Supermajors en regressió


Un article recentment publicat a The Economist  (http://www.economist.com/node/21534794) ens mostra la situació actual del mercat del petroli des de l’àmbit de l’oferta. És a dir, des de la perspectiva de les empreses productores.

Al meu entendre, l’article posa de manifest tres aspectes força rellevants. En primer lloc, el clar domini del mercat per part de les grans empreses estatals dels països productors. Així, les reserves de les companyies d’Iran, Aràbia Saudita i Veneçuela s’emporten la part del lleó del negoci futur. És a dir, en mans de les grans companyies privades del sector energètic com Exxon Mobile, BP, Lukoil o Royal Dutch, entre d’altres, tot just es controla el 20% de les reserves de petroli i gas que hi ha al mon.

En segon lloc, es va reduint el seu actiu més competitiu. És a dir, la seva superior expertesa tecnològica i de know-how té uns efectes cada cop més limitats, a mesura que creixen les economies d’aprenentatge de les empreses públiques de les economies productores i van emergint en el mercat nous competidors més eficients i que sovint s’alien amb les grans empreses estatals. 

En tercer lloc, que els seus majors recursos econòmics només semblen ser un avantatge suficientment important en cas d’aquelles operacions que requereixen de grans inversions en capital o que, per les dificultats d’extracció, impliquen uns majors riscos. D’aquesta manera, la seva evolució favorable en els anys vinents dependrà del descobriment de nous jaciments (com el cas recent de Repsol) i, sobretot, de que el preu del petroli es continuï mantenint a preus elevats al mercat internacional.

Tot plegat, una lectura atractiva per a comprendre una mica millor l'estratègia geopolítica de l'energia. Caldrà seguir els esdeveniments en el sector.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Imatge
"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus. En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis. En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers com la desregulació fina
Més informació

Das Auto

Imatge
Tres apunts breus sobre l'escàndol de la falsificació del valor de les emissions contaminants als vehicles dièsel fabricats per Volkswagen: Primer. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren prematurament al món 7 milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica i de les malalties cardiovasculars i cancerígenes que genera. El frau sistemàtic de la companyia senyera alemanya mitjançant l'ús d'un programari que manipulava els paràmetres subjectes a avaluació és doncs no només una enganyifa als seus consumidors sinó un atemptat contra la salut pública. Un clar exemple d'externalitats negatives perquè els efectes negatius de la conducció d'aquests vehicles no recauen sobre els seus fabricants i conductors sinó sobre tota la població. Cal esperar doncs que la investigació criminal segueixi el seu curs fins al final i que caigui amb tota la seva força el pes de la llei sobre els directius que en siguin directament res
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E
Més informació