L'escàndol del malbaratament d'aliments
El model vigent de producció i comercialització d'aliments condueix a un malbaratament que genera greus problemes ètics, socials i econòmics. Es produeix més que suficient per a alimentar tota la població, però es tapa la mala consciència del model agroalimentari dominant mitjançant el recurs a les donacions a entitats socials i ONG, perquè atenguin les necessitats alimentàries dels més desfavorits. I encara així, la FAO estima que al món anualment es perd o malgasta una tercera part de la producció d'aliments.
Les causes que generen aquest malbaratament escandalós, en un món amb greus problemes de desigualtat, són diverses i es produeixen en les diferents fases de la cadena agroalimentària. Podem dir que la cadena de balafiament és llarga i complexa. D'una banda, la globalització de mercats ha derivat en una tendència recurrent a la sobreproducció i sobreexplotació agrícola, sense atendre les necessitats i preferències de la població local en moltes economies que depenen de l'agricultura, la qual cosa pressiona els preus internacionals a la baixa i acaba generant excedents agrícoles en molts països de renda elevada. Infructuosament, molts agricultors tendeixen a produir més quantitat per compensar la caiguda de preus. La competència s'agreuja a causa de la introducció, en molts països rics, de noves varietats de gran resistència i productivitat, susceptibles de suportar el transport a grans distàncies, cosa que condueix a una major oferta disponible per a les empreses majoristes del sector.
Aquesta tendència a una progressiva industrialització de la producció agrícola es combina amb un canvi de preferències i hàbits de compra per part dels consumidors finals, en un context de predomini de les grans cadenes comercials en la distribució d'aliments. Malgrat l'interès creixent de la societat pels productes ecològics, en realitat la cerca de la comoditat i l'escassetat de temps disponible allunyen la majoria de consumidors de la compra directa al productor i acaben dipositant la confiança en els productes processats o frescos disponibles, preferentment amb etiqueta verda o ecològica, a les grans superfícies comercials.
Per raons d'eficiència i cerca del màxim benefici, els distribuïdors tracten d'induir un consum massiu de productes uniformitzats, en els quals l'aparença externa és un factor rellevant. D'aquesta manera, tant en la recol·lecció com en la distribució es rebutgen aliments quan es considera que per les seves condicions de volum, pes, color o aspecte no poden ser objecte de comercialització, amb independència de quines siguin les seves qualitats nutritives. I com a consumidors freqüentment adquirim més aliments del que realment necessitem, induïts per les nombroses promocions comercials existents. De manera que en la fase final de la cadena alimentària també es destrueixen aliments, en arribar a la data prevista de caducitat. Això fa insostenible l'actual model.
És indispensable avançar cap a un model agroalimentari més responsable, amb la implicació de tots els actors. L'alimentació no ha de ser atesa com una oportunitat de negoci més sinó com un dret fonamental de les persones. Cal superar les contradiccions pròpies del model existent perquè tots els agents som responsables del disbarat.
Des de la perspectiva de les polítiques públiques, seria convenient una promoció major de l'agricultura de proximitat, afavorint la venda directa del productor al consumidor i limitant la dependència respecte a la intermediació i, en alguns productes, la indústria alimentària. Des de l'àmbit de la distribució i la comercialització, seria necessària una major transparència i comptabilitat dels costos derivats dels aliments que es rebutgen i malgasten sense ser comercialitzats. Quin és el cost econòmic i social d'un procés de selecció de productes tan exigent? Finalment, és necessari millorar la cultura alimentària de la societat, tant pel que fa al valor nutritiu com pel que fa a les propietats reals dels aliments.
Cal conscienciar-se del malbaratament que es genera, conèixer la traçabilitat dels productes consumits, planificar adequadament el que es compra i cuina, evitar continuar menjant amb els ulls i comprendre que encara que la cadena agroalimentària consideri que un producte no és comercialitzable, no significa que no sigui comestible.
Aquest article ha estat reproduït a la web de la UOC. El podeu consultar a través d'aquest enllaç:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada