Volcà islandès

"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes

Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus.

En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis.

En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers com la desregulació financera, la nacionalització dels bancs, la privatització d'empreses públiques, la reorientació professional dels aturats, la inestabilitat de la moneda, els crèdits hipotecaris en divises, la transparència i rendició de comptes de polítics i banquers o la reforma política, entre d'altres.

Islàndia també és un exemple rellevant del cofoisme en que incorren algunes petites economies amb abundància de recursos energètics, en aquest cas, geotèrmics. Es un cas de síndrome holandesa, és a dir, l'efecte negatiu que es pot generar com a resultat del descobriment i aprofitament d'un ric jaciment de recursos naturals.

S'atrauen totes les inversions i el treball cap als sectors productius que utilitzen intensivament aquest recurs, en detriment de les altres activitats econòmiques. Amb el pas del temps, l'economia local té moltes dificultats per a diversificar l'activitat, per la dificultat per a captar talent jove i qualificat (ja que no es pot competir amb els salaris que ofereixen les grans empreses d'energia) i d'emprendre noves activitats per part de professionals creatius (en no poder accedir al capital de risc, ja que els recursos financers són més propensos a ser invertits en les grans empreses energètiques que ofereixen un rendiment més segur). Per tant, generalment l'economia local mostra un biaix important favorable als sectors que exploten els recursos naturals.  I dels fluxos de diners d'aquestes activitats en neixen entitats financeres amb peus de fang que, aprofitant la desregulació financera, es van escalfant fins al punt d'ignició.

Paga molt la pena veure el documental també per comprendre algunes de les decisions preses per la societat islandesa com a resposta a la crisi financera. No ens deixem confondre pel fet que es tracti d’un país petit i fora de l’eurozona. Quan una societat vol, es pot.