar conjuntament els efectes de les crisis del petroli de la dècada dels 70, els intents de posar fi a les exagerades fluctuacions del dòlar en l’època Reagan (amb els acords Louvre i Plaza), els esforços per evitar el contagi  dels diversos episodis de crisis financeres que (a la dècada dels 90) varen afectar a economies emergents, els programes de convergència previs a la creació d’una nova moneda amb vocació de ser referent internacional (l’euro) o, més recentment, les accions d’estímul monetari per a compensar els efectes econòmics de l’11-S, entre d’altres.

Amb el temps i les noves realitats econòmiques del moment s’anava ampliant el grup d’economies que esdevenien referents en el concert internacional (G-7, G-8, G-10, G-20....). Fins i tot hi havia pressions polítiques per a formar part d’un grup en lloc d’un altre o per a canviar la posició individual d’un país dins d’ells. A voltes semblava una competició per a identificar el “punt G” ideal que satisfés a tothom....

L’extensió i intensitat de la crisi actual ha exigit, un altre cop, als responsables econòmics de cada país i als líders dels organismes econòmics internacionals que posessin el millor de si mateixos per conduir la resposta internacional a la crisi financera. Els resultats però són molt diferent dels esperats i és un país rere un altre, un pla de rescat rere un altre o un responsable polític rere un altre els qui agafen el protagonisme a l’aparador mediàtic de la crisi.

Podem detectar algunes de les raons d’aquest fracàs de la coordinació internacional i identificar els seus efectes actuals en un article recent al diari Expansion d’un dels analistes més privilegiats de l’economia internacional, el professor Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona:
http://www.expansion.com/2011/11/11/opinion/tribunas/1321048064.html

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Imatge
"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus. En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis. En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers com la desregulació fina
Més informació

Das Auto

Imatge
Tres apunts breus sobre l'escàndol de la falsificació del valor de les emissions contaminants als vehicles dièsel fabricats per Volkswagen: Primer. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren prematurament al món 7 milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica i de les malalties cardiovasculars i cancerígenes que genera. El frau sistemàtic de la companyia senyera alemanya mitjançant l'ús d'un programari que manipulava els paràmetres subjectes a avaluació és doncs no només una enganyifa als seus consumidors sinó un atemptat contra la salut pública. Un clar exemple d'externalitats negatives perquè els efectes negatius de la conducció d'aquests vehicles no recauen sobre els seus fabricants i conductors sinó sobre tota la població. Cal esperar doncs que la investigació criminal segueixi el seu curs fins al final i que caigui amb tota la seva força el pes de la llei sobre els directius que en siguin directament res
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E
Més informació