Estratègia comercial o de ciutat?

Que un reguitzell de comerços emblemàtics renunciï a lluitar o fugi del cor de la ciutat sovint és el resultat d’un procés alimentat per la combinació de tres factors. La congestió en l’ús dels espais més cèntrics encareix el preu del sòl i els arrendaments, les economies d’escala a la distribució fan emergir grans cadenes comercials d’oferta àmplia i preu reduït i els patrons de consum canvien i irrompen noves pràctiques i hàbits de compra.

Desregulació i lliure joc d’oferta i demanda no situen mai l’equilibri al punt òptim de correcció política sinó al de màxim interès econòmic. A les ciutats amb alta densitat d’ús del sòl urbanitzable els preus lliures de mercat sovint creixen més de pressa que l’activitat. No és sorprenent que liberalitzar els lloguers en un context recessiu expulsi del centre històric a comerços icònics però d’escassa capacitat econòmica. I els consumidors tampoc no hi ajudem gaire. Cerquem comoditat, flexibilitat als horaris, accés a una àmplia varietat de productes i sovint més simbolisme identitari que no pas funcionalitat. Tot plegat beneficia les grans cadenes de distribució que es localitzen als nous macroespais comercials induïts per les estratègies de descentralització urbana.

Més que revertir artificialment aquesta tendència, del que es tracta és de prestigiar un comerç de proximitat, especialitzat i que pot oferir estàndards de qualitat molt alts, però que no pot competir en preu. Moltes ciutats europees integren la modernització del comerç tradicional en la seva política d’ordenació urbana, ja que es planifica per induir i prevenir. I la desaparició d’algunes activitats pot resultar en degradació de l’espai públic, desertització del centre històric, pèrdua de personalitat i patrimoni urbà i menor diversitat en l’oferta. Són externalitats negatives per al conjunt dels ciutadans que justificarien un cert grau d’intervenció política. Un ecosistema amb menys biodiversitat comercial empobreix perquè el preu i el valor de l’oferta comercial són coses ben diferents.


Convé cercar un nou punt d’equilibri i integrar el model comercial preferit de la ciutat a les estratègies de planificació urbana. Els carrers són el lloc central de la vida pública i si la ciutat vol ser un referent internacional ha de saber integrar a les seves principals artèries comercials activitats i models de negoci diferents. Una oferta àmplia i diversa també és un element de diferenciació urbana. 

_____________________________________


Aquest és l'original de l'article que ha publicat avui La Vanguardia, a l'espai Temes de Debat.

Podreu trobar l'article en castellà, amb el títol Un nuevo punto de equilibrio, a l'enllaç següent:

Un nuevo punto de equilibrio


Aquí el trobareu en a versió catalana, junt amb l'article d'en Jordi Borja:

Comerç, ciutat i cultura

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Das Auto

Foc grec