El poder a l'univers digital

Plataformes digitals, xarxes socials i altres intermediaris d’Internet són els grans senyors de l’ecosistema digital. Alguns són autèntics gegants econòmics que competeixen directament amb les operadores de telecomunicacions, que es fusionen o absorbeixen competidors a uns preus astronòmics i que s’obren pas en altres sectors cercant noves fonts de negoci.

Aquests comportaments generen no poques preocupacions a les autoritats responsables de defensar la competència, sobrepassades per la velocitat i magnitud dels canvis i perquè el seu arsenal teòric és poc escaient per a interpretar la realitat de la indústria i els mercats digitals. Analitzem les conductes dels actors en funció de com afecten els preus o l’estructura del mercat però es tracta de mercats tecnològicament molt dinàmics i en transició on no es competeix ajustant preus per guanyar quota de mercat sinó mitjançant innovacions i millores a l’oferta i prestacions dels productes, amb la finalitat d’arrabassar tot el mercat a la plataforma dominant. La competència té un caràcter més seqüencial que simultani i succeeix mitjançant cicles dinàmics de canvi tecnològic i innovació. Només hi ha competència si els rivals potencials innoven amb l’objectiu de substituir a l’agent dominant del mercat. Així, una posició de domini temporal és el premi per al que es competeix, de manera que imposar mesures que limitin la capacitat per aconseguir o aprofitar el lideratge de mercat seria contraproduent perquè perjudicaria el ritme d’innovació.

Tot i amb això, l’aparició de conductes típicament monopolistes, de nombrosos problemes derivats de les asimetries d’informació existents i de comportaments abusius en l’ús comercial de les dades personals fa pensar que l’absència de regulació provoca pèrdues potencials de benestar en els consumidors. Les polítiques antimonopoli i de defensa del consumidor a Internet tracten d’adaptar-se doncs a les propietats dinàmiques dels mercats digitals i els béns informacionals.

La tendència més recent d’aquestes polítiques és observar els efectes competitius de les accions dels intermediaris i analitzar si utilitzen el seu poder de mercat per a impedir que els rivals amenacin el seu domini. És un desafiament colossal perquè cal comprendre bé la subtilesa dels models de negoci. No és senzill perquè a molts mercats digitals el procés d’innovació i de producció són la mateixa cosa, ja que constantment s’actualitzen i milloren els algoritmes subjacents. I els usuaris, en descobrir nous usos de les plataformes i aplicacions digitals, esdevenen de fet una font d’innovació.

A voltes una plataforma digital altera un producte per a interferir en la competitivitat dels seus rivals, creant una barrera als esforços innovadors de la competència o s’apropia de les innovacions d’altres, utilitzant en benefici propi alguns continguts desenvolupats per competidors. Sovint però les evidències no són tan clares, perquè quan un intermediari consolida la seva posició dominant es generen efectes complexos. Una plataforma monopolista disposa de gran capacitat per ampliar el seu domini ja que controla el producte que ofereix i és alhora porta d'entrada a un univers molt més ampli d'aplicacions i serveis complementaris als quals proporciona accés. La plataforma té doncs la facultat d'exercir de coll d'ampolla regulador de l'accés als serveis i aplicacions més rellevants d’un mercat.

A més, en interactuar amb diferents grups de consumidors i oferir múltiples serveis, gaudeix de diverses fonts potencials de benefici. Perquè diferents grups utilitzen els seus serveis i també perquè fa de mediadora entre col·lectius que es necessiten mútuament i que altrament no es podrien connectar de forma competent ja que els hi proporciona escala i interfícies eficients.

La complexitat augmenta perquè a moltes plataformes i xarxes socials els usuaris finals accedeixen al servei de manera gratuïta mentre que altres consumidors (les empreses anunciants) paguen pel seu ús. En la mesura que els preus estan absents a molts serveis de les principals plataformes i que l'ús i protecció de dades és ignorat per molts usuaris, es pot acabar sent víctima de comportaments perjudicials.

Algunes plataformes no són doncs només suports publicitaris sinó eines per extreure informació sobre els usuaris i afavorir que els anunciants personalitzin les seves promocions comercials. La informació personal esdevé així un actiu estratègic perquè és una mercaderia valuosa per comercialitzar, facilita la millora de l’oferta de serveis i reforça la posició de lideratge. Aquesta concentració de dades genera una asimetria d’informació perquè els usuaris no disposen d’un coneixement similar sobre l’empresa o sobre les seves opcions reals de negociació. La creixent pèrdua de privacitat individual i el control de la informació sobre dades personals generen doncs una errada de mercat. I tot i que quan utilitzem una plataforma hauríem de decidir d’acord amb la qualitat percebuda del servei rebut, a la pràctica l’absència de competència real impedeix que es faci cap comparació rellevant i només en casos greus de abusos o bretxes de seguretat és quan experimentem les deficiències en les polítiques de privacitat i protecció de dades.

Alhora el valor de les xarxes socials augmenta amb el nombre de d’usuaris, ja que és crucial per a la comunicació i la interacció (economies de xarxa). I amb el creixement d'usuaris augmenta la confiança en la plataforma més popular, que es beneficia dels operadors que desenvolupen aplicacions i productes complementaris compatibles i atreuen encara més usuaris a la xarxa (causació acumulativa). Sovint no resulta senzill traslladar les aplicacions desenvolupades d'una plataforma a una altra (switching costs) i si la interconnexió entre plataformes rivals és inexistent, el poder de mercat s'autoalimenta i corre el risc de solidificar-se (lock-in). Tot promou la concentració.

La defensa de la intervenció pública recau doncs en la gran dificultat per eliminar a posteriori l’operador dominant d’un mercat digital. Protegir l’activitat innovadora és doncs el desllorigador de tot plegat.