Abans i després del rescat

El rescat és en boca de tothom com la poció màgica que ens lliurarà de tots els mals induïts per les ineptituds dels nostres gestors econòmics. És interessant, però, analitzar el cas dels tres rescats ja aprovats dins l'eurozona, adreçats a economies que també patien desequilibris als comptes públics i uns sistemes financers farcits d'actius tòxics i amb necessitats urgents de capitalització.

Al gràfic es pot comparar el valor de la prima de risc just abans de cadascun dels rescats amb el seu valor actual. En el cas de l'Estat espanyol només hi ha el valor actual. Hi podem inferir alguns fets interessants.

D'una banda, que l'import actual de la prima de risc a Espanya està molt proper al que va desencadenar la intervenció de les autoritats europees. Tot i amb això, el tipus d'interès del deute actual a Espanya (6,5%) és dos punts inferior al que tenien aquests països abans de la intervenció. És a dir, la prima ha augmentat també perquè els interessos del deute alemany han passat en aquest període d'estar per sobre del 3% a tot just un 1%.

De l'altra, que en tots tres casos la prima actual és superior a l'anterior al rescat i que, per tant, paguen uns interessos iguals o molt més alts (sobretot, en el cas grec). Què explica aquest efecte? 


Com ja vàrem indicar en una entrada anterior (L'entrellat de la crisi del deute), les expectatives són essencials per a determinar l'evolució dels tipus d'interès del deute, el valor dels actius financers, les cotitzacions de les monedes al mercat de divises o les decisions de consum familiar i d'inversió empresarial. La confiança mou l'economia, de manera que la desconfiança és un dels pitjors enemics a batre pels responsables de la política econòmica. 

Sense entrar a valorar ara si les decisions empreses pels nostres governants han ajudat a esvair la desconfiança dels mercats internacionals, el que ens revela aquest gràfic és que el rescat per si sol no resol aquest problema. 


La prima de risc en aquests països ha augmentat, tot i el rescat, no pas perquè hagi crescut el dèficit públic (ben al contrari). Cal buscar la desconfiança creixent en la percepció de que aquestes economies tindran problemes de viabilitat per a poder retornar tot el que deuen. 


Per què és així? Possiblement, la dada més rellevant no és en el gràfic. Des de que va ser rescatades aquestes economies, el Producte Interior Brut (PIB) ha caigut a Grècia més d'un 10% i la taxa d'atur ha augmentat en vuit punts, el PIB ha disminuït un 2% a Portugal amb un increment de dos punts en la taxa d'atur i Irlanda ha vist créixer un punt l'atur mentre l'economia s'aturava completament. 


La clau de volta doncs no és en el fet del rescat sinó en les condicions que l'acompanyen. La lliçó de tot plegat és que cal evitar el punt a partir del qual l'aplicació de mesures restrictives esdevé destructiva. Quan observem que l'única estratègia de política econòmica d'un país és el dogma de l'austeritat sabem que estem davant d'aquesta línia vermella que no s'hauria de traspassar.