A les fosques


El reguitzell de propostes que va acompanyar els dies previs a l’aprovació de l’esmentat pla d’estalvi energètic, l’espectacle de deslleialtats/rivalitats polítiques ofert sobre qui i com es finançaria aquesta bateria de mesures i l’absència de debat sobre el seu impacte real en contraposició al cost d’adoptar-les ha estat un indici més de la improvisació i els freqüents canvis de criteri d’una política que molts països consideren estratègica.

La filtració als mitjans i l'anunci diari d’una nova idea per estalviar consum d’energia em recorda l’aposta del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal qui, en el darrer tram de la seva vida, va intentar demostrar l’existència de Deu a partir d’un exercici de probabilitat. Pascal afirmava que paga la pena creure en Deu perquè si existeix tindràs la recompensa d’anar al cel però que, si aquest no és el cas, no només no perdràs res sinó que també tindràs els beneficis d’haver viscut una vida pietosa. En canvi, si tens un comportament ateu i contrari a la doctrina del senyor i aquest existeix, seràs durament castigat durant tota l’eternitat. I si no existeix, no hauràs guanyat res pel fet de no creure en ell...

De on veig l’analogia? Molts estarem d’acord en la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic, de consumir menys energia i d’aturar la degradació constant del nostre planeta. Des d’aquest sentit, semblaria que postular qualsevol llista d’accions que aturen el consum energètic és una contribució al desenvolupament sostenible i una acció política admirable, sense necessitat d’avaluar el seu impacte real.

Com acostuma a passar, però, les coses no són tan simples. Les accions adreçades a canviar un model energètic esbiaixat i molt costós socialment requereixen d’uns objectius clars, d’una planificació estratègia adequada i també evidentment, d’inversions. És a dir, d’unes prioritats transparents i molt ben definides a l’hora de decidir on es gasten els diners públics. I àmpliament debatudes, ja que les reformes que tenen un rendiment social més alt són les compartides per la societat. No és aquest el cas.

Per exemple, anirà a finançar inversions d’estalvi energètic l’escreix de recaptació per multes i sancions associat a la reducció de velocitat màxima en les autopistes i autovies? S’ha computat en l’estalvi energètic previst d’aquesta decisió el fet de que ara estarem conduint un 9% més de temps per arribar al mateix lloc? Ja estan disponibles la tipologia de pneumàtics subsidiats pel govern? Augmentarà el preu d'aquests pneumàtics en 20 euros per unitat en comparació al preu que pensaven aplicar els seus fabricants (abans del subsidi)? Incerteses que precisament no són culpa dels especuladors als mercats financers? O si...?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Das Auto

Foc grec