Xerigot

Les declaracions de la titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social afirmant que la sortida de la crisi està al girar la cantonada es sustenten en una esbiaixada i maliciosa interpretació de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al tercer trimestre d'enguany, un trimestre que ha situat   la caiguda interanual de l’activitat econòmica a nivells de l’1,7%, per sobre de l’objectiu del govern per al conjunt del 2012. Emulant la titular del Ministeri d'Economia del govern anterior, de nou semblen que revifen aquells brots verds que s’apuntaven a començament del 2010 i que varen acabar portant un milió i mig més d'aturats a Espanya. Aquests brots, en presumpta fase de germinació, si és que acaben emergint, esdevindran bardisses invasores que, com esbarzers o romegueres, seran de difícil destrucció ja que, en realitat, les dades de l’EPA  són molt negatives. En aquest gràfic es pot comprovar l’evolució del mercat de treball a Espanya entre juliol i

La publicació aquesta mateixa setmana de l’oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat) de dos informes amb les dades més recents sobre les finances publiques europees ha posat al descobert algunes vergonyes de la política econòmica espanyola. Sembla com si el dogma de les retallades públiques hagi esdevingut el principi de causalitat universal que ens conduirà a un destí superior. Aquest nou karma ens duu a una reencarnació en encara no sabem ben bé què, però segur que de tot plegat en sortirem més pobres que abans. El pitjor de les obsessions dels governants, però, és que acaben afectant la seva consciència, fins al punt de confondre desitjos amb realitats i a voltes situen el rigor de les seves anàlisis per sota del llindar mínim del sentit del ridícul. Mentre al congrés s’aproven els anomenats pressupostos més socials de la història , fora bo abstreure’s de la conjuntura actual i fer una mirada enrere al passat recent. És a dir,  conèixer  el lloc d'on venim

En aquest enllaç podreu trobar la crònica feta de la jornada sobre el futur econòmic de Catalunya organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana a Tarragona: Crònica de la sessió d'economia FCCC Inclou un breu resum de les intervencions dels ponents convidats. I en aqeust enllaç hi trobareu els vídeos amb les intervencions dels diferents ponents: Vídeos_intervencions

Us reprodueixo la meva intervenció en la introducció a l'acte que ahir vàrem celebrar a l'edifici de l'Antiga Audiència de Tarragona, en el marc de la jornada sobre economia organitzada per la Fundació del congrés de Cultura Catalana: " En primer lloc, voldria agrair a la Fundació la seva amable invitació per a participar en aquest acte. També aprofito per a felicitar la iniciativa i, en particular, la capacitat per congregar ponents de tan nivell per a parlar del futur econòmic del nostre país. Els confesso que és una oportunitat per recordar el moment en que, fa quinze anys, vaig rebre l’encàrrec de la Fundació per fer una revisió històrica del que havia passat en l’economia catalana des de l’any 1977 i sobretot de mirar cap endavant. En revisar el contingut de la ponència d’economia i les recomanacions es nota el judici implacable del pas del temps. I no només sobre les idees sinó també sobre el ponent mateix. Fora bo potser recordar el que, qu

Mentre alguns a corre-cuita treuen la pols als manuals de ciència política per a recuperar conceptes i propostes relacionades amb federalismes, asimetries i confederalismes, hi ha d’altres que afronten la situació catalana des d’una perspectiva estrictament econòmica i justifiquen l’status-quo del dèficit fiscal actual (vull pensar que amb la millor de les intencions) com quelcom inevitable i que és el resultat indefugible de l’articulació d’un Estat descentralitzat. M’entristeix però que alguns d’aquests apòstols del millor impossible siguin uns nouvinguts (tal vegada oportunistes?) a un món de les hisendes territorials, on les universitats catalanes tenen alguns dels experts més reconeguts a nivell internacional. Honestament, retrobar el tema del dèficit fiscal provoca una certa mandra ja que hi ha nombrosos estudis acadèmics que evidencien quina és la realitat espanyola, la comparen amb altres economies descentralitzades i n'extreuen conclusions que difícilment pode

El dia 18 d'octubre a l'Antiga Audiència de Tarragona la Fundació Congrés de Cultura Catalana inicia un cicle de taules rodones per a reflexionar sobre el futur del país. Començarem el cicle amb l'àmbit d'economia i amb la presència d'acadèmics destacats (alguns d'ells amb experiència política molt rellevant): Antoni Castells, Ramon Tremosa, Elisenda Paluzie i Salvador Antón. A ningú sens escapa la transcendència històrica del moment que vivim i ni l’interès que desperten les qüestions econòmiques quan parlem dels escenaris de futur per a la nostra societat. En aquest enllaç ( Jornada_FCCC ) hi trobareu la informació corresponent a l’acte i des d'ell també podreu accedir a dos documents: Les resolucions d’economia del Congrés de Cultura Catalana ( Resolucions_Congrés ) La ponència que vaig elaborar ara fa quinze anys sobre els reptes de futur de l’economia catalana ( Ponència_Economia ). Esteu tots convidats a se