Low cost en transició

L’èxit de les aerolínies de baix cost s’explica per haver fet possible a molts més usuaris l’opció de viatjar en avió a un preu assequible, basant-se en l’eficiència en costos i el canvi organitzatiu. El secret? La simplificació dels serveis oferts a bord, el menor ús d’intermediaris en la distribució, l’elevada utilització i rotació de les aeronaus, l’augment de capacitat, menors costos de personal i una selecció de rutes estratègica.

Evidentment, els passius d’un model de negoci obsessionat per la reducció de costos són les incomoditats derivades de la menor disponibilitat d’espai i els sobrepreus associats al consum de serveis complementaris al transport. Però tot i amb això molts usuaris les prefereixen.

Anem a pams. Internet ha estat un gran aliat estratègic en facilitar que l’usuari assumeixi moltes de les gestions associades a la contractació del servei. L’ús diari de la flota d’aeronaus és més elevat perquè s’especialitzen en trajectes curts que permeten abastar en una mateixa jornada diferents punts geogràfics. Paguen salaris inferiors, els rols professionals són més flexibles i subcontracten els serveis especialitzats d’assistència a terra, el que redueix costos d’estructura, estalvia inversions en formació i agilita els canvis de passatge i ruta. Finalment, s’opta per proveir serveis de vol de curta distància des d’aeroports secundaris, assumint menors taxes i beneficiant-se sovint de la generositat de l’administració local.

En prosperar aquest model, el mercat del transport aeri s’ha transformat profundament. L’onada de fusions i adquisicions ha derivat en una posició de domini oligopolístic dels grans operadors en els vols intercontinentals, mentre es reestructuraven per tal d’irrompre en el mercat de vols a curta distància amb les seves pròpies marques i productes, tot incorporant elements distintius del low cost. La proliferació d’aquestes ofertes necessàriament durà les companyies de baix cost a una nova onada d’innovacions i a modificar l’abast del seu servei. Algunes ja operen des de hubs importants i ben aviat es posicionaran en el mercat de vols a llarga distància, quan disposin de naus més eficients en consum energètic.

Caldrà delimitar llavors l’objecte de la competència, ja que l’estructura necessària per a mantenir tripulacions i equipaments per a llargs desplaçaments, que impliquen horaris i escales diferents i exigeixen més comoditat per a l’usuari, impediran assolir grans diferències de costos. S’albira més flexibilitat i una hibridació de models, tal vegada amb l’arribada de la classe business i nous serveis bàsics a les companyies de baix cost, la utilització d’aeronaus de menor capacitat en vols transoceànics o l’ús de noves estratègies d’organització en xarxa. Així, tot mantenint l’esperit low cost, el nucli del negoci podria transitar des de l’increment del tràfic cap a l’extracció del màxim ingrés possible a cada passatger.

(Reproducció de l'article publicat ahir a El Periódico. Aquest és l'enllaç directe:

Low cost en transició)