Supermajors en regressió
Un article recentment publicat a The Economist (http://www.economist.com/node/21534794) ens mostra la situació actual del mercat del petroli des de l’àmbit de l’oferta. És a dir, des de la perspectiva de les empreses productores.
Al meu entendre, l’article posa de manifest tres aspectes força rellevants. En primer lloc, el clar domini del mercat per part de les grans empreses estatals dels països productors. Així, les reserves de les companyies d’Iran, Aràbia Saudita i Veneçuela s’emporten la part del lleó del negoci futur. És a dir, en mans de les grans companyies privades del sector energètic com Exxon Mobile, BP, Lukoil o Royal Dutch, entre d’altres, tot just es controla el 20% de les reserves de petroli i gas que hi ha al mon.
En segon lloc, es va reduint el seu actiu més competitiu. És a dir, la seva superior expertesa tecnològica i de know-how té uns efectes cada cop més limitats, a mesura que creixen les economies d’aprenentatge de les empreses públiques de les economies productores i van emergint en el mercat nous competidors més eficients i que sovint s’alien amb les grans empreses estatals.
En tercer lloc, que els seus majors recursos econòmics només semblen ser un avantatge suficientment important en cas d’aquelles operacions que requereixen de grans inversions en capital o que, per les dificultats d’extracció, impliquen uns majors riscos. D’aquesta manera, la seva evolució favorable en els anys vinents dependrà del descobriment de nous jaciments (com el cas recent de Repsol) i, sobretot, de que el preu del petroli es continuï mantenint a preus elevats al mercat internacional.
Tot plegat, una lectura atractiva per a comprendre una mica millor l'estratègia geopolítica de l'energia. Caldrà seguir els esdeveniments en el sector.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada