Una perspectiva marxista de la crisi

Algunes aproximacions crítiques a la difícil situació econòmica actual ens parlen d’una crisi sistèmica. És a dir, tenen la capacitat de veure més enllà del desencert de les polítiques adoptades, de la ineficàcia dels mercats, del funcionament inadequat de les institucions o de la cobdícia i impunitat dels poderosos i de centrar-se, en canvi, en com la dinàmica de l’economia de mercat ha conduit a la situació actual de confusió i desencís.

Al meu entendre, el geògraf David Harvey, professor de la Universitat de New York, ens proporciona una de les contribucions crítiques més reeixides al sistema capitalista, que crec que és d’obligada visió per a comprendre alguns dels aspectes més ocults del procés que estem patint. 

En aquest enllaç es pot veure un vídeo animat d’una conferència de Harvey la Royal Society for the Encouragement of Arts, Manufactures and Commerce (RSA). Podreu seguir la versió original a la web d’aquesta organització (http://www.thersa.org/events/video/animate/rsa-animate-crisis-of-capitalism) o bé a Youtube hi trobareu una versió subtitulada al castellà (http://www.youtube.com/watch?v=fbxLHVHIMaE).

El seu enfocament és diferent, està farcit d’una fina ironia i rau en una aproximació marxista al procés de crisi que remou les consciències. La seva interpretació ens posa de manifest com les polítiques neoliberals han promogut del boom del capital financer i estimulat la propensió a l’endeutament de les famílies arreu del mon. Mentre la crisi es va desplaçant cap a altres àrees geogràfiques o altres actius financers, el sistema no afronta ni resol els seus problemes. És tota una crida a la reflexió.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Talent emprenedor

Imatge
  Sempre que haig de parlar d'emprenedoria, em ve al cap la imatge d'Aníbal Barca creuant els Pirineus amb el seu exèrcit, camí de Roma. El cartaginès es va veure atrapat pel mal temps i la neu en mig dels cims pirenencs i, tement quedar-se aïllat i sense queviures, va decidir escalfar el vi que portava per tal de rebentar el gel dipositat als cingles i crear llocs de pas per als seus homes i els cèlebres elefants que els acompanyaven. La llegenda també diu que va aliçonar als seus nomes, tot cridant "Trobarem un camí o el construirem!". En qualsevol cas, imagino que mentre creuava el sud de la Galia ja va poder reposar ràpidament les seves reserves de vi. Escriure de talent emprenedor a l'Espanya de les maravelles pot semblar un exercici vanitós, innecessari i, en tot cas, massa presumptuós per part de l'autor, ja que del que toca parlar és de la generació "ni & ni", resultat de dues grans fites assolides per la nostra economia en el context eu...
Més informació

Gas ideal

Imatge
  Avui he publicat un article a l'Econòmic envers l'OPA parcial del fons d'inversió IFM envers el 23% de les accions de Naturgy, on hi comento algunes de les repercussions col·laterals. El trobareu en aquest enllaç: Gas ideal  
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E...
Més informació