La fi de les rebaixes?

La nova llei del comerç que prepara la Generalitat i que el conseller ha avançat en entrevistes als mitjans de comunicació ha posat el focus sobre el futur  de les rebaixes a Catalunya. Fins al moment és doncs més una declaració d’intencions que no pas una proposa de canvi ja que no hi ha cap esborrany d’una proposta concreta de nou document legislatiu. 

És una mica precipitat doncs pronunciar-se ara en base a declaracions de responsables polítics. És cer però que, en cas de confirmar-se, seria un canvi substantiu que acabaria amb una llarga tradició de regulació del sector pel que fa als períodes d’oferta de descomptes de preus. Entenc que la modificació legislativa hauria de ser interpretada també en el context d’un conflicte recurrent de normatives amb el govern central i que, en qualsevol cas, aquesta fi de les rebaixes necessàriament hauria de ser debatuda i consensuada amb el sector.

De forma recurrent emergeixen tensions legislatives per les visions diferents que existeixen entre administracions territorials i amb l’administració central de l’Estat sobre la necessitat d’una major liberalització al sector, la protecció al petit comerç, la defensa dels interessos dels consumidors i la influència que la xarxa de distribució comercial pot tenir en l’entramat del centre històric de les ciutats. Trobar un punt d’equilibri entre objectius tan heterogenis no és una tasca senzilla.

Sovint les legislacions acaben adaptant-se al comportament que expressa la societat. El sector de la distribució comercial afronta canvis en els patrons de consum que són ben coneguts i molt rellevants. Uns estan associats a l’emergència del consum online en un ventall cada cop més ampli de productes i serveis i entre un segment creixent de població. Altres estan relacionats amb la voluntat de disposar d’un accés còmode a una oferta àmplia de productes de qualitat i a bon preu. Mentre que es destina menys temps a la compra dels productes bàsics i la crisi ha afectat negativament la renda disponible de moltes famílies, en el cas del consum de productes de lleure i tecnològics sovint són més determinants l’experiència de consum i el valor de la marca.

La desregulació evidentment podria pressionar els marges comercials de molts establiments i perjudicar qui té menys capacitat per oferir una oferta més extensa, uns horaris més amplis i uns preus més competitius. Però aquesta pressió ja està present des de fa temps al sector i la petita distribució sap molt bé que el repte principal no depèn tant de la presència d’una normativa proteccionista com de la capacitat per innovar i mantenir els seus factors diferenciadors. Molts establiments ja ho estan fent prou bé.

Cal tenir present que la regulació a la distribució comercial té sentit per a protegir les externalitats positives que una determinada estructura sustentada en el petit comerç de proximitat pot oferir a la població, com una oferta més variada de productes o la preservació d’una determinada estructura urbana. Aquests efectes potencialment beneficiosos per la conjunt de la societat contrasten amb els guanys econòmics que ofereix a cada consumidor la concentració de l’activitat comercial en un nombre reduït de grans distribuïdors amb capacitat per oferir producció a un preu inferior. Des de la perspectiva del consumidor doncs associar la presència de rebaixes amb una major qualitat no és pas una equivalència tan directa com es pugui afirmar.

És a dir, el consumidor prefereix la varietat però no a qualsevol cost, si bé sovint no valora prou els efectes socialment beneficiosos d’una determinada estructura de l’oferta comercial. Aquí és on rau el paper principal del gestors polítics. No hi ha però consens en la seva aproximació al sector.

Pel que fa al canvi que s'apunta, jo parlaria abans d’una major adaptació a la realitat que no pas d'una amenaça directa per al petit comerç. Actualment, l’any comercial no només inclou èpoques oficials de rebaixes, també està farcit de períodes amb promocions i descomptes comercials, a vegades sota el paraigües d’una campanya concreta d’impuls públic o privat i tant al carrer com al mercat online. Els outlets emergeixen arreu amb força i Internet és més important que mai perquè sovint és també el pas previ a la compra que posteriorment es desenvolupa físicament.


El petit comerç no es pot permetre adaptar-se constantment a les novetats i promocions que freqüentment fan els seus grans competidors. Sap que ha d’estar ben posicionat i competir també a Internet i trobar el seu espai com actor que ofereix quelcom diferent. Pensar que la distribució comercial només mira d’atraure el consumidor durant les èpoques fixades de rebaixes i obviar que tots cerquem oportunitats de compra al llarg de tot l’any és tenir una visió desfasada i poc adaptada a la realitat actual.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Das Auto

Foc grec