Un nuevo contrato social

La esencia de la época dorada del Estado del Bienestar era saber combinar el progreso económico con el desarrollo de instituciones de control democrático y el impulso de políticas sociales que promovieran la igualdad de oportunidades. Saber compaginar la riqueza derivada de los avances técnicos con transformaciones sociales y políticas  está en el ADN del proceso de desarrollo europeo.

Por ello entristece observar la pobreza de ideas de la política económica y el yugo que representa la tutela de la troika. En ausencia de autonomía, muchos gobiernos sólo se desvelan por reducir gastos y captar nuevos ingresos, ansiando recuperar la confianza de los inversores financieros.

El ajuste de las finanzas públicas europeas recae duramente sobre los ciudadanos y agrava unos niveles de desigualdad social que ya iban de escalada antes de la crisis a causa de la aceleración del cambio tecnológico, el proceso de globalización, las diferencias en los niveles educativos, la proliferación de contratos laborales precarios, la segmentación salarial entre hombres y mujeres o la ausencia de retribuciones mínimas. Y cuando la recesión golpea al mercado de trabajo, los indicadores de desigualdad hierven.

Identificadas las causas, parecería sencillo aplicar los remedios pero, en muchos países, la combinación de poco acierto y escaso margen disponible inducen sesgos que pueden tener un impacto muy nocivo en la sociedad y el propio sistema democrático.

Resignarse ahora a creer que el Estado del Bienestar fue un sueño que ya no volverá es hacerle el juego a quienes más beneficia la polarización, pues quien acumula más rentas también tiene mayores oportunidades de formación y mejores expectativas de futuro. Sería oportuno que Europa supiera reconducir conjuntamente las asimetrías y redefinir cual debe ser el nuevo contrato social que identifique su modelo de futuro.

Y, mientras tanto, luchar contra el fraude y la picaresca fiscal. Mientras la capacidad adquisitiva de muchos se reduce, es injusto y poco ético permitir a las grandes transnacionales tributar por cada euro de beneficio solo una quinta o sexta parte de lo que pagan las pequeñas empresas, mediante cálculos fraudulentos en sus precios de transferencia, procedimientos de ingeniería tributaria o inversiones en paraísos fiscales.

Seamos inteligentes, pues a la mayoría no nos gustaría que en la Europa de nuestros hijos los países compitieran entre sí en base a diferencias en sus políticas sociales y fiscales.

(Reproducción del comentario semanal en Gestiona Radio)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Volcà islandès

Imatge
"Què és més important, els interessos del mercat o la democràcia?" Aquesta pregunta la fa el president d'Islàndia en un moment del revelador documental "Islàndia passa comptes" del programa 30 minuts de TV3.  Aquí el podreu veure: http://www.tv3.cat/videos/3788790/Islandia-passa-comptes Molta gent associava Islàndia al bacallà, les aigües termals i, darrerament, als seus volcans. Menys coneguda era, en canvi, l'aparent fortalesa del seu sistema bancari. Tot i ser una economia poc diversa, les entitats bancàries del país presentaven dimensions molt importants i eren molt actives als principals mercats financers europeus. En els darrers tres anys, aquest petit país ens ha mostrat les conseqüències socials i polítiques d'un sistema financer descontrolat. La seva experiència també és una bona mostra de les diferents reaccions que les societats decideixen adoptar enfront de les crisis. En el vídeo hi reconeixereu temes molt propers com la desregulació fina
Més informació

Das Auto

Imatge
Tres apunts breus sobre l'escàndol de la falsificació del valor de les emissions contaminants als vehicles dièsel fabricats per Volkswagen: Primer. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren prematurament al món 7 milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica i de les malalties cardiovasculars i cancerígenes que genera. El frau sistemàtic de la companyia senyera alemanya mitjançant l'ús d'un programari que manipulava els paràmetres subjectes a avaluació és doncs no només una enganyifa als seus consumidors sinó un atemptat contra la salut pública. Un clar exemple d'externalitats negatives perquè els efectes negatius de la conducció d'aquests vehicles no recauen sobre els seus fabricants i conductors sinó sobre tota la població. Cal esperar doncs que la investigació criminal segueixi el seu curs fins al final i que caigui amb tota la seva força el pes de la llei sobre els directius que en siguin directament res
Més informació

Foc grec

Imatge
Un dels nombrosos misteris de l’antiguitat és la composició exacta del que es coneix com a foc grec . Era una de les armes que utilitzava l’exèrcit bizantí en les seves batalles navals. Es creu que era una barreja viscosa i inflamable de diferents materials –com sofre, salnitre, pega grega, nafta, calç viva i d’altres desconeguts—que tenia una magnífica propietat per als enfrontaments militars marítims: s’encenia en entrar en contacte amb l’aigua. Es diu que fins i tot cremava per sota de la superfície del mar. És fàcil imaginar-se el desconcert de les tropes rivals quan observaven com actuava aquesta arma màgica. Probablement se sentien tan temorosos com impotents! Els efectes d’aquesta arma secreta semblen reproduir-se en l’actualitat quan observem l’estupor tant dels principals polítics europeus com dels responsables de les institucions econòmiques internacionals a l’hora d’intentar infructuosament aturar la menysvaloració constant dels actius financers a les economies del sud d’E
Més informació