Xerigot

Mentre el govern de l’Estat es resisteix a sol·licitar el rescat i neguiteja a cada cop més socis europeus i a uns mercats financers que li havien concedit una treva temporal, ens aplica nous augments de tributs i presenta uns pressupostos per a l’any vinent de caire encara més restrictiu que els actuals. Aquesta mateixa setmana (abans de la publicació de les auditories a la banca) hem conegut dos informes rellevants de conjuntura econòmica. D’una banda, l’estat de les finances públiques fins al mes d’agost. De l’altra, el darrer informe econòmic del Banc d’Espanya. Com era previsible, la situació econòmica interna empitjora a cada pas que ens endinsem en el sender d’una política econòmica tan mal dissenyada com desenfocada, ja que l’hipocentre del problema és l’endeutament privat i l'epicentre és als actius sobrevalorats del sector financer. Si realment l’objecte principal de les decisions econòmiques és aturar el creixent endeutament de les administracions públiques...

Un breu apunt per a compartir les reflexions d'alguns economistes sobre l'escenari econòmic del procés d'independència, recollides avui al diari Regió7: Els efectes del procés de secessió (1) Els efectes del procés de secessió (2)

Ahir va sortir publicat al Diari de Girona un article on diferents economistes expressem el nostre parer sobre la viabiltiat econòmica d’una Catalunya independent, a petició del mateix diari i com a resultat de l’aparició d’estimacions sobre els enormes avantatges o les calamitats que acompanyarien la segregació política de Catalunya de la resta de l’Estat. En aquest enllaç podeu consultar l’article: Article_DiarideGirona  Al mateix article es fa referència a aquest estudi de la Fundació CatDem elaborat per les professores Núria Bosch i Marta Espasa de la Universitat de Barcelona: Estudi_UB Per la meva part, a continuació us reprodueixo el contingut sencer de la meva aportació:   Evidentment una Catalunya independent és viable econòmicament. La riquesa i viabilitat econòmica d’un país no depèn de la dimensió de la seva població sinó del talent i creativitat de la seva gent i de saber fer un ús productiu dels seus recursos i polítiques adequades....

Ahir Catalunya va celebrar una altra Diada històrica, amb una manifestació impressionant. Com acostuma a passar, el més important comença l'endemà. La jornada, festiva i reivindicativa, probablement té una lectura polièdrica. Però no ens la proporcionaran uns partits polítics maldestres que, a la vigília, ridículament tractaven de fer una interpretació interessada del sentit i objectius d’una manifestació que cap d’ells no havia convocat. A peu de carrer, el crit d’independència és alliberador. Es percep el desig de ruptura amb el reguitzell constant de retrets, les falsedats i els menyspreus dels qui oculten la realitat, els que traeixen la seva paraula i no afronten els seus compromisos, els qui cerquen rèdit electoral en les calúmnies i les mesquineses polítiques, els qui venen falses promeses i confonen els interessos de país amb els seus personals, els qui sempre giren al vent que bufa, els qui governen amb prepotència, mediocritat i posat xulesc , els poderosos que no...

Fa quinze anys vaig gaudir de l'oportunitat i la fortuna de elaborar la ponència d'economia en  la celebració dels vintè aniversari del Congrés de Cultura Catalana. El fruit de les reflexions es va publicar l'any següent en un llibre d'Edicions 62 que porta el títol de "De les idees als fets. Reflexions al cap de 20 anys del Congrés de Cultura Catalana".  Avui, en una data reivindicativa, us adjunto l'enllaç al text de la ponència que vaig redactar i presentar a la Fundació:   De les idees als fets: Economia Amb el pas dels anys i els fets esdevinguts, el text es veu afectat evidentment pels efectes d'una bombolla immobiliària llavors no revista i per l'agreujament dels desequilibris de finançament ja dins l'eurozona. Però, més enllà de la descripció de com s'havia transformat l'estructura productiva catalana entre 1977 i 1997, el més atractiu de la lectura potser rau en els reptes que en aquell moment es varen identificar com a ...

Un dels arguments utilitzats per les organitzacions empresarials (encoratjades per l'anterior governador del Banc d'Espanya) a l'hora de justificar la necessitat d'impulsar una profunda reforma laboral a Espanya era l'excessiu nivell salarial existent a la nostra economia, que perjudicava la nostra competitivitat. D'aquesta manera, salaris massa elevats i un endeutament excessiu afavorit pels baixos tipus d'interès explicarien que s'hagués viscut per sobre de les nostres possibilitats . Ja ens agradaria a tots haver-ho experimentat això, ja... El nivell salarial es considerava excessiu en comparació amb l'evolució observada per la productivitat. I certament es pot demostrar que als darrers anys de boom immobiliari l'evolució observada de la productivitat a Espanya fou miserable, resultat d'un patró de creixement escassament generador de valor afegit i molt poc basat en la tecnologia i la innovació però que, a canvi, permetia incorporar m...