De les idees als fets

Fa quinze anys vaig gaudir de l'oportunitat i la fortuna de elaborar la ponència d'economia en  la celebració dels vintè aniversari del Congrés de Cultura Catalana. El fruit de les reflexions es va publicar l'any següent en un llibre d'Edicions 62 que porta el títol de "De les idees als fets. Reflexions al cap de 20 anys del Congrés de Cultura Catalana". Avui, en una data reivindicativa, us adjunto l'enllaç al text de la ponència que vaig redactar i presentar a la Fundació:  De les idees als fets: Economia

Amb el pas dels anys i els fets esdevinguts, el text es veu afectat evidentment pels efectes d'una bombolla immobiliària llavors no revista i per l'agreujament dels desequilibris de finançament ja dins l'eurozona. Però, més enllà de la descripció de com s'havia transformat l'estructura productiva catalana entre 1977 i 1997, el més atractiu de la lectura potser rau en els reptes que en aquell moment es varen identificar com a més determinants en el futur del país (part central i final del document). És a dir, en la diagnosi i les recomanacions. S'assenyalen sobretot el mal finançament de la Generalitat, l'excessiu dèficit fiscal, les deficiències del sistema productiu i la vulnerabilitat del mercat laboral. Han canviat gaire (i per bé) les coses en tot aquest temps? La resposta és ben trista ja que encara avui resten pendents de resoldre algunes de les mancances ja denunciades en el congrés original.

Precisament de com encarar avui el futur de l'economia catalana en tornarem a parlar en un acte convocat per la mateixa Fundació del Congrés de Cultura Catalana el dia 18 d'octubre a l'antiga Audiència de la ciutat de Tarragona, amb la presència d'un grapat d'economistes del país.   

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Imatge
"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus. En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis. En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers com la desregulació fina
Més informació

Das Auto

Imatge
Tres apunts breus sobre l'escàndol de la falsificació del valor de les emissions contaminants als vehicles dièsel fabricats per Volkswagen: Primer. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren prematurament al món 7 milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica i de les malalties cardiovasculars i cancerígenes que genera. El frau sistemàtic de la companyia senyera alemanya mitjançant l'ús d'un programari que manipulava els paràmetres subjectes a avaluació és doncs no només una enganyifa als seus consumidors sinó un atemptat contra la salut pública. Un clar exemple d'externalitats negatives perquè els efectes negatius de la conducció d'aquests vehicles no recauen sobre els seus fabricants i conductors sinó sobre tota la població. Cal esperar doncs que la investigació criminal segueixi el seu curs fins al final i que caigui amb tota la seva força el pes de la llei sobre els directius que en siguin directament res
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E
Més informació