L’austeritat agònica

Durant molt de temps la humanitat ha cregut que la Terra estava feta a la nostra mesura i que la seva història coincidia amb la de la humanitat. Entre d’altres, el biòleg i antropòleg Stephen Gould, de la Universitat de Harvard, ens recorda que, en realitat, la Terra té milers de milions d’anys i la història humana és només un fragment, un segon d’aquest immens període de temps còsmic.

De vegades, l’actitud d’alguns governants sembla reproduir aquesta visió antropocèntrica. Tot sembla girar al seu voltant, tot està al seu servei i no tenen memòria històrica dels encerts dels seus predecessors. La història sembla néixer amb ells i les seves accions sempre obeeixen a un propòsit superior. Probablement cadascun de nosaltres tindria algun(s) nom(s) al cap.

La crisi econòmica ha evolucionat i ha guanyat en complexitat. No ho ha fet, en canvi, l’adaptació de la política econòmica de l’eurozona a aquest procés evolutiu, incapaç de coordinar el repartiment dels riscos i entossudida en un ajust contundent de les finances públiques a costa del creixement econòmic, els nivells salarials i de pensions i, sobretot, l’ocupació, fins al punt que es fa difícil comprendre quin és el propòsit últim d’aquestes accions.

Infructuosament, economistes de molt prestigi han advertit de les conseqüències negatives de les polítiques que s’apliquen a l’eurozona pel que fa a resoldre els efectes negatius de la crisi financera en l’economia real. Recomano la lectura d’aquest article recent del premi Nobel Paul Krugman, professor a la Universitat de Princeton (New Jersey), que recull l’analista financer Javier Alfayate en el seu recomanable blog Accionesdebolsa.com, sobre la figura i les polítiques del tecnocratisme. Un cop eliminats alguns governants antropocèntrics, ha arribat el govern dels millors?

http://accionesdebolsa.com/quienes-y-que-son-los-tecnocratas-paul-krugman.html

El científic Jorge Wagensberg expressava que si la Terra fos realment intel·ligent, la millor manera de garantir-se la supervivència seria desempallegant-se de nosaltres. Una reflexió que tal vegada fora apropiada en el context econòmic actual.

En un període de temps geològicament irrellevant, la crisi es superarà i el cicle econòmic canviarà però en l’entremig, i si no sabem impedir-ho, la conjunció de depressió econòmica i polítiques recessives tindrà efectes agònics per alguns col·lectius que en patiran les seves conseqüències durant un període de temps humanament molt rellevant.