Ni brot de feina

Les declaracions de la titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social afirmant que la sortida de la crisi està al girar la cantonada es sustenten en una esbiaixada i maliciosa interpretació de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al tercer trimestre d'enguany, un trimestre que ha situat  la caiguda interanual de l’activitat econòmica a nivells de l’1,7%, per sobre de l’objectiu del govern per al conjunt del 2012.

Emulant la titular del Ministeri d'Economia del govern anterior, de nou semblen que revifen aquells brots verds que s’apuntaven a començament del 2010 i que varen acabar portant un milió i mig més d'aturats a Espanya. Aquests brots, en presumpta fase de germinació, si és que acaben emergint, esdevindran bardisses invasores que, com esbarzers o romegueres, seran de difícil destrucció ja que, en realitat, les dades de l’EPA  són molt negatives.

En aquest gràfic es pot comprovar l’evolució del mercat de treball a Espanya entre juliol i setembre d'aquest any; és a dir, un cop finalitzada la temporada turística.

Paga la pena recordar algunes dades molt reveladores del que ha passat durant aquest estiu:
  

• Han perdut el seu lloc de treball 97.000 persones més, 36.300 d'elles a Catalunya. El ritme de destrucció de l’ocupació és el doble de ràpid a Catalunya que a la resta de l’Estat. 

• L’atur només ha disminuït en 85.000 persones perquè hi ha altres 12.000 que, desesperades, han abandonat la recerca de feina. És a dir, la disminució de la població activa fa que la incidència de l’atur sigui menor. 

• Gairebé 50.000 d'aquests llocs de treball s’han perdut en les administracions públiques. L’ajust pressupostari ja s’ha dut per endavant 230.000 llocs de treball públics en els darrers dotze mesos. 

• En realitat, però, la destrucció de llocs de treball ha estat molt més intensa. En la temporada d'estiu  164.000 assalariats han perdut la seva feina, una xifra esfereïdora. Només la finalització de la temporada turística ha enviat a l’atur, per si mateixa, 112.000 treballadors amb contracte a temps parcial. 

• El pitjor és que l’estructura de l’ocupació canvia desfavorablement ja que s’han perdut 179.000 contractes indefinits i, en canvi, s’han creat 15.000 nous contractes temporals, de manera que la taxa de temporalitat i la precarització tornen a créixer a Espanya.

• La desigualtat tampoc s'atura: en els darrers tres mesos ha augmentat en gairebé 44.000 el nombre de llars on cap integrant de la família està ocupat.

• Si les xifres generals de l’atur no creixen tant és perquè en aquest trimestre ha augmentat el nombre d'autònoms en 56.500 persones, d'aquí  ve l’eufòria ministerial. En realitat, però, aquesta és una resposta habitual dels aturats de llarga durada que, desesperats per la manca d'oportunitats  opten per cercar vies alternatives de finançament. Als  trimestres anteriors aquesta evolució positiva dels autònoms ja havia estat present sense que això hagi evitat l’increment de l’atur. Tot plegat, avui hi ha menys empresaris que ofereixen feina que no pas fa un any. 

 De manera que siguin esbarzers o romegueres els arbustos punxeguts que acabin florint, ara com ara el que no s’albira pas a l'horta del mercat laboral es cap brot de feina.