El millor tall és per al cuiner

Encetem un any on es posarà a prova la nostra capacitat de gestionar la complexitat. Estan per veure les conseqüències del processos electorals i referendaris, tant els ja esdevinguts com també els que són a tocar, i temps hi haurà per avaluar cadascuna de les seves derivacions.

Però abans de que Trump ocupi el seu càrrec a la Casa Blanca, es premi el botó de marxa enrere del Brexit o es posin unes incertes urnes a moltes contrades europees, un tema que no podrà passar una altre any a l'aigüera és la regulació d’alguns negocis  digitals.

Ja porta temps la Comissió Europea preocupada per l'absència de control sobre l'actuació de plataformes i intermediaris d'Internet, autèntics senyors de l’ecosistema digital. Primer, es capficà en protegir la competència a uns mercats tecnològicament molt dinàmics on no es competeix en preu sinó mitjançant innovacions i millores de prestacions, amb la finalitat d’arrabassar tota la xarxa i el negoci a la plataforma dominant. Després, es va veure sobrepassada per l'ús comercial de les dades personals que sovint inconscientment proporcionem els usuaris d'aquestes plataformes.

Ara, aquest repte regulatori es complica encara més amb l'emergència de les empreses proveïdores de l'anomenada economia col·laborativa. Airbnb, Uber o Lyft son exemples de models de negocis sustentats sobre pàgines webs y aplicacions que connecten consumidors amb proveïdors de serveis o equipaments i ofereixen una resposta instantània en un entorn global.

A l'atractiu d'uns mercats bilaterals on un intermediari facilita el contacte i la transacció eficient entre dos grups d'usuaris, s'hi afegeix l'oportunitat de que uns puguin monetitzar lliurement les seves propietats i serveis personals mentre altres es beneficien d'estalvis de costos i d’un servei més a mida. Però aquesta aproximació economicista i llibertària sovint emmascara una operativa que genera inquietuds socials que no haurien de ser desateses. 

El focus d'atenció ha de situar-se en aquelles plataformes on els intercanvis són monetaris i tenen motivacions comercials, ja que si bé als dos costats del tauler de joc hi ha individus, qui organitza el mercat i en posa les regles és una empresa privada. 

En la mesura que les tecnologies digitals ajuden a situar algunes transaccions fora del radar dels reguladors, es generen dubtes que traspassen els confins de l'eficiència econòmica per endinsar-se en la protecció dels consumidors, els treballadors i la societat mateixa. Moltes iniciatives reguladores endegades fins al moment no han sabut encertar amb el desllorigador adient. D’una banda, perquè algunes activitats afecten competències que poden ser locals, estatals o supranacionals. De l’altra, perquè no es comprèn la naturalesa diferent d'aquestes companyies. En aquest context, la gestió del dia a dia avança a cop de jurisprudència.

L'experiència ens mostra que, malgrat els efectes positius d'una interacció més directa i flexible entre compradors i venedors, l'absència de regulació és una opció inadequada, pels riscos existents sobre la salut i la seguretat dels usuaris i la desatenció dels drets socials i laborals dels proveïdors dels serveis. Els intents d'auto-regulació del sector, tant pel que fa a l'establiment d'assegurances com a l'ús d'indicadors de reputació i acreditació de l'equipament o servei proveït, són necessaris però no pas suficients, ja que generen dubtes en el seu disseny i alguns tampoc no han superat pas l'escrutini d'investigadors independents. Però encara és més preocupant el fet que els principals operadors esmercen més temps en sofisticades accions polítiques i legals per evitar el pagament d'impostos o l'aplicació de marcs regulatoris que no pas en proporcionar informació sobre les activitats empreses en aquests mercats. 

L'absència de transparència d’algunes plataformes i intermediaris d'Internet és crítica, perquè a l'univers digital la moneda d'intercanvi és la informació. La seva cotització millora com més precís i de més qualitat sigui el que es revela. Les plataformes mateixes basen el seu negoci en la quantitat d'informació que, amb finalitats comercials, són capaces d’extreure de la major xarxa d'usuaris possible. A hores d'ara, el principal handicap per a una encertada regulació és doncs l'absència de control públic sobre la informació i les dades derivades del que succeeix en les plataformes d'intercanvi. Quan la porta de la cuina roman tancada, res no evita que el tros més sucós l’endrapi qui remena les cassoles.

(Reproducció d'un article publicat al diari La Mañana el 31 de desembre de 2016. Aquí teniu l'enllaç a l'original: El millor tall és per al cuiner)