Xerigot

Avui m'han publicat aquest article al diari El Periódico. Aquí us el reprodueixo: "Doncs no, el món encara no s’ha acabat, tot i que l’escenari econòmic cada dia amenaça amb l’arribada de més neguits i calamitats. Qui no ha faltat a la seva cita habitual és el solstici d’hivern que ens duu els anomenats dies més curts de l’any. Els solsticis són punts d’inflexió en el recorregut i la declinació del planeta. Després de tant temps rossegant ossos per manca de tall, tots ens preguntem si el nou any durà el solstici de la crisi financera. Però les previsions estan farcides de tantes incerteses que la prospectiva econòmica sembla avui una activitat esotèrica. I és que en l’esdevenir d’una economia són importants els fonaments però també les expectatives. Per bé o per mal, les incerteses sobre el futur immediat de l’economia catalana depenen tant de factors endògens com de decisions preses lluny de la Plaça Sant Jaume. Anem a pams. L’eurozona deambula amb pas trist i vague

Al document que el govern espanyol ha presentat a l’Eurogrup es preveu que durant l’any 2012 hi haurà un fort creixement de les administracions públiques. En concret, tot i les retallades i la reducció prevista en el dèficit, el govern estima que el deute públic augmentarà en 16 punts de PIB, des del 69,3% de finals de 2011 fins al 85,3% del PIB a les acaballes d’enguany. Es tracta d’un increment considerable, ja que en els dos anys anteriors (és a dir, entre 2009 i 2011) l’augment acumulat només fou de 15,4 punts de PIB. Aquests setze punts venen a representar un creixement de l’endeutament en un any només d’uns 170.000 milions d’euros fins assolir una xifra acumulada de més de 900.000 milions d’euros. Com és possible aquesta acceleració tan forta en el ritme de creixement de l’endeutament quan els pressupostos públics es redueixen a mesura que les polítiques d’austeritat s’estenen a tots els nivells de l’administració? Per a poder contestar aquesta pregunta cal analit

Després del ridícul de l'estiu sobre si era o no un rescat el que el govern espanyol es va veure forçat a concertar amb els seus socis de l’Eurogrup, ahir la Comissió Europea va fer públic els imports i les condicions del primer de tram suport financer que s’injectarà a aquelles institucions del sistema financer espanyola que estaven participades majoritàriament pel FROB. És a dir, Bankia, Catalunya Banc, el NCG Banco   i el Banc de Valèncian (les considerades com a Grup I ). S’ha aixecat el teló i tota la tramoia ha quedat ben al descobert. El que el ministre espanyol d’economia considerava el mes de juny passat com a “ no és un rescate sino un préstamo en condicions muy favorables ” en el marc de l’anomenat Memoràndum d’Enteniment. S’ha acabat desvetllant com una bona garrotada a la gestió de la crisi del sistema financer per part de les autoritats econòmiques i del supervisor bancari. És a dir, un rescat en tota regla i un avís molt seriós per als nous rescats que puguin

Els grans mestres d'escacs saben diferenciar molt bé la tàctica de l'estratègia. En el primer cas es tracta de seguir una seqüència de jugades que ha de conduir generalment a l'obtenció d'un avantatge concret, com pot ser un guany material. Que l'encert tàctic permeti guanyar o no una partida ja son figues d'un altre paner, ja que no pocs cops acaba com a guanyador d'una partida un jugador que, en algun moment del joc, aparentment es trobava en  situació menys favorable. L'estratègia és quelcom molt diferent. Té a veure amb l'elaboració de plans i objectius que han de dictar els moviments futurs a la recerca d'una posició finalment guanyadora. Als escacs, com a la vida, els millors estrategues són els que sovint acaben duent-se el peix al cove. Quelcom similar estem observant a una economia espanyola que encegada per l'aparent guany material d'una prima de risc menor està perdent bous i estelles pel camí d'una austeritat irre

Deambula tristemente la economía española por el escenario como un personaje atormentado, de tragedia shakesperiana , que obstinadamente renuncia a lo que es con la vana ilusión de alcanzar lo que pretende ser. Cual indigente arruinado por sus excesos, disfraza miserias propias con discursos altivos, albergando la esperanza de recibir un trato comprensivo a su desgracia. Pero en la gestión de la crisis se abrió la puerta al mayor de los enemigos, que campa ahora a sus anchas en las dependencias más íntimas de nuestra sociedad. Los datos publicados en las últimas semanas desnudan la estrategia adoptada y muestran un ascenso galopante de la desigualdad y la pobreza en España, hasta el punto de alcanzar niveles propios de modelos sociales muy alejados del ideal europeo. Hoy los riesgos de disfunción social son una realidad evidente. La distancia entre los dos extremos de la distribución de la renta en España es escandalosa y, durante la crisis, ha crecido tres veces más rápido q

Al número d’octubre de la revista Investigación y Ciencia , Martin A. Nowak , director del Programa de Dinàmiques Evolutives de la Universitat de Hardvard ens parla de les bondats de la cooperació i l’altruisme que, ben al contrari del que molts poden creure, han esdevingut vitals en l’evolució de l’espècie humana. La biologia ens explica que sense cooperació cel·lular haurien aparegut organismes vius altament complexos, com és el cas de l’ Homo sapiens sapiens . I l’antropologia social, en estudiar els costums, relacions i formes d’organitzar-se dels éssers humans que viuen en societats amb estructures concretes ens mostra que, com animals socials que som, la predisposició a cooperar és inherent al nostre desig de viure en comunitat i compartir una determinada cultura o forma de fer. La tendència a la cooperació no és doncs un concepte científic estrambòtic. Ben al contrari. Al seu, Nowak ens explica que, a la naturalesa, hi ha diferent mecanismes de cooperació: -  La r

Les declaracions de la titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social afirmant que la sortida de la crisi està al girar la cantonada es sustenten en una esbiaixada i maliciosa interpretació de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al tercer trimestre d'enguany, un trimestre que ha situat   la caiguda interanual de l’activitat econòmica a nivells de l’1,7%, per sobre de l’objectiu del govern per al conjunt del 2012. Emulant la titular del Ministeri d'Economia del govern anterior, de nou semblen que revifen aquells brots verds que s’apuntaven a començament del 2010 i que varen acabar portant un milió i mig més d'aturats a Espanya. Aquests brots, en presumpta fase de germinació, si és que acaben emergint, esdevindran bardisses invasores que, com esbarzers o romegueres, seran de difícil destrucció ja que, en realitat, les dades de l’EPA  són molt negatives. En aquest gràfic es pot comprovar l’evolució del mercat de treball a Espanya entre juliol i

La publicació aquesta mateixa setmana de l’oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat) de dos informes amb les dades més recents sobre les finances publiques europees ha posat al descobert algunes vergonyes de la política econòmica espanyola. Sembla com si el dogma de les retallades públiques hagi esdevingut el principi de causalitat universal que ens conduirà a un destí superior. Aquest nou karma ens duu a una reencarnació en encara no sabem ben bé què, però segur que de tot plegat en sortirem més pobres que abans. El pitjor de les obsessions dels governants, però, és que acaben afectant la seva consciència, fins al punt de confondre desitjos amb realitats i a voltes situen el rigor de les seves anàlisis per sota del llindar mínim del sentit del ridícul. Mentre al congrés s’aproven els anomenats pressupostos més socials de la història , fora bo abstreure’s de la conjuntura actual i fer una mirada enrere al passat recent. És a dir,  conèixer  el lloc d'on venim

En aquest enllaç podreu trobar la crònica feta de la jornada sobre el futur econòmic de Catalunya organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana a Tarragona: Crònica de la sessió d'economia FCCC Inclou un breu resum de les intervencions dels ponents convidats. I en aqeust enllaç hi trobareu els vídeos amb les intervencions dels diferents ponents: Vídeos_intervencions

Us reprodueixo la meva intervenció en la introducció a l'acte que ahir vàrem celebrar a l'edifici de l'Antiga Audiència de Tarragona, en el marc de la jornada sobre economia organitzada per la Fundació del congrés de Cultura Catalana: " En primer lloc, voldria agrair a la Fundació la seva amable invitació per a participar en aquest acte. També aprofito per a felicitar la iniciativa i, en particular, la capacitat per congregar ponents de tan nivell per a parlar del futur econòmic del nostre país. Els confesso que és una oportunitat per recordar el moment en que, fa quinze anys, vaig rebre l’encàrrec de la Fundació per fer una revisió històrica del que havia passat en l’economia catalana des de l’any 1977 i sobretot de mirar cap endavant. En revisar el contingut de la ponència d’economia i les recomanacions es nota el judici implacable del pas del temps. I no només sobre les idees sinó també sobre el ponent mateix. Fora bo potser recordar el que, qu