Societat asimètrica

Transcripció de l'article publicat avui a La Vanguardia: 

"L’economia espanyola interpreta la crisi amb to dissonant i sense l’harmonia pròpia d’una societat amb un estat del benestar fortament arrelat. L’ajust macroeconòmic a la crisi és clarament asimètric perquè els socis europeus no estimulen la seva economia i el gros de l’esforç recau sobre els deutors, que patim acomiadaments i recessió econòmica.

Però l’asimetria també té causes endògenes, derivades de polítiques mancades de sentit estratègic. Es va malbaratar el finançament exterior en inversions d’escassa rendibilitat econòmica; i ara la caiguda de l’ocupació i els ajustos pressupostaris indiscriminats transmuten la crisi financera en una crisi de cohesió social.

Desigualtat i precarietat creixen vertiginosament a Espanya. La distància entre extrems de la distribució de la renda s’ha engrandit i ja hi ha dotze milions de persones que pateixen pobresa o risc d’exclusió, de manera que l’ajust té un caràcter socialment asimètric. L’esquerda en els fonaments de la cohesió pot esdevenir fractura perquè es generen distorsions entre generacions i famílies: el risc de pobresa és més gran per a infants, joves i els qui tenen fills. La capacitat de consum es manté només a les llars sostingudes per jubilats. Però la cobertura familiar té límits evidents, ja que estalvis i pensions dels avis no són cap recurs permanent.

Les deficiències del model de protecció social provenen del seu caràcter més reactiu que no pas estratègic. Bastit sobre la situació laboral de les persones, es posa a prova quan l’economia expulsa ocupació. S’aprofita la crisi per a introduir mecanismes de mercat en l’accés a la sanitat o l’educació, però es defuig la realitat d’una economia incapaç de situar els ingressos públics a nivells europeus. La contradicció esdevé flagrant quan es retallen polítiques que tenen un impacte limitat en la pobresa perquè la despesa en protecció social és insuficient: arriba només al 87% de la mitjana europea.

Desatendre polítiques estratègiques per a la productivitat i la sostenibilitat social i induir situacions de risc moral malmet la cohesió. La generositat concedida al sistema financer i a qui evadeix impostos s’adiu poc amb la necessitat de fer més eficient la política social. Difícilment és ara el moment escaient per a virar cap a un règim de protecció social més liberal, quan es posa poca atenció en polítiques que promoguin l’ocupació i que persegueixin el frau fiscal."


En format digital: Article_Societat_Asimètrica