Rigor Mortis (II): De cap a la recessió

El darrer informe trimestral presentat pel Banc d’Espanya i l’estimació avançada de l’Institut Nacional d’Estadística confirmen el que ja havíem predit temps enrere: a finals de l’any passat, l’economia espanyola va tornar a entrar en recessió.

Així, l’economia espanyola ja fa deu trimestres (dos anys i mig!) que té un pitjor comportament que la resta de països de l’eurozona. Més preocupant encara és l’escenari que el banc central dibuixa per enguany. Les seves previsions apunten que durant el 2012 l’activitat econòmica caurà un 1,5% i el nombre de llocs de treball ho farà un 3%, fent que la taxa d’atur s’enfili un parell de punts més.

El més important és saber què està causant aquesta recaiguda econòmica. Les projeccions fetes ens indiquen tres aspectes que paga la pena tenir en compte:

1.     La recessió està sent el resultat de l’enfonsament de la demanda interna. És a dir, la forta davallada de l’activitat que es genera a l’interior del país i que té com a destinació el mercat estatal. De fet, si només es tingués en compte aquest factor, es preveu que el PIB caurà un 4% aquest any. Aquest és un indici dels costos de l’austeritat. I si només es preveu que caigui un 1,5% és gràcies a la contribució positiva del saldo exterior. És a dir, a la diferència positiva entre les exportacions i les importacions. Ara bé, això no es produeix pas per una millora de la nostra capacitat d’exportar sinó per l’enfonsament de les importacions  (-4,8%). Si es consumeix i inverteix menys també cau la demanda de productes fabricats fora del país.

2.     Dos motius principals expliquen la recessió: la caiguda del consum i l’enfonsament de la inversió. D’una banda, el consum de les famílies cau per l’augment de l’atur i la contenció dels salaris i el consum públic disminueix fortament per l’aplicació de les polítiques de retallades. De l’altra, la inversió s’enfonsa per la manca d’expectatives i oportunitats de negoci en uns mercats interns i externs deprimits i obcecats amb l’ajustament econòmic. Si es calcula la contribució de cada macromagnitud a la evolució del PIB és fàcil comprovar com el descens de la inversió explica la meitat de la caiguda prevista de la demanda interna mentre que les retallades al consum públic justifiquen una tercera part d’aquest descens.

3.     El pitjor de l’enfonsament de la inversió és l’augment de l’atur. Dos punts més en la taxa d’atur venen a representar aproximadament mig milió d’aturats més, el que ens situaria per sobre dels 5,7 milions de persones. El pitjor de tot és que, segons les previsions fetes, tot i que l’activitat econòmica podria començar a recuperar-se lentament l’any 2013, la taxa d’atur es mantindria pràcticament estable.

Quin panorama! Diuen que ser l’alegria de la huerta és una expressió que prové d’una zarzuela del mateix nom estrenada a començament del s. XX. Es veu que tractava d’una història d’amor amb vessant còmica que es desenvolupa en un ambient rural i que parla dels malentesos típics en els triangles amorosos i ridiculitza la indecisió en les matèries del cor.

Amb el pas del temps, però, aquesta expressió ha pres el to irònic amb la que la coneixem avui en dia i amb la que sovint identifiquem als personatges gasius, insulsos, de mal averany o amb poc tremp. Podríem dir doncs que tenim la sensació d’estar envoltats de molts “Alegrías” (nom del protagonista indecís de l’obra esmentada) en la gestió de la nostra economia.