Yellen mou peça

Nou anys i mig més tard d’haver iniciat un accelerat descens i després d’un perllongat període de set anys amb uns tipus d’interès a nivells històricament mínims (0,25%), la Reserva Federal (el banc central dels Estats Units) ha decidit finalment modificar el sentit de la política monetària amb l'increment d’un quart punt als tipus que aplica sobre els fons federals.

Unes primeres valoracions sobre aquesta decisió alhora que la presidenta Janet Yellen està fent la conferència de premsa notificant la decisió:

Primer. Finalitza un període caracteritzat per una política monetària molt acomodatícia com a resposta primordial als efectes recessius de la crisi financera global que, combinada amb una política fiscal d’ajust fiscal moderat i progressiu, ha facilitat una recuperació econòmica més intensa que en altres regions. En particular, el contrast amb la resposta de l’Eurozona i els seus magres resultats econòmics és evident.

Segon. S’obre un període d'asimetria en les polítiques monetàries. La reacció de la política monetària europea a l’atonia econòmica interna va arribar tard i amb el pas canviat. El moviment actual agafa l’economia de l'Eurozona en un estat sensiblement diferent i òbviament no podrà ser seguit pel Banc Central Europeu.

Tercer. Quan els moviments dels tipus d’interès es mouen en direccions diferents generalment en queden afectades les cotitzacions de les monedes, com a resultat dels canvis en la destinació dels fluxos d’inversió internacional. La dansa de monedes i canvis en política monetària serà un dels temes estrella del 2016.

Quart. Els moviments de tipus d’interès i cotitzacions de divises als mercats internacionals estan determinats essencialment per les expectatives dels inversors financers. El cas és que aquest moviment a l’alça de la Reserva Federal estava descomptat ja molts mesos enrere i era cada cop més previsible a mesura que l’activitat econòmica nord-americana es recuperava, tot i no aparèixer tensions inflacionàries ni símptomes de tensions al mercat laboral. Per això l’impacte directe sobre la cotització de l’Euro ja s’ha produït i ara només estava en discussió quin seria l’abast de l’increment. Cal recordar que en el darrer any el dòlar ja s’ha apreciat un 14% enfront la moneda europea.

Cinquè. La capacitat d’incidir de la política monetària sobre l’activitat econòmica és moderada a curt termini però sí que constitueix un sistema de senyals potent per als inversors. Per tant, és tan important el moviment com el relat que l’acompanya. 

D’una banda, l’increment és molt moderat, de manera que la política monetària continua sent molt laxa. De l’altra, Yellen continua afirmant que la política monetària encara és necessària per a estimular l’activitat econòmica i  justifica l’augment de tipus en dos motius:

• Primer, que els factors que mantenen la inflació baixa són temporals (la fortalesa del dòlar i el baix preu de l’energia al mercat internacional). L’apreciació és discutible ja que difícilment el moviment es pot justificar en unes majors expectatives d’inflació. 

• En canvi, el segon motiu mereix més atenció. La presidenta de la Reserva Federal parla d’incrementar els tipus ara per evitar fer-ho en el futur, ja que es volen evitar comportaments d’inversió irracionals derivats d’una equivocada percepció dels riscos. És a dir, en altre paraules, la Reserva Federal no vol ser objecte de les crítiques, tan ferotges en el passat, de ser culpable d’alimentar una bombolla financera mantenint un excés de liquiditat als mercats. Així doncs pesa més en la decisió la voluntat d’emetre una senyal que no pas l’efecte directe esperat de la mesura.

Sisè. I en el futur què farà doncs la Reserva Federal? Senyal als navegants: no voldríem continuar tenint que augmentar els tipus. Però... Aquí rau el rovell de l’ou del que pot passar l’any vinent als mercats financers ja que es formularan nombroses expectatives envers quina actuació tindran les principals autoritats monetàries arreu del món. Ull amb els tipus de canvi de les monedes!

Tot plegat, una primera valoració a corre-cuita que mereix una anàlisi més fina les properes setmanes. En qualsevol cas, avui s’ha produït un primer moviment que no per esperat no deixarà de tenir les seves conseqüències en les accions dels altres membres del joc.