2013, fi de la nit polar?

Avui m'han publicat aquest article al diari El Periódico. Aquí us el reprodueixo:

"Doncs no, el món encara no s’ha acabat, tot i que l’escenari econòmic cada dia amenaça amb l’arribada de més neguits i calamitats. Qui no ha faltat a la seva cita habitual és el solstici d’hivern que ens duu els anomenats dies més curts de l’any. Els solsticis són punts d’inflexió en el recorregut i la declinació del planeta. Després de tant temps rossegant ossos per manca de tall, tots ens preguntem si el nou any durà el solstici de la crisi financera. Però les previsions estan farcides de tantes incerteses que la prospectiva econòmica sembla avui una activitat esotèrica. I és que en l’esdevenir d’una economia són importants els fonaments però també les expectatives.

Per bé o per mal, les incerteses sobre el futur immediat de l’economia catalana depenen tant de factors endògens com de decisions preses lluny de la Plaça Sant Jaume. Anem a pams. L’eurozona deambula amb pas trist i vague per la recessió perquè s’ha vist atrapada per la teranyina d’una política econòmica esbiaixada i profundament asimètrica. En participar també de la kermesse litúrgica de l’austeritat, els països amb superàvit exterior, millor productivitat i finances més sanejades, han forçat els seus socis endeutats a assumir un ajust econòmic molt més costós. Hi ha esperances que l’asimetria comenci a remetre l’any vinent, a mesura que l’escenari postelectoral alemany faciliti un canvi d’orientació econòmica que sigui compartit per altres economies del seu entorn proper i es gestioni un calendari de consolidació fiscal una mica més flexible per al sud d’Europa.

Però no ens podrem ni apropar a la baula de la porta de sortida de la crisi financera sense la complicitat també del banc central europeu. El deute públic espanyol creix sense aturador, tot i l’augment de la pressió fiscal i les retallades en despesa, per la manca d’activitat econòmica i els costos de la reestructuració bancària. La necessitat d’esvair dubtes sobre la capacitat de finançar un endeutament que ja supera el 80% del PIB convida a gestionar intel·ligentment la sol·licitud d’ajuda exterior. Però el rescat serà pa per avui i fam per demà sense reactivació de l’ocupació.

El quadre macroeconòmic que acompanya els pressupost general de l’Estat per al 2013 preveu una caiguda suau de l’activitat (del 0,5%) i una reactivació de la demanda interna que cap organisme econòmic internacional és capaç d’albirar. Ben al contrari, el consens dels analistes apunta cap a una caiguda del PIB molt similar a l’actual i un nou augment de l’atur. L’optimisme governamental vol insuflar aire dins un cos desvalgut i inert per activar la seva confiança però els fonaments econòmics no acompanyen l’entusiasme oficial. El malalt no es pas imaginari.

Catalunya afronta aquests incerteses exteriors en un context de canvi de govern i greu situació financera perquè als estralls socials de la durada i violència de la crisi s’hi afegeixen els problemes de finançament i liquiditat de l’administració catalana.

Al quadre clínic macroeconòmic, Catalunya probablement continuarà patint les mateixes afeccions: turisme i indústria sobreviuran gràcies als mercats exteriors però no podran arrossegar una demanda interna deprimida per la caiguda de rendes, la pèrdua d’ocupació, l’endeutament familiar i la manca de dinamisme inversor. Tot plegat fa preveure la continuïtat del descens de l’activitat econòmica i un resultat final molt similar al del conjunt de l’Estat.

El nou govern es veu obligat a salpar amb mala mar i vent de proa. La sobrecàrrega imposada d’ajust fiscal a les administracions autonòmiques i la posició de partida desfavorable de la Generalitat, pel seu major endeutament relatiu, compliquen el marge d’actuació econòmica. El probable incompliment de l’objectiu de dèficit públic per enguany dificultarà encara més la navegació doncs endurirà la travessia cap al port d’arribada anunciat d’un dèficit del 0,7% a finals de 2013 i farà inevitable recórrer al fons de liquiditat autonòmica mentre no millori la conjuntura econòmica, canviï el sistema de finançament o es mantingui tancat l’accés als mercats financers. I aquests mercats no seran benvolents ni pacients en valorar l’acció de govern. Cal assolir resultats econòmics positius immediats.

La clau de volta de la recuperació econòmica és la reactivació de la inversió empresarial. La manca de confiança en el context econòmic, les dificultats per accedir al finançament i l’absència de polítiques d’incentiu o acompanyament frenen la inversió. I no hi ha millor motor de creixement de l’ocupació. Qui millor ho entengui i sàpiga tocar aquesta tecla més aviat trobarà el seu rumb.

A les regions polars, amb el solstici també arriba la nit polar: els dies sense llum i amb lluna del migdia, fenomen oposat al sol de mitjanit característic del solstici d’estiu. Amb el pas del temps els vents del nord de l’eurozona probablement seran menys gèlids però no es podrà reanimar una societat desangelada sense l’escalf d’una política més equitativa i generadora d’ocupació. 

Bon Nadal a tothom!"

Podeu llegir l'article directament en la versió publicada, a partir d'aquests enllaços:

• En català: Fi de la nit polar?

• En castellà: ¿Fin de la noche polar?